26.06.2017 - 22:00
|
Actualització: 26.06.2017 - 22:45
El Col·lectiu Pere Quart, format per professors de llengua i literatura catalanes, ha alertat del procés de ‘residualització’ a què es troben sotmeses les humanitats en tots els nivells d’ensenyament. El col·lectiu subratlla la necessitat que les humanitats, i especialment la literatura catalana, es converteixin en l’eix fonamental del currículum acadèmic de secundària i batxillerat. Alhora, destaca el paper fonamental que haurien de tenir les humanitats en una societat lliure i avançada.
Així mateix, apunta la importància de restituir el prestigi social del patrimoni literari català com a referent lingüístic i identitari i com a vincle d’unió del present amb el passat i el futur històrics. La reivindicació ha aplegat el suport d’escriptors com ara Jaume Cabré i Quim Monzó, d’entitats com Òmnium Cultural i la Societat Catalana de Llengua i Literatura, i de personalitats com ara Lluís Llach, Josep-Maria Terricabras, Josep Maria Pou i Teresa Cabré.
El col·lectiu assenyala la importància de tenir el suport d’un estat per a poder dissenyar el currículum educatiu de les joves generacions. És per això que considera necessari de tenir una república catalana independent que faci polítiques d’estat ‘ambicioses i generoses’ per enfortir la formació humanística dels joves i per legitimar i fer visible la literatura catalana al món. El grup demana als catalans que votin sí en el referèndum del primer d’octubre perquè la literatura catalana tingui presència i reconeixement, en peu d’igualtat, a Europa i al món.
Sense suport de l’administració
No obstant això, i malgrat el suport de representants del món educatiu i acadèmic, el col·lectiu denuncia que ni el Departament d’Ensenyament ni l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona no han tingut en compte cap de les reclamacions que els han adreçat. Insisteixen a dir que les seves propostes, lluny de ser gremials, són ‘la clau de volta de l’adquisició de les vuit competències transversals recollides al currículum’ d’educació secundària i batxillerat.
L’associació té previst de reunir-se amb Montserrat Llobet, directora general d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat per demanar-li que les hores de llengua del primer curs de batxillerat es dediquin íntegrament a l’estudi de la literatura, a fi de complir el currículum vigent.
El grup es va estrenar ara fa un any amb el manifest ‘SOS Literatura a l’ensenyament’ que ja ha aplegat més de 3.600 adhesions al portal Change.org.
‘Un segle XXI sense humanitats’
Per una altra banda, fa pocs dies un grup de personalitats del món acadèmic i cultural va debatre la progressiva supressió de les humanitats en les diverses reformes educatives, substituïdes per matèries com ara anglès, tecnologia i assignatures orientades al mercat laboral.
Els ponents, entre els quals hi ha l’escriptor Jaume Aulet, la periodista Patrícia Gabancho i els professors universitaris Joan Maria Minguet, Marina Garcés i Gregorio Luri, diuen que sovint són els pares que consideren que les humanitats són inútils. Per ells, l’escola del segle XXI es dedica a formar treballadors i no pas persones i creuen que la cultura hauria de ser una preocupació cabdal del sistema educatiu actual, perquè humanitza les persones.