15.12.2022 - 21:40
|
Actualització: 15.12.2022 - 23:32
Les vagues en l’educació van marcar el darrer trimestre del curs passat a Catalunya. La manca d’acords feia pensar que enguany les tensions continuarien, però al setembre el departament va acabar anunciant que reduiria una hora lectiva als professors per arribar a un pacte amb els sindicats. Era una demanda que feia molts anys que era sobre la taula i que implica revertir una part de les retallades, però la manera extraordinària com s’aplicarà causa un cert malestar entre docents i equips directius. Tal com es va acordar, la reducció de l’hora lectiva setmanal entrarà en vigor al gener, i això implica refer els horaris dels docents i repartir les matèries a mitjan curs per a incloure els 3.566 nous professors que cobriran aquestes hores. Tothom considera que aquesta reducció de les hores lectives és una bona notícia, però en alguns centres lamenten que fer-ho ara hagi portat moltes complicacions.
Com s’aplica el canvi?
A final d’octubre, el Departament d’Educació va enviar als centres unes instruccions flexibles sobre com fer aquests canvis amb les menors repercussions possibles per als alumnes: garantir l’assignació de les hores corresponents als professors especialistes, intentar no canviar els tutors i cobrir els desdoblaments amb les noves dotacions, per exemple. Aquestes recomanacions es poden complir amb més facilitat o menys depenent de les característiques del centre. A primària la situació no és tan complexa, perquè la majoria dels professors no té especialitat i, per tant, és fàcil de distribuir les hores entre els nous docents. Però quadrar els horaris a secundària és més difícil, perquè han de coincidir les hores de matèries concretes que queden alliberades amb l’especialitat dels docents, i en alguns casos hi ha manca d’especialistes.
“Quan es funciona per àmbits és més fàcil. T’envien un professor per a l’àmbit científic i fas totes les hores que queden alliberades de ciències. També és fàcil de cobrir les hores de pla de lectura, perquè qualsevol professor se’n pot encarregar, però la resta és molt complicat”, diu Raquel Casas, professora de l’institut Dolors Mallafrè i Ros, de Vilanova i la Geltrú. A l’institut Montserrat Roig de Sant Andreu de la Barca, hi coincideixen: “En el nostre cas refer horaris ha estat una feinada, però la repercussió no serà tan gran com en altres centres