17.05.2017 - 12:27
|
Actualització: 17.05.2017 - 13:32
L’11 d’octubre del 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei 11/2014, més coneguda com la llei contra la LGTBIfòbia. El 30 de maig del 2016, a les Illes s’aprovà la llei 8/2016, dedicada a garantir els drets de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals i per erradicar la LGTBIfòbia. I el 30 de març del 2017, les Corts valencianes aprovaven la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere, rebatejada com a ‘Llei trans’. En els darrers tres anys, la comunitat LGTBI dels Països Catalans ha vist com reivindicacions defensades durant dècades es convertien en llei. Avui, 17 de maig, dia mundial contra la LGTBIfòbia, avaluem l’efectivitat i les limitacions d’aquest nou marc legal amb diferents col·lectius LGTBI del país.
‘L’informe sobre incidents relacionats amb els delictes d’odi’ elaborat pel ministeri d’interior espanyol va comptabilitzar 71 actes discriminatoris per raó d’orientació o identitat sexual l’any 2015. D’aquests, 50 al Principat; 17, al País Valencià i quatre a les Illes. L’informe recull únicament accions en què hagi arribat a intervenir la policia, de mutu propi o per causa d’una denúncia. L’estudi, per tant, no inclou totes aquelles agressions que no han estat notificades als cossos policíacs. Quan les dades provenen de col·lectius LGTBI, les xifres augmenten.
Catalunya: una llei prometedora, una aplicació amb algunes ombres
Banderes arc iris, aplaudiments i crits d’alegria. Ja ha passat gairebé un any i mig d’aquesta imatge viscuda al Parlament l’octubre del 2014. L’aprovació de la llei 11/2014 -o llei contra la LGTBIfòbia- va ser rebuda pels col·lectius LGTBI amb eufòria, després d’anys de lluita. ‘Aquesta llei es va veure com una nova eina’ explica Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l’Homofòbia. Rodríguez explica que es va estendre la idea que ‘si t’insultaven pel carrer o et passava qualsevol cosa, no hi hauria impunitat’. Han passat els mesos i, per a Rodríguez, la llei ha tingut un impacte menor a l’esperat causa de la manca de voluntat política: ‘el govern actual de la Generalitat té polítiques LGTBI, però no té la voluntat per implementar-les’.
L’Observatori contra l’Homofòbia va publicar a finals de març l’informe ‘L’estat de la LGTBIfòbia a Catalunya 2016’, que recull anualment les discriminacions que pateix el col·lectiu LGTBI en diferents àrees. L’estudi recull 84 incidències, 29 menys que l’any anterior. Malgrat que aquesta dada pugui semblar positiva, Eugeni Rodríguez no assocïa aquesta variació amb un descens de les agressions LGTBIfòbiques, sinó en les dificultats que comporta denunciar i la manca de resultats que obtenen les denúncies. L’Observatori contra l’Homofòbia denuncia que d’entre els múltiples casos de LGTBIfòbia que han presentat a la Generalitat, només una ha acabat amb una sanció per a l’agressor. Rodríguez entén que ‘aquesta falta de resultats’ estén la idea que denunciar no val la pena.
Per a la comunitat LGTBI existeix una manca de finançament, personal i infraestructures per a desenvolupar correctament la llei 11/2014. ‘L’única partida d’aquest any ha estat de 400.000 euros, la meitat del que destina l’Ajuntament’ afirma Rodríguez. D’altra banda, les entitats critiquen que l’administració encarregada d’implementar les polítiques LGTBI està completament centralitzada a Barcelona i reclamen que s’estengui a tot el Principat. ’Si una persona és agredida a la Vall d’Aran no hauria de baixar a Barcelona, com a mínim s’hauria de poder atendre a la capital de comarca’, conclou Rodríguez.
Tanmateix, Rodríguez reconeix que des de l’aprovació de la llei 11/2014 el col·lectiu LGTBI ha assolit drets inèdits, sobretot en l’àmbit de la sanitat. El president de l’Observatori contra l’Homofòbia destaca com a avenços més rellevants el protocol per la reproducció assistida de mares solteres i lesbianes -que hi garanteix l’accés de totes les dones- i el nou model d’atenció a les persones transsexuals -que despatologitza la condició transsexuals, garanteix l’accés a tractaments hormonals i l’acompanyament en el seu procés de transició-. Unes reformes nascudes de la complicitat i la relació ‘excel·lent’ mantinguda amb Antoni Comin i la Conselleria de Salut. Les entitats reconeixen que aquesta legislatura s’ha incrementat el diàleg amb l’administració, però esperen aquesta complicitat vaig en augment.
