L’expansió a gran escala de la intel·ligència artificial tot just ha començat. Les grans empreses del sector tecnològic (Microsoft, Google, Apple, Meta, Adobe…) van implantant-la a les aplicacions que fem servir diàriament. Actualment, són eines basades en la intel·ligència artificial generativa, amb funcionalitats limitades, millorables i sense capacitat de raonar. Tanmateix, pensadors com ara Ray Kurzweil i Eudald Carbonell parlen dels efectes profunds i radicals que aquesta tecnologia tindrà durant aquest segle sobre la nostra espècie i civilització. Més a curt termini, uns altres investigadors preveuen que més de set-centes professions sofriran la disrupció de la IA a principi de la pròxima dècada. Les darreres estimacions parlen que el 63% de les hores de feina de les economies desenvolupades es poden automatitzar amb la tecnologia disponible avui dia, procés que el 2030 s’haurà completat en la meitat d’aquestes hores.

El sector de l’educació, al punt de mira

El 7 de novembre Google va posar a disposició de tots els seus clients de Google Workspace l’eina Google Vids, que mitjançant la intel·ligència artificial Gemini crea vídeos a partir de documents. L’eina facilitarà la feina en moltes àrees. Per una banda, els serveis d’atenció al client podran crear videotutorials més fàcilment. Els departaments de màrqueting podran generar ràpidament vídeos de presentació de productes nous a partir de notes de premsa i documents tècnics. O després d’una reunió, a partir de la documentació es podrà crear un vídeo de resum, a manera de PowerPoint. Però una de les àrees d’aplicació més útils pot ser la de creació de material educatiu, sigui per a la formació interna d’una empresa o per al sistema públic.

El sector educatiu serveix per a mostrar com pot evolucionar l’impacte de la intel·ligència artificial en el futur de moltes feines. Amb tecnologies com ara Google Vids, els professors poden passar a preparar les classes d’una manera més ràpida i fàcil. A partir de la bibliografia podran elaborar vídeos per a cada classe, de manera que s’estalviaran de fer-la oralment. Tan sols caldrà que posin el vídeo a la pantalla de classe. Hom pot pensar que la feina de professor ara per ara no és amenaçada, atès que els alumnes tindran dubtes i el professor serà allà per a resoldre’ls-els, com sempre. Tanmateix, Silicon Valley també treballa en aquesta possibilitat. De fet, Google mateix ha començat a experimentar amb el bot de conversa Learn About (“Aprèn sobre”), orientat específicament al sector educatiu. A diferència d’unes altres eines de xat com ara ChatGPT i Gemini, les respostes tenen un format més educatiu, visual i interactiu.

L’objectiu és que els alumnes, després de veure els vídeos generats amb IA puguin demanar a la intel·ligència artificial mateix els seus dubtes, cosa que faria completament innecessària la figura del professor. Silicon Valley fa molts anys que centra l’atenció al sector educatiu i les noves eines d’intel·ligència artificial són una clau de volta més. Coursera és el precursor en aquest sector. La plataforma educativa en línia, que té milions d’estudiants, és l’eina MOOC (cursos en línia multitudinaris i oberts) de referència. Allà els professors preparen els vídeos de les classes i la documentació de suport. Una vegada publicats a la plataforma, no han de fer res més.

Els alumnes tenen l’avantatge que poden baixar la documentació en PDF i veure els vídeos de les classes tantes vegades com vulguin, i poden repetir les parts que convingui fins a entendre-ho. Tenen fòrums en què poden fer preguntes als altres alumnes per resoldre els dubtes i fins i tot corregeixen els exàmens entre ells, sense la intervenció de cap professor. A tot estirar, hi ha moderadors als fòrums. Les noves eines d’intel·ligència artificial optimitzen més aquesta mena de plataformes educatives i minimitzen del tot la participació humana.

Els passos de l’automatització

Tal com dèiem, hom pot pensar que en una classe presencial, com en qualsevol escola o institut del nostre país, sempre caldrà la figura del professor per a posar-hi ordre, si més no. Tanmateix, la metodologia MOOC és basada en experiències fetes fa anys en zones pobres de l’Àfrica on era impossible d’enviar professors. Aleshores es van desenvolupar materials educatius com si fossin jocs que es posaven en ordinadors enmig de les poblacions. Els nens, per simple curiositat i competitivitat, innata als humans, anaven passant de pantalla a mesura que aprenien i encertaven les preguntes. Fins i tot s’ajudaven entre ells i els més espavilats explicaven les coses que la resta no entenia.

