Pronoms de més

Si sempre diem que una de les errades més freqüents és que no fem servir els pronoms febles quan toca, també hi ha vegades que pequem per excés, és a dir, que emprem pronoms allà on no n’hi ha d’haver. Adés és perquè els dupliquem, adés perquè ja hi tenim el complement i, per tant, no l’hem de substituir.

Si substituïm un sol element, no fem servir dos pronoms

A cada complement li correspon un sol pronom. De vegades, erròniament, diem i escrivim els hi on tan sols hauríem d’escriure els:

Ensenya la cambra als hostes → Ensenya’ls la cambra (i no pas Ensenya’ls-hi la cambra)

De vegades, anant més enllà, fem servir els hi allà on no va cap pronom:

Porta la pilota als nens (i no pas Porta’ls-hi la pilota als nens).

I encara, sovint, diem el pronom hi dues vegades:

Hi vull arribar aviat (i no pas Hi vull arribar-hi aviat).

Si no substituïm res, no fem servir cap pronom

Quan hi ha un pronom relatiu, no hi ha lloc per al pronom feble que el supleix.

És un episodi del qual m’havia oblidat (i no pas És un episodi del qual me n’havia oblidat)

El pis on tenia la droga era lluny del barri (i no pas El pis on hi tenia la droga era lluny del barri)

D’una manera semblant, en una frase no hi hem d’incloure un pronom i el possessiu que substitueix. En aquest cas, hi sobra el possessiu.

Li agrada el romanès i n’estudia la gramàtica (i no pas Li agrada el romanès i n’estudia la seva gramàtica)

Finalment, hi ha gent que escriu el pronom en encara que no substitueixi cap element. Passa sovint amb el verb haver-hi.

No hi havia prou compradors (i no pas No n’hi havia prou compradors)