09.12.2024 - 21:40
|
Actualització: 10.12.2024 - 09:20
A la crisi política que viu el govern de Marga Prohens no li aniria malament una mica d’anestèsia. Per això s’ha tornat a posar en joc –per més que paregui inversemblant– la memòria de les víctimes del franquisme. La derogació de la llei de memòria democràtica era una exigència que va fer Vox quan va fer Prohens presidenta del govern. Fins la setmana passada, la intenció del PP era ben clara: donar-hi suport. Tanmateix, des que l’extrema dreta ha dit que tombaria el pressupost si no s’eliminava el català com a llengua vehicular dels centres escolars, les coses han canviat –fins i tot un sector del PP ja pensa en eleccions anticipades–, i ara el PP cerca nous aliats. El cas és que els possibles nous aliats els té tots a l’esquerra, i això vol dir que la llei de memòria democràtica no es pot derogar. En el moment d’escriure aquestes línies, fonts de l’executiu confirmen a VilaWeb que no es pot garantir què votarà el PP durant el ple.
Ho va advertir ahir el coordinador de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia: “Seria estrany que dimarts es derogàs la llei i dimecres ens telefonàs al govern per veure com pot salvar la situació política a la qual s’enfronta.” No derogar la llei seria dinamitar totalment les relacions amb Vox, però també seria injectar una dosi d’anestèsia abans de les eleccions: perquè Prohens s’aferraria a una possibilitat d’acords aïllats amb l’esquerra per mantenir un temps més la cadira al Consolat. “Si demà es derogàs la norma, s’obriria un escenari de diàleg amb el govern”, va dir ahir Apesteguia. Semblantment, el PSIB deia: “Únicament si no deroguen la llei demà demostraran que tornen a ser un partit amb què es pot confiar i es pot parlar.”
La portaveu de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, no veu gens clar que el PP acabi cedint. No hi confia. En una conversa amb VilaWeb, recorda que ja han tingut més oportunitats de fer-ho, com ara quan Vox va anunciar que trencava els pactes de governabilitat: “Ja vam demanar a la presidenta que es fes enrere en la derogació i ni ens va rebre.” Però la pitjor cosa de totes, segons que denuncia Oliver, és haver utilitzat les víctimes del franquisme com una moneda de canvi per al poder. “Per ells la memòria és un joc i la posen en joc. És tan clar com això”, diu, en relació amb l’actitud del PP les hores prèvies a la votació de la derogació, però també amb el tarannà del partit respecte d’aquest tema durant aquests darrers mesos.
Oliver diu que la plataforma va tenir esperança durant les legislatures passades perquè pensaven que el PP s’anava acostant. De fet, l’any 2018 la llei de memòria democràtica va tirar endavant també amb els vots a favor del PP. Però ara s’ha tornat a demostrar, sigui quin sigui el resultat de la votació d’avui al parlament, que l’acostament no era real. “Tant si la deroguen com si no, han posat la memòria en joc. I ni amb la memòria de les víctimes ni amb la violació dels drets humans no s’hi juga. Ja s’hi va jugar durant la transició i ara s’hi torna a jugar”, subratlla Oliver.
Un retrocés enorme
I, mirant al futur, quina confiança tenen en el govern? “Cap ni una. No han fet res. Les dues lleis –la de fosses i la de memòria– són legals i no s’aplica res”, recorda la portaveu. En tot cas, si es deroga, moltes polítiques públiques deixarien d’existir i es perdrien els drets que la societat havia guanyat, com ara la possibilitat de consultar els arxius, impulsar que retirin els noms feixistes dels carrers o que la memòria històrica es tracti a les aules. A més, es deixarien de banda els drets de familiars, i els reconeixements i homenatges a les víctimes. “Tot allò que tingui relació amb la veritat, la justícia i la reparació es perd. És un retrocés enorme. És gravíssim”, diu.
Oliver creu que per justificar la derogació de la llei s’hauria d’haver generat algun rebuig o mal a la societat, però no ha estat així: “Encara que la mantenguin, aquesta gent no ens vol ni vol la memòria. No és seva, la rebutgen.” I afegeix: “A vegades em faig creus de què significa aquesta posició. És d’extrema dreta. El significat que agafa és fort, no solament pel que pugui deixar d’atorgar si la deroguen; és que ja només el fet és dolorós”, diu. La Plataforma per la Memòria Democràtica ha convocat una protesta a les 12.00 davant el parlament.
Sense acte per al dia internacional dels drets humans
Per primera vegada en set anys, al Parlament de les Illes no es farà cap acte per a commemorar el dia internacional dels drets humans. I el dia que s’havia de fer, avui, coincideix justament amb el debat de la derogació de la llei de memòria. Amnistia Internacional ha refusat de participar-hi, perquè ho considera una incongruència. “Com pots commemorar els drets humans i blanquejar el franquisme? Es deroga el mateix dia una llei que atorga drets a les víctimes”, afegeix Oliver.
En la mateixa línia s’expressa Mercedes Garrido (PSIB), vice-presidenta del parlament expulsada per haver dut la samarreta de les Roges del Molinar durant el debat a una esmena a la totalitat que l’oposició havia presentat per impedir-ne la derogació –i a la qual el PP va votar en contra–: “Si no canvia res, es derogarà. És un dia trist per a aquesta terra, però també per a la convivència dels ciutadans. El mateix dia que es commemora el 76è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.” Per això ha dit que si el PP i la presidenta s’han plantat de veritat davant Vox, no permetran que es derogui la llei.
La llei amb què Le Senne ha acabat encausat
La llei no ha estat en cap moment exempta de polèmica. El 18 de juny, mentre es debatia la proposta de Vox, el president del parlament, Gabriel Le Senne, va decidir d’estripar una fotografia d’Aurora Picornell del portàtil d’una de les vice-presidentes de la cambra. El 10 d’agost era encausat per aquests actes –avui hi ha el judici en marxa–, tot i que a començament de setembre el PP el va ratificar com a president gràcies a la seva abstenció. El 15 d’octubre va reincidir i va vetar les samarretes que duien Garrido i Pilar Costa, també vice-presidenta de la mesa, amb les cares de les Roges del Molinar. Els lletrats del parlament ja van advertir que l’expulsió dels membres de la mesa no era procedent.
“Si volen demostrar que són un partit que governa per als ciutadans, no mantindran ni un dia més el president del parlament al seu lloc. És una qüestió de decència democràtica. Va rompre les fotografies de les tres represaliades, assassinades i violades durant la guerra civil”, va recordar ahir Garrido.
De fet, Le Senne és president del parlament gràcies al pacte de governabilitat amb el PP. S’ha de veure, també, si la crisi entre partits afecta o no la seva figura, tan assenyalada aquests darrers mesos.