El resultat fou que aquests alumnes obtenien els mateixos coneixements que aquells que assistien en un sistema tradicional amb classes presencials amb professor. La nova metodologia és basada en la qualitat del contingut, no que hi hagi un professor disponible tota l’estona. Això sí, l’experiment africà va mostrar que calia la figura d’una persona que posés ordre entre els nens quan es barallaven i també que els animés i reconfortés mentre progressaven. En el cas africà, habitualment una dona gran sense educació. En el cas de Coursera, un moderador que no ha de saber necessàriament res del contingut del curs en qüestió. En el futur podria passar que al sistema educatiu tradicional no calgués la figura d’un professor humà com l’entenem avui dia, una persona amb titulació universitària. Les classes serien impartides a partir de materials elaborats amb intel·ligència artificial, els dubtes serien aclarits per bots de xat especialitzats i solament caldria una persona que vigilés els alumnes a classe, sense haver de tenir cap formació específica de la temàtica impartida.

Ray Kurzweil, un dels pensadors de referència de Silicon Valley, al seu darrer llibre, The Singularity is nearer (“La Singularitat és més a prop”), ens ajuda a entendre el context d’aquests processos d’implantació de noves tecnologies, automatització i robotització. Processos que no són nous i que van començar amb la revolució industrial. Els economistes parlen d’onades successives de canvi. La primera s’acostuma a anomenar de “desqualificació”. Per exemple, els artesans que feien sabates, una tasca que requereix habilitat i anys d’experiència, van ser substituïts per màquines i operaris que es podien formar més fàcilment i amb menys habilitats necessàries. Bàsicament, prémer botons i treure les sabates de les màquines. La qual cosa porta implícitament llocs de feina menys qualificats i amb sous inferiors. El següent pas, paradoxalment, és el de la requalificació, amb la introducció de noves tecnologies que fan més eficient la producció, però que requereixen menys mà d’obra. En el cas de les sabates, correspondria a la introducció de la impressió 3D per a produir calçat a mida de cada comprador. En aquest cas, se substitueixen molts llocs de feina barats per pocs llocs de feina més ben pagats.

El pas següent correspondria a “sense qualificació”. Si els conductors de carros, que calia que tinguessin una gran habilitat per a controlar animals amb un comportament impredictible, van ser substituïts per conductors de cotxes, vehicles que sempre responen de la mateixa manera, i després es va requerir que els conductors sabessin fer servir el GPS i les aplicacions de reserva de viatges i com tractar els clients amb la màxima educació, el pas següent és ser substituïts completament per vehicles sense conductor, amb conducció completament autònoma. La intel·ligència artificial facilita que, en compte de requerir professionals com més va més formats en noves tecnologies (la fase actual), es pugui prescindir dels humans directament en moltes professions.

Al sector del transport, solament als EUA, es calcula que els vehicles sense conductor poden deixar sense feina a 4,6 milions de treballadors. Però si es compten les feines indirectes, com ara els restaurants i hotels de carretera, l’impacte de la intel·ligència artificial tan sols en el sector de transport de mercaderies i persones pot afectar més del 10% dels treballadors dels EUA. Feines com ara les dels teleoperadors, agents d’assegurances, o gestors d’imposts, tenen el 99% de probabilitats de ser automatitzades a molt curt termini, segons Kurzweil. Feines a fàbriques, serveis d’atenció al client i sector bancari tenen més del 50% de probabilitats de ser-ho, també. En canvi, feines en què cal una atenció personal flexible, com ara terapeutes ocupacionals o treballadors socials, ara per ara tenen un risc baix de ser substituïdes per la IA. Uns altres estudis han detectat que hi ha hagut una disminució en el creixement de llocs de feina en aquells sectors amb un alt risc d’automatització. Les empreses prefereixen de no contractar més treballadors atesa la imminència de tecnologies que en permetran l’automatització.

