Les deu propostes del Llum BCN 2024 que no podeu passar per alt

Llum Barcelona, el festival d’arts lumíniques que ja fa tretze anys que il·lumina els carrers del barri de Poblenou de la ciutat i que s’ha convertit en tot un referent d’aquesta disciplina a Europa, torna del 2 al 4 de febrer. Enguany hi haurà tretze instal·lacions de professionals internacionals i disset d’escoles d’art, disseny, arquitectura i escenografia.

El certamen farà èmfasi en la relació entre l’obra artística i l’espai públic, per bé que, com sempre, tampoc no deixarà de banda temes actuals, com ara la crisi climàtica, la tecnologia i la pèrdua d’identitat dels barris de la ciutat.

Gairebé totes les instal·lacions es podran visitar d’aquest divendres i fins demà, diumenge, de franc. Avui, l’horari de visita serà de 18.30 a 23.30 i demà, de 18.30 a 23.00.

La majoria d’obres se centralitzaran als carrers del barri de Poblenou, però també n’hi haurà a la plaça de les Glòries, al museu Disseny HUB, al Teatre Nacional de Catalunya, a l’Auditori i als Encants, per exemple.

La programació també inclourà la jornada “Llum BCN Pro Conversations: Themes in focus”, adreçada a professionals del sector. Es farà avui, dissabte 3 de febrer, d’11.00 a 14.00 a l’Auditori del Disseny Hub Barcelona, i hi participaran comissaris d’uns quants festivals lumínics europeus. La conferència serà dirigida per la periodista Núria Dias i moderada per Maria Güell, directora artística del festival, i Juliette Bibasse, comissària convidada. A banda, s’hi faran taules rodones com ara “Creant ficcions: experiències immersives i transformadores”, amb la participació de Parker Heyl, Joris Strijbos, Nicky Assmann, Sofía Montenegro, Antoni Arola i United Visual Artists (UVA); “Participació: interactuar amb l’espectador en els espais públics urbans”, amb Caroline Robert i Vicent Morisset de Studio AATOAA, Nathalie Maufroy i Gijs Coenen; i “La recerca com a mitjà: sostenibilitat i sensibilització”, amb Anna Ridler, Jou Serra, Josep Poblet, Elisa Storelli, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño de TAKK Group.

Com ja és tradició d’ençà del 2014, Llum BCN col·labora amb unes quantes escoles d’arquitectura i disseny que ofereixen estudis sobre la vinculació amb la llum o l’espai com a element compositiu. Enguany, cada escola ha elaborat un projecte i durant el festival una comissió d’experts atorgarà tres premis Talent Jove i una menció especial. El jurat valorarà la capacitat de les propostes de transformar l’espai i l’experiència del públic, utilitzar la llum com a llenguatge i interactuar amb altres disciplines artístiques, com ara l’arquitectura i l’urbanisme.

Tot seguit us oferim una llista amb les deu propostes de Llum Barcelona que no podeu passar per alt:

Canopée, d’Antoni Arola

Antoni Arola, dissenyador tarragoní amb estudi a Barcelona d’ençà del 1994, convertirà el vestíbul del Teatre Nacional de Catalunya en un refugi ambiental i emocional titulat Canopée. Transformarà l’espai en un bosc artificial gràcies a la llum, les olors i els sons d’animals que submergiran l’espectador en un ecosistema aïllat. Amb aquesta peça, l’artista vol fer valer els boscs com a espais sagrats, ara en perill d’extinció per la crisi climàtica.

Els treballs d’Arola –tant de disseny d’interiorisme com d’objectes– han estat reconeguts mundialment. L’any 2003 va obtenir el Premi Nacional de Disseny, ha rebut el Delta d’argent quatre vegades i el 2012 va rebre el Red Dot Design Award.

• Lloc: Vestíbul del Teatre Nacional de Catalunya. Plaça de les Arts.

La cremada, del IAAC

Una altra proposta que treballa amb el bosc com a element central és la instal·lació La cremada, de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC). Els artistes no dissenyen tan sols una experiència immersiva i visual en un incendi forestal, sinó que també preparen recursos pedagògics per als visitants: amb uns codis QR s’oferirà al públic informació sobre les causes dels incendis forestals, els beneficis ecològics dels incendis controlats i les conseqüències ambientals dels descontrolats. També s’oferirà informació sobre les estratègies de prevenció, les tècniques per a combatre els incendis i les conseqüències del canvi climàtic.

