17.10.2020 - 14:49
|
Actualització: 17.10.2020 - 20:22
La CUP proposa desencallar la situació política a Catalunya ‘forçant embats’ amb l’estat espanyol i ‘superant els límits de la llei’ en el pla social. Segons que han explicat a l’ACN, la proposta política que la CUP prepara per a les eleccions cerca la confrontació permanent amb l’estat amb lleis socials que traspassin les competències de la Generalitat i desobeint si el Tribunal Constitucional espanyol les tomba. Això, creuen, evidenciaria que és ‘impossible’ desenvolupar polítiques socials en el marc estatal i acabaria forçant un nou referèndum d’autodeterminació. Encara que refusen posar dates, asseguren que serà un procés ‘de mínim 2 o 3 anys’ perquè que tingui ‘legitimitat i continuïtat’.
Aquesta ponència, que encara està subjecta a esmenes, es debat al llarg d’aquest cap de setmana en cinquanta-dos debats telemàtics on participen uns 520 militants. Segons les mateixes fonts, l’objectiu central de la ponència és tornar a posar la CUP en una posició ‘decisiva’, com creuen que ja van tenir en el context del referèndum de l’1-O. Això no implicaria necessàriament que la CUP tingués responsabilitats de govern, sinó simplement que tingués suficient força per a incidir en les decisions polítiques al país.
Si es compleixen les seves expectatives, la CUP cercarà de generar diversos ‘embats i conflictes’ amb l’estat espanyol per a garantir ‘unes condicions de vida dignes’. Això es podria fer efectiu tant amb l’aprovació i la implementació de lleis com amb la mobilització al carrer, tot plegat per a ‘superar els límits de la llei’ i ‘forçar el govern català’ com creuen que ja van fer l’octubre del 2017. En demostrar-se que és ‘inassumible’ d’aconseguir unes bones condicions socials formant part de l’estat espanyol, la CUP creu que seria moment d”acumular forces’ i ‘forçar el dret d’autodeterminació’.
Per fer això, però, refusen posar dates concretes perquè caldrà preparar bé el terreny perquè pugui tenir ‘legitimitat i continuïtat’, cosa que lamenten que no succeís l’1-O. Assenyalen que ara mateix la prioritat és la pandèmia i les condicions socials, però volen aprofitar el procés actual per ‘construir el moment’ i ‘posar les condicions’ per a celebrar un referèndum.
Tot el pla s’estructura al voltant de tres eixos, expliquen. En primer lloc situen el rescat social per garantir unes condicions de vida i laborals dignes. A banda, se centraran en la construcció de sobiranies, amb l’èmfasi a una banca pública i la creació d’una empresa pública d’energia emmarcada dins la sobirania energètica. Finalment, el darrer eix és el relatiu a drets i llibertats, que es traduiria en els diversos embats per a forçar una superació del marc jurídic estatal i la celebració d’un referèndum.
Taula de diàleg
En relació amb la taula de diàleg, fonts de la CUP lamenten que ara mateix es tracta d’un espai on es negocia sobre el dret d’autodeterminació, mentre que ells voldrien que fos una negociació sobre com es pot exercir aquest dret, amb un ordre del dia clar. Per tant, consideren que ara per ara és un espai ‘buit i sense sentit’ on es fan ‘equilibris entre partits’ i ‘es negocia a canvi d’interessos’.
Si en el marc d’aquesta taula no s’avança en la resolució del conflicte, la CUP defensarà l’activació de la via unilateral.
Revertir ‘la decadència’
Aquest dissabte se celebra la primera jornada dels ‘Nodes: debats d’unitat popular’ on els militants debaten la proposta política. Una vegada acabin els debats començarà el procés d’esmenes, que acabarà l’11 de novembre.
‘Volem revertir el cicle de deteriorament institucional, econòmic i social que hem viscut amb el govern de JxCat i ERC’, ha explicat el diputat de la CUP Carles Riera al començament d’una de les trobades.
Segons Riera, les pròximes eleccions són una oportunitat per a ‘acabar amb la caiguda lliure’ i ‘la decadència’ a què els partits de govern han dut el moviment independentista. El diputat ha defensat la proposta política per ‘fixar fites concretes’ i treballar una estratègia que pugui fer efectiu el dret d’autodeterminació.
