Els rastrejadors, el darrer dia de feina: “Ens sentim utilitzats”

L’arribada de la variant òmicron i l’augment de la immunitat poblacional va portar la Conselleria de Salut a eliminar les quarantenes a Catalunya fa unes setmanes. D’aleshores ençà, el govern treballa amb un pla per a començar a tractar la covid com si fos una grip. Amb aquesta situació, Salut ha decidit de desmantellar l’equip de rastrejadors de contactes que va crear el 2020 per controlar les cadenes de contagis. L’equip de persones que es dedicava a aquesta tasca no serà renovat per la Generalitat i avui és el seu darrer dia de feina.

Aquests rastrejadors consideren que la Generalitat podria haver optat per recol·locar-los als Centres d’Atenció Primària (CAP) o en un altre programa de seguiment, tenint en compte que, com indiquen molts experts, caldrà crear grups sentinella per a tenir una fotografia de l’estat de transmissió del virus: “Estem formats i coneixem els programes que s’utilitzen als CAP. Serviríem per a reforçar el sistema sanitari, per a donar una qualitat administrativa més bona als ciutadans”, explica en Joan, un ex-rastrejador que va treballar més d’un any en aquest servei i que ara dóna veu a la plantilla afectada. El sindicat CNT explica que l’equip actual el formaven 453 persones.

Diversos col·lectius de sanitaris ja havien reclamat a Salut que es continués comptant amb aquests treballadors per tal de reforçar funcions que no són estrictament clíniques i que la pandèmia ha obligat que les assumissin els metges i infermers. “Una feina molt important, encara que no clínicament, és que cal reforçar tot l’engranatge burocràtic del nostre sistema sanitari. Tenim molta burocràcia, n’hi ha d’imprescindible, però n’hi ha que no. És obvi que hi ha una feina que no haurien de fer els sanitaris”, explicava en una entrevista a VilaWeb el president del Col·legi de Metges de Catalunya, Jaume Padrós.

Més enllà de les funcions que podrien assumir, també alerten que la pandèmia no ha acabat i que pot ser precipitat desarticular aquest equip tenint en compte les onades que hi ha hagut: “Ens sentim utilitzats. Hem estat durant gairebé dos anys treballant per Salut, i ara resultat que això s’acaba i ens acomiaden. Tots teníem clar que això era una cosa temporal, però ens hauria agradat una recol·locació per part de l’administració, o com mínim l’oferiment que, si en un futur s’obrís una nova borsa, ens tindrien en compte. Però res”, es queixa en Joan.

També protesten per les formes com Salut va comunicar-los que no continuarien treballant. El mes passat, els van instar a fer les vacances que tenien pendents preveient que el programa de seguiment de contagis s’acabaria. Els rastrejadors denuncien que, d’aquesta manera, els responsables volien evitar de pagar-los els dies de vacances una vegada es tanqués el servei de rastrejaments. Uns dies més tard, el 4 de març, els van comunicar que no els renovaven el contracte.

Un servei polèmic

El servei de rastrejament impulsat per Salut es va crear el 2020 i va ser adjudicat a Ferrovial. L’adjudicació a dit, amb un valor de 17.690.169,02 milions d’euros, s’emparava per la contractació amb caràcter urgent que preveia l’estat d’alarma, però va causar molt de malestar en l’opinió pública. Finalment, Salut va trencar el contracte, basant-se en una de les clàusules que preveia d’acabar el servei tan bon punt comencés la campanya de vaccinació.

En Joan, que va ser contractat per Ferrovial i va passar a treballar per Salut quan la conselleria va assumir-ne el control, explica com va canviar la manera de funcionar: “Es va notar que hi havia un altre protocol, molt més extens, pensat per a la ciutadania i més adaptat a la situació. No ens limitàvem a fer un seguiment dels possibles contactes positius, sinó que podíem programar PCR si tenien símptomes; podíem enviar missatges directament al metge del pacient perquè en fes una valoració; podíem tramitar baixes… El servei va millorar quan el va assumir Salut.”