• Lloc: Teatre Nacional de Catalunya. Carrer de Padilla, 157.

Patterns and recognitions, de United Visual Artists

Patterns and recognitions és la principal proposta del festival. És fet a partir de tres projectes de diversos artistes del United Visual Artists (UVA), un estudi de disseny londinenc creat per Matt Clark. Es podrà visitar divendres, de 19.00 a 23.30; dissabte, de 10.00 a 17.00 i de 18.30 a 23.30; i diumenge, de 10.00 a 17.00 i de 18.30 a 23.00. Del 5 de febrer al 17 de març la instal·lació serà de pagament.

El projecte es dividirà en les següents obres: Silent Symphony, inspirat en una creença dels antics filòsofs grecs sobre els sons de l’univers; Vanishing Point, inspirat en pintures de l’època renaixentista i en el seu mètode sobre perspectiva i divisió de l’espai; i Present Shock, que confronta l’espectador amb l’allau de dades que rebem cada dia en l’era de la informació.

El tríptic de Patterns and recognitions aconsegueix de presentar molt bé l’essència de l’UVA, molt interessat en la tensió entre el món tecnològic i els fenòmens que traspassen els límits físics.

• Lloc: Disseny Hub Barcelona. Carrer d’Irena Sendler, 1.

Ser gegants, de Caroline Robert i Vincent Morisset (Studio AATOAA)

Ser gegants és un mural interactiu que es projectarà a la façana del DHub Barcelona. És una de les activitats més adients per a fer amb mainada, perquè convida els participants a aparèixer en la instal·lació. És a dir, els visitants es podran fotografiar en directe i les seves cares apareixeran projectades al costat d’unes altres de desconegudes. La idea de Caroline Robert i Vincent Morisset és, precisament, fusionar identitats individuals i fer-ne una obra d’art col·lectiva.

Vincent Morisset i Caroline Robert, de l’estudi AATOAA de Mont-real, són coneguts per unes obres que combinen artesania i tecnologia. Entre els seus projectes, es destaca la col·laboració amb Arcade Fire, Skrillex i Sigur Rós. A més, han presentat projectes a la Biennal de Venècia, OFFF, Sundance, SXSW i Japan Media Arts Festival. En el seu palmarès hi ha un premi Emmy, un Grammy i uns quants Webbys.

• Lloc: façana del Disseny Hub Barcelona. Plaça de Santiago Pey.

Mira el sol, d’Elisa Storelli

A Mira el sol, Elisa Storelli transporta la Torre de les Glòries a Mart, en un paisatge àrid i desert, per a respondre a la pregunta: com es percebria el temps si l’espai fos diferent? Per exemple, a Mart, com il·luminaria el sol la Torre Glòries? Per a trobar la resposta, Storelli ha dissenyat un sol virtual per a convertir la torre en un rellotge de sol immens que mostra el pas del temps en un planeta llunyà.

Storelli, artista suïsso-italiana, fa recerca artística sobre el concepte del temps i l’espai i la interactuació amb les estructures socials.

• Lloc: mirador de la Torre de les Glòries. Avinguda Diagonal, 211.

Lux domus, de Josep Poblet

Domus, en llatí, vol dir ‘casa’, ‘llar’. I lux, ‘llum’. Josep Poblet agrupa aquests dos conceptes en el projecte Lux domus per a crear una arquitectura que serveixi d’espai protegit a partir de la llum. Poblet fa un pas més enllà i reflexiona sobre els límits dels espais que, a parer seu, serveixen per a delimitar-ne l’essència. Amb tot, els conceptes de família, de llinatge i de refugi també hi són molt presents.

Josep Poblet va estudiar economia i música, però va treballar molt de temps en una oficina, fins que va decidir de dedicar-se al disseny. El moviment de la llum i l’estudi de l’espai s’inclouen en molts dels seus treballs. D’ençà del 2022, té un estudi a la seva vila natal, Vila-seca (Tarragonès).

• Lloc: MUHBA Oliva Artés. Carrer d’Espronceda, 142-146.