País Valencià: canvi de cicle i suport institucional
El canvi de govern al País Valencià ha suposat canvis radicals en matèria de política LGTBI. Marc Ortega integrant del col·lectiu Labmda valora que el canvi en l’administració s’ha notat sobretot en la seva iniciativa legislativa, voluntat de negociació amb les entitats, el suport públic i el finançament de les associacions. Entre altres polítiques, Ortega destaca que el govern de Ximo Puig ha elaborat un vídeo oficial de conscienciació contra la LGTBIfòbia per primera vegada a la història o la decisió de formar a la policia de València en delictes d’odi. ‘És molt més fàcil denunciar si no et sents maltractat’ explica Ortega, que reconeix que ‘és una situació que encara segueix passant, et tracten malament per ser homosexual’.
Les associacions LGTBI del País Valencià reivindiquen que les denúncies per agressions han augmentat. Segons un informe de Lambda al que ha tingut accés VilaWeb, l’any 2015 es van registrar 25 delictes d’odi per motius LGTBIfòbics al territori. Ortega analitza que aquest increment pot estar motivat, en gran part, perquè ‘cada vegada hi ha més consciència que s’ha de denunciar. En aquest sentit, atribueix a la feina de visibilització de les associacions LGTBI el fet que es redueixi la por de les persones agredides a denunciar. ‘Si tinc por a dir a la meva feina o casa que sóc homosexual, no denunciaré per por a fer pública la meva orientació o a les represàlies de l’agressor’ exemplifica Ortega i indica que a mesura que els col·lectius LGTBI guanyen referencialitat s’estén la idea que ‘es pot i s’ha d’acabar amb la impunitat’.
En matèria de legislació, aquest any s’ha aprovat a les Corts Valencianes la coneguda popularment com la ‘Llei trans’. La regulació preveu que la Generalitat pugui personar-se d’ofici en un delicte de transfòbia. ‘Imagina’t que veig una agressió pel carrer i ho denuncio, ja que la Generalitat es podria personar contra l’agressor’ exemplifica Ortega. Les associacions LGTBI valoren que la nova legislació és ‘molt completa’. Entre d’altres coses, Ortega destaca que la norma elimina la consideració de la transsexualitat com una malatia i suprimeix el requisit que les persones transsexuals comptin amb un informe médic o psicològic que ho acrediti. A més, comporta que aquestes persones poden accedir a tractaments adequats, tant en l’àmbit psicològic com en l’hormonal.
D’altra banda, Ortega destaca la importància de l’establiment d’un protocol d’atenció a la diversitat de gènere que segons el qual tots els centres acadèmics hauran de tractar els alumnes d’acord amb la seva identitat. Això suposa que els alumnes poden escollir el nom amb què els han d’identificar, el vestuari que porten i el lavabo que utilitzen. La llei també preveu diferent mesures d’inserció laboral.
Les Illes: l’aniversari d’un pas de gegant
Fa escassament any que a les Illes es va aprovar la llei 8/2016, dedicada a garantir els drets de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals i per erradicar la LGTBIfòbia. Una violència que l’any 2014 va ascendir fins als 41 casos de delictes d’odi per motius d’orientació o identitat sexual. Per posar fi a aquesta situació, legislació buscava garantir els drets d’aquestes persones i evitar les situacions de discriminació i violència.
La nova legislació contempla entre altres mesures la creació del Consell LGTBI de les Balears, òrgan de caràcter consultiu, o la posada den marxa d’un Servei Integral d’Atenció, que ofereix assessorament a les víctimes. Tanmateix, la legislació preveia diferents mesures per a evitar la discriminació en l’àmbit laboral, sanitari i educatiu. D’altra banda, la normativa comporta que les persones transsexuals puguin accedir a tractaments hormonals i les dones solteres o lesbianes a tècniques de reproducció assistida.