El futur que ens espera: menys feina i menys ingressos però més qualitat de vida

Kurzweil apunta que com més va més economistes argumenten que el paradigma que la innovació tecnològica destrueix llocs de treball de feines velles, però en crea de nous, no solament compensant els perduts sinó augmentant-ne el nombre, amb la IA no es complirà. D’altra banda, l’evolució demogràfica, amb joves que allarguen la formació i una població envellida en augment que ha sortit del món laboral, fa que cada vegada hi hagi menys població activa proporcionalment. Fet que explica que en determinats sectors cada vegada costi més de trobar professionals. I això fa que com més va més gruix de població depengui de l’estat, d’ajudes i pensions. Irònicament, Kurzweil, un home producte del capitalisme de Silicon Valley, s’apunta a la tesi d’un altre industrial referència del capitalisme, Elon Musk, per defensar que el futur exigirà rebre una renda bàsica universal aportada per l’estat.

Cobrarem menys, però, segons el pensador, hem de comptar que amb l’aplicació dels principis de les tecnologies de la informació a la producció de menjar i aliments, el cost de vida baixarà exponencialment, tal com ha passat amb tecnologies com ara les plaques solars i el cost de la potència de càlcul dels processadors. Si actualment la majoria de persones del món desenvolupat tenen un nivell de vida superior al de John D. Rockefeller, l’home més ric del món en el tombant del segle XIX al XX, amb un sou molt inferior al de l’industrial, en el futur l’aplicació en massa de la IA a tots els sectors farà que puguem mantenir el nivell de vida actual amb uns ingressos molt menors i gaudim de molt més temps lliure per fer allò que ens inspira. La IA causarà una gran deflació en el cost dels productes que necessitem per al nostre dia a dia i en causarà una gran abundància.

Fusió amb la intel·ligència artificial

Però Kurzweil va molt més enllà, amb tesis compartides per l’antropòleg Eudald Carbonell. El nord-americà defensa que cal concebre la IA com una extensió del nostre cervell. Van passar 2.900 milions d’anys entre l’aparició de la primera forma de vida fins als primers organismes multicel·lulars. En van caldre 500 milions més perquè els primers animals caminessin sobre els continents, amb 200 milions addicionals perquè apareguessin els mamífers. De les primeres xarxes de nervis primitives al primer cervell van haver de transcórrer 100 milions d’anys i el primer neocòrtex no es va formar fins passats 400 milions d’anys més (justament en mamífers) i en van caldre 200 milions més perquè els mecanismes evolutius biològics generessin el cervell humà. El neocòrtex és una estructura de plegaments que es va afegir al cervell i que va permetre que els animals adquirissin funcions com ara la percepció sensorial, una coordinació més bona, el raonament espacial i, finalment, en els humans, el pensament conscient i la parla.

Els humans som al cim de l’evolució, i per això tenim capacitats que no són presents en uns altres animals. Kurzweil defensa que la IA serà una passa més en aquesta evolució i representarà una capa afegida al nostre cervell, en aquest cas, tecnològica, i una velocitat exponencialment més elevada. Anirem passant progressivament la nostra consciència a la IA i ens hi fusionarem. Un altre pensador, l’antropòleg Eudald Carbonell, també defensa que els humans som en un encreuament evolutiu causat per la IA, que acabarà generant quatre espècies humanes a final d’aquest segle, i que emmarca dins el transhumanisme, el moviment intel·lectual que defensa la millora de les habilitats humanes gràcies a la tecnologia. Per una banda, hi haurà l’Homo restrictus, que seran els humans tradicionals. Els Homo protesi seran aquells humans modificats genèticament per fer front a patologies i els Homo editus seran creats en laboratori. Finalment, també hi haurà els robots.

No serà la primera vegada que la tecnologia afecta la biologia i genera noves espècies. Tal com apunta l’historiador Kyle Harper, quan l’Homo erectus va dominar el foc fa 1,7 milions d’anys, una tecnologia de transmissió cultural que solament els humans sabem fer servir, va actuar com un segon estómac gràcies a la cocció dels aliments. La nova tecnologia va permetre que el sistema digestiu s’anés simplificant, va fer que consumís menys energia progressivament amb el pas de centenars de milers d’anys. Aquesta energia alliberada va ser emprada pel cervell, que va poder créixer i acabà generant la nostra espècie, l’Homo sapiens, que sense la tecnologia del foc no hauria pogut sorgir. Ara la IA és en disposició de proporcionar-nos noves capacitats i, segons que apunten pensadors com Kurzweil i Carbonell, això també acabarà afectant la nostra biologia. Les conseqüències i com ens hi acabarem adaptant concretament continuen essent una incògnita.