Les propostes vagues i refregides d’Aragonès per a promoure el català

El govern ha presentat avui cent accions per a “promoure i preservar” l’ús social del català –que de fet són vuitanta, més tretze per a l’aranès i set per a la llengua de signes catalana. Són una barrija-barreja d’idees de futur amb mesures vigents o bé a les beceroles, i de propostes molt específiques amb plans genèrics. S’hi poden trobar, per exemple, coses tan diferents com la celebració dels trenta anys del Voluntariat per la Llengua, una campanya de foment del català en els clubs esportius, una guia per a facilitar l’ús del lèxic feminista en català, i qüestions de tant volum com el nou canal SX3, la llei de l’audiovisual o l’actualització dels projectes lingüístics dels centres educatius. El president Pere Aragonès ha volgut “implicar-hi el conjunt de les conselleries del govern” i per això cada departament té un seguit de propostes atribuïdes.

Revisió, foment, reactivació, protecció, millora de mecanismes, programa, pla, avaluació, reforç, sensibilització. Són paraules que apareixen una vegada i una altra al document, la majoria amb una gran vaguetat, i sovint per a constatar realitats. El Departament de Presidència esmenta com a mesura les “subvencions als mitjans de comunicació en català o aranès”. El Departament d’Acció Climàtica diu que vol “conèixer la situació real de l’etiquetatge en català en productes alimentaris”. El Departament de Territori estableix com a mesura 46 que vetlla per “garantir l’ús de la toponímia en català i aranès”. El Departament d’Acció Exterior diu que farà un “seguiment de la tramitació per part de l’estat de la petició de fer servir el català al Parlament Europeu” –mesura 24– i que així mateix –mesura 25– vol “treballar pel reconeixement oficial del català a la Unió Europea”.

Entre les propostes més aterrades hi ha la de crear una xarxa d’autoescoles en llengua catalana, nomenar un referent lingüístic per a cada centre de salut, afegir al màster dels professors de secundària “una formació en immersió lingüística i gestió del multilingüisme”; o bé crear unes beques adreçades a nous jutges i fiscals per a procurar que sàpiguen català i per a “pal·liar la manca endèmica de professionals catalans en aquest àmbit”.

Inspeccions i multes, aigualides

L’opció per prioritzar el foment i la no-punitivitat és molt clara. El govern diu que “l’objectiu no és sancionar” les empreses que vulnerin els drets lingüístics, sinó conscienciar els treballadors, i els permetrà invertir l’import de les multes amb formació i recursos. Tampoc no s’hi esmenta l’augment de les inspeccions que va prometre el conseller Josep Gonzàlez-Cambray. En canvi, s’hi parla d’acompanyament als centres educatius i als professors per “adequar la resposta didàctica de la diversitat lingüística de l’aula”. Com a mesura destacada també s’hi recorda que el C2 de català serà un requisit per als nous professors a partir del curs 2024-2025. La llei d’educació de Catalunya ja ho deia, però fins ara no s’havia aplicat, i l’apartat que ho concretava va ser derogat fins que el 2019 una sentència en reconegué la constitucionalitat.

Sense notícies sobre com respondre davant els tribunals

L’Institut d’Estudis Catalans ha acollit avui una reunió extraordinària del consell executiu sobre l’impuls del català, que Aragonès descriu com una prioritat. El president i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, hi han promès que ha començat una “nova etapa en la política lingüística”. La reunió fou convocada quan feia poc que el conseller Gonzàlez-Cambray –que avui no ha comparegut– va reconèixer que hi havia vint-i-sis escoles que aplicaven el 25% de castellà per ordre del TSJC, tot i que a principi de curs havia assegurat que això no passaria. El document facilitat pel govern es limita a parlar de promoció i no explica com pretenen respondre al setge judicial contra la immersió lingüística, una qüestió que ha travessat fins ara tota la legislatura.

Aragonès no ha volgut dir quins passos pensa fer el govern si el Tribunal Constitucional espanyol anul·la la nova llei sobre l’ús del català a l’escola. El president ha reiterat: “Avui tenim un nou escenari normatiu.” Però si el Constitucional, que de moment el revisa, l’acaba anul·lant, es reactivaria automàticament la sentència del TSJC que dictava la imposició generalitzada del 25% de castellà a les aules del Principat. El president ha estat concís i s’ha mostrat confiat que això no passarà perquè la llei tenia l’aval del Consell de Garanties Estatutàries: “No volem explicar què farem en anticipació d’escenaris que no s’han produït.” De fet, en aquella sentència, el TSJC afirmava que la vehicularitat del castellà derivava de la constitució espanyola i que, per tant, era cosa prèvia a l’estatut.

A banda les actuacions futures dels tribunals espanyols, Aragonès ha donat la mateixa resposta sobre la possibilitat que un govern espanyol futur pugui decidir d’interferir a l’hora de dictar percentatges de castellà. El TSJC va dir que el Ministeri d’Educació espanyol també és una administració educativa a Catalunya i que “no hi pot haver dubte sobre la seva competència en matèria d’ensenyament en general” i “específicament en allò que es refereix a la utilització vehicular de les llengües oficials”. Avui el president ha dit que això són canvis que no sabem si es produiran o no. “Ens remetem a què hem fet fins ara. Davant de cada situació d’amenaça hem respost”, ha reblat.