30.12.2024 - 21:45
La presidenta de les Illes, Marga Prohens, ha defugit l’autocrítica i la complicada situació política que viu el govern en el missatge institucional de Cap d’Any, emès avui d’Eivissa estant. No ha fet ni una sola referència a les relacions amb els seus socis prioritaris, després de la ruptura amb Vox, ni tampoc ha dit com pensava encarar un 2025 sense pressupost, amb un govern més en minoria que mai i amb la necessitat de cercar més aliances a l’esquerra per trobar estabilitat.
No ha utilitzat aquesta paraula fins al final, però ho ha fet d’una manera molt plana i esperable, atès que era el discurs de la presidenta del govern. Ha dit que continuarien tenint en compte “els anhels de canvi” que els ciutadans van expressar fa un any i mig, “fent feina per l’estabilitat i la tranquil·litat de tots, defensant i posant sempre per damunt de qualsevol altra cosa els interessos de les Illes”. Com ho pensa fer és una incògnita.
Defensam aquestes illes davant el Govern d'Espanya, reivindicant la necessitat d'un finançament just que atengui la nostra realitat.
No em cansaré de dir-ho: no volem ser més que ningú, però no permetrem ser menys que cap altra Comunitat. pic.twitter.com/eusJGSahyV
— Marga Prohens (@MargaProhens) December 30, 2024
I parla d’una estabilitat que el PP mateix ha compromès des del primer minut, en què es van cercar les aliances amb l’extrema dreta per fer Prohens presidenta del govern, fa un any i mig. Al discurs d’enguany, cap rastre de la situació generada amb la llei de simplificació administrativa; cap oferiment a la resta de partits per a dialogar; cap esment de la llei de memòria democràtica que volien derogar –i que finalment van decidir salvar per raons extraordinàries–, ni tampoc cap rastre d’una nul·la política lingüística.
I malgrat que hagi dit que “la vida no deixa passar amb assignatures suspeses”, aquest govern no ha assolit els objectius en unes quantes, començant pel pressupost.
En canvi, Prohens s’ha vantat de les polítiques liberals del PP adreçades a una part de la ciutadania més rica. Per exemple, ha fet referència a l’eliminació d’un impost de successions que beneficia rendes de més de 700.000 euros. En la mateixa línia, ha parlat de les mesures de suport a emprenedors i autònoms. Quant a habitatge, s’ha centrat a defensar la propietat privada i els incentius als propietaris que vulguin llogar un pis.
També s’ha vantat del Pacte per la Sostenibilitat, un espai de diàleg en què les principals entitats que representen la societat civil ja han abandonat per manca d’efectivitat.
Reivindicacions a Pedro Sánchez
Sobre la relació amb el govern espanyol, cap missatge nou respecte d’allò que va dir després de la conferència de presidents. Prohens continua reclamant solucions a la “crisi migratòria” i reivindica la necessitat d’un “finançament just que atengui la realitat singular” i que permeti de continuar abaixant impostos. També ha reclamat les inversions dels convenis de carreteres i ferroviari. “No volem ser més que ningú, però no permetrem ser menys que ningú ni menys que cap altra comunitat”, ha dit.
Durant un discurs molt pla i sense concrecions, més enllà d’aplaudir les mesures que ha impulsat el PP, la presidenta també ha recordat els èxits esportius de les Illes i dels representants del món cultural. De fet, tampoc no ha esmentat cap política cultural.
Per una altra banda, ha enviat un missatge de solidaritat i estima al País Valencià per la tragèdia de la gota freda, i ha agraït especialment la tasca dels efectius de les Illes que s’hi van traslladar per ajudar.
La presidenta ha acabat el discurs fent una picada d’ullet a la “llibertat” que tant ha promulgat la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso: “El govern continuarà fent feina aquest 2025 en el compliment de la paraula donada, des de la moderació, el seny i la llibertat.” Prohens, amb el seu crucifix ben visible, tampoc ha deixat passar l’oportunitat de dir que la cultura i les tradicions de les Illes se sostenien “sobre els fonaments de l’humanisme cristià”. Tot, amb Dalt Vila com a escenari de fons, indret que ha celebrat els vint-i-cinc anys de la declaració com a patrimoni de la humanitat de l’illa d’Eivissa.
