10.10.2024 - 21:40
Quan es va destapar l’escàndol de “la B” d’Esquerra Republicana, el grup dedicat a executar accions clandestines de propaganda, les accions que van transcendir més van ser els cartells referits al president Maragall i al ninot d’Oriol Junqueras penjat d’un viaducte. Tot i això, “la B” també gestionava un compte de Twitter anomenat Verídic, un fals grup de factchecking que es dedicava a comprovar si algunes informacions eren falses, però que en realitat només servia per a escampar la ideologia d’ERC i atacar els rivals. Ho conec una mica perquè em van “verificar” un dels articles d’opinió que vaig escriure en aquest diari.
Si tens una columna setmanal en un mitjà d’èxit, i no et fa por dir el que penses, és probable que visquis alguna situació estrambòtica, però no m’hauria pensat mai que un partit polític faria servir un instrument periodístic fals per verificar-me les opinions (un concepte ben orwellià). I encara rai. Ara mateix el govern pot multar qualsevol ciutadà per motius ideològics, i en té prou d’argumentar que el ciutadà és un -ista per a sancionar-lo amb milers d’euros. La conseqüència és la ruïna econòmica, o anys de litigis al contenciós administratiu.
La nostra classe política és tan mediocre, té un nivell intel·lectual tan esquifit, que creu que les opinions contràries són un perill existencial, una amenaça a la supervivència. I d’aquí que vulguin esclafar tothom que els molesti, i alhora blindar un exèrcit d’acòlits (estic ben segur que, quan es va anunciar la investidura del president Illa, a les redaccions d’alguns mitjans digitals es va brindar amb xampany). Esquerra Republicana va muntar una Stasi de fireta, però el PSC és diferent. El PSC és una màquina de poder molt perillosa.
Ho vam veure ahir amb la notícia que el govern durà al CAC unes paraules de l’humorista Joel Díaz al pòdcast La sotana. El secretari de Mitjans de la Generalitat, Carles Escolà, va declarar que La sotana –un projecte privat i que no rep ajuts públics– es beneficia de la projecció pública de Díaz als mitjans públics de 3Cat, en què treballa. Al seu parer, “poden incitar a la discriminació i generar un clima de tensió social innecessari”.
Carles Escolà és un senyor que cobra cap a 100.000 euros l’any, té el perfil de Twitter en castellà i no en té ni idea de la situació actual dels mitjans a Catalunya. Els membres de La sotana no es beneficien de 3Cat. És exactament a l’inrevés. El pòdcast era un producte d’èxit, amb un gran ressò i econòmicament sostenible molt abans que la decrèpita, moribunda i hipertrofiada TV3 els anés a buscar. I de fet han estat uns dels pocs fitxatges que han funcionat, perquè l’aposta pels influenciadors (una gent sense cap trajectòria professional) ha estat un fiasco colossal.
Llavors hi ha la naturalesa de les paraules de Díaz. La sotana és un programa sense un guió tancat, i per tant els seus integrants improvisen, s’aboquen a digressions inesperades, fan jocs de paraules, exploren camins pocs habituals. És a dir, fan humor. A vegades funciona i a vegades no, i això és part de la gràcia. Col·locar el focus sobre unes paraules totalment improvisades és tenir molta mala fe.
El contingut, però, és irrellevant. El PSC detesta Díaz i la colla de La sotana des de l’escàndol de la censura del programa Zona franca. Fa l’efecte com si durant els anys a l’oposició haguessin elaborat una llista d’enemics a abatre, i han començat per aquí. Volen veure quina és la reacció social davant l’intent d’aniquilació d’un enemic força dèbil abans d’atacar rivals molt més poderosos. Les paraules de Carles Escolà demostren que el seu marc intel·lectual és el totalitarisme. Un servidor públic no pot acusar un ciutadà (i encara menys un humorista!) de generar un clima de tensió social –necessari o innecessari–, més que res perquè això entra dins de la llibertat d’expressió. Cal per tant reclamar una rectificació immediata, o bé exigir al president Illa que el destitueixi immediatament.
Tot l’afer ens ha de fer pensar que vénen anys complicats, i que la maquinària destructiva del PSC mirarà d’arrasar tothom que no hi combregui. Ens ho recorda cada dia el nostre director, Vicent Partal, però cal repetir-ho: l’única manera de tenir espais de comunicació independents és pagar-los.