You are here – 41°23’59’’N 2°11’04’’E, de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

You are here – 41°23’59’’N 2°11’04’’E és una instal·lació feta per alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Volen denunciar que l’espai físic de Barcelona ja no s’entén si no és amb aplicacions digitals de geolocalització. I no tan sols això: les xarxes socials també han estat clau per a definir i reformular quins espais de la ciutat són els més populars. Per reflexionar-hi, els alumnes de l’ETSAB han dissenyat un punter de llum de quinze metres d’alçada que indica un punt concret de la ciutat per a veure com s’hi relaciona l’espectador: a partir de quina distància es pot veure? Què fa l’espectador quan el veu? Es pot aconseguir que el punter esdevingui una fita urbana?

• Lloc: Parc L’Auditori. Cantonada dels carrers de Ribes i de Padilla.

Arrels, de la UPC School i el CCCB

El Poblenou és un dels barris de Barcelona que més han canviat aquests últims anys: si bé històricament havia estat ple de fàbriques, actualment han estat reconvertides en oficines, cafeteries i hotels. És per això que, d’ençà de fa un temps, veïns del barri demanen de tornar a “la seva identitat” i recuperar el caràcter que defineix el barri. Alumnes del Màster en Disseny i Producció d’Espais de la Universitat Politècnica de Barcelona, amb la col·laboració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), han creat Arrels per transformar un espai de pas i sense personalitat, el pati interior de la Fàbrica Pons, en un escenari de teatre on els espectadors esdevindran els intèrprets. A més, decoren l’espai amb elements lumínics per acabar d’escenografiar-lo.

• Lloc: Interior d’illa. Carrer de Tànger, 92.

El mar en l’interior de la ciutat, de la LCI Barcelona

Pol Vallès, Anna Maria Canals i Laia Huguet, tres alumnes de la LCI Barcelona, una escola d’arts i disseny, han creat una de les instal·lacions més impressionants del festival d’enguany, El mar en l’interior de la ciutat, un projecte que pretén transportar la mar al cor dels barris de la ciutat. Fa anys, la mar donava molta personalitat a barris com la Barceloneta, on la majoria de la gent que hi vivia es dedicava a la pesca. Amb el temps, aquesta realitat s’ha perdut i el barri s’ha transformat en un abocador industrial i un punt d’atracció d’oci nocturn. La proposta de la LCI, doncs, és tornar a acostar el mar als carrers d’on havia estat el protagonista, per a crear una atmosfera única.

La instal·lació també compta amb la col·laboració de PdB Studio, Kriskadecor i Ilombra.

• Lloc: passatge MediaTIC. Carrer de Roc Boronat, 127.

Electric Routes, de Yamaha Light Meeting Point

Electric Routes és una instal·lació de Yamaha Light Meeting Point, que juga amb les altures i l’entorn de l’esplanada elevada del DHub. Feta a partir d’una tira led que simula un cable elèctric a gran escala, convida l’espectador a resseguir-lo i reflexionar sobre la connectivitat, els productes elèctrics i la mobilitat.

Gisela Cardona, Marko Jesic, Nona Kadieva i Roberth Carrión, provinents dels Països Catalans, Sèrbia, Bulgària i l’Equador, respectivament, integren el grup d’estudiants de cinquè any d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) que ha creat aquesta instal·lació.

• Lloc: plaça de Santiago Pey i carrer de Badajoz, 175.

Mother’s Love, de Mario García

Mario García reflexiona a Mother’s Love sobre la manera amb què la llum ens ha permès de progressar com a societat. Però en uns altres contexts se’n fa un ús funcional. Per exemple, en les grans granges s’allunya les cries de la calor de la mare per substituir-la per llums infraroges que n’accelera el creixement. García no tan sols exposa qüestions ètiques sobre la manipulació artificial dels cicles de vida amb la llum, sinó que incita a valorar la paradoxa de la tecnologia: d’una banda, ens permet de progressar i, d’una altra, ens obliga a limitar-nos per no fer perillar el nostre ecosistema.

Mario García, artista madrileny però establert a Barcelona, centra el treball en instal·lacions conceptuals i fa molts anys que participa en festivals d’art efímer i urbà.