Un projecte vol rehabilitar la masia la Sala de Viladrau, on va néixer el bandoler Serrallonga

Fa anys que a la masia de la Sala de Viladrau (Osona), on va néixer el bandoler Serrallonga, no hi viu ningú. Amb el pas dels anys, l’edificació s’ha anat degradant i ara, un projecte impulsat per la Marta Lloret —coneguda com ‘la caçadora de masies’— vol rehabilitar-la i donar-li una vida nova. Lloret ha explicat a l’ACN que ha signat una cessió d’ús amb els propietaris del mas i diu que és “el somni més gran” de la seva vida. La seva intenció és rehabilitar la casa de quatre plantes amb espai perquè hi visqui un masover, però també perquè es converteixi en la seu de la Fundació Mas i Terra i el públic la pugui visitar. En els pròxims dies hi ha previst començar una campanya de micromecenatge per fer front a les despeses de rehabilitació.

Amb la idea que llueixi com ho havia fet anys enrere, Marta Lloret està determinada a fer que la Sala torni a ser una casa de pagès on hi hagi vida. “Fa molts anys que estic lluitant perquè el patrimoni no es perdi i aquesta és una oportunitat única i també em servirà per ensenyar com ho faria jo”, explica Marta Lloret, la directora de la Fundació Mas i Terra.

Així doncs, la Sala es convertirà en la seu de la fundació que dirigeix Lloret, encarada a promoure la conservació i recuperació del patrimoni històric, arquitectònic, natural i cultural dels Països Catalans. També s’hi traslladarà l’extensa biblioteca de què disposen sobre la masia catalana i estudiosos del tema hi podran anar a consultar el que necessitin. Aquest mas de quatre plantes i milers de metres quadrats catalogat com a bé cultural d’interès nacional, però també té previst acollir un masover. Lloret explica que aquesta persona, que ja ha estat designada, serà l’encarregada de fer-ne el manteniment “i fer que torni a funcionar en el sentit original”. La seva idea és que “hi puguin tornar a haver gallines i tot el que calgui perquè torni a ser una casa de pagès”.

En una segona fase i quan el projecte estigui consolidat, Lloret vol que la Sala també esdevingui una acadèmia que ofereixi formacions que ensenyin a recuperar masies. Aquí s’hi podrà aprendre, per exemple i entre altres coses, a fer els preparats de morter de calç per a les parets, tal com es feia antigament.

Lloret subratlla que l’oportunitat se li va presentar ara fa més d’un any, quan els propietaris la van contactar per participar en el projecte masiaire que ella lidera des de fa temps a través de les xarxes socials. “Com més voltes li donàvem des de la fundació, més vèiem que li havíem de donar un sentit més obert al públic”, assenyala. De fet, per la simbologia del mas com a casa natal del bandoler Serrallonga, una de les intencions és que quan la casa estigui arreglada també es pugui visitar pel públic.

Campanya de micromecenatge a través de bizum

Lloret té clar que rehabilitar la casa serà un procés “llarg i costós” que dependrà directament de les donacions. En els pròxims dies, Lloret encetarà una campanya de micromecenatge a través de bizum per recollir fons. A mesura que es vagin arreglant les diferents parts de la masia, ensenyarà l’evolució a través d’un canal a Youtube.

Aquests dies ja s’hi ha començat a fer treballs per restaurar la coberta. Es tracta d’una intervenció d’urgència per fer desaparèixer els degoters que van malmetent la casa i aturar-ne el procés de degradació. Aquests degoters, lamenta Lloret, fins i tot ja han afectat algun forjat dels pisos. “Serà com parar el temps al deteriorament que està patint l’edifici”, per després començar amb l’adaptació de tots els espais als usos que li volen donar. Malgrat els desperfectes pel pas del temps i la climatologia en un edifici on fa anys que no hi viu ningú, Lloret explica que les estructures, en l’àmbit de murs de càrrega, estan en bon estat. De fet, un dels treballs de què se servirà Lloret per encarar les obres de rehabilitació serà un projecte de final de carrera d’uns estudiants d’arquitectura tècnica de la UPC.

“Hem arribat aquí coneixent la història de la casa i les seves característiques arquitectòniques, però som molt conscients que es tracta d’un edifici singular que ens portarà sorpreses i descobriments”, diu Marta Lloret. Durant els primers dies de treballs a la coberta, ja s’ha trobat un finestral gòtic tapiat que desconeixien. “Sorpreses com aquesta estic segura que aniran sortint dia a dia”, afegeix. “La famosa olla que amaguen totes les cases ni s’espera ni es buscarà, però sí que hi haurà troballes sense que hàgim de fer cap excavació arqueològica”, assenyala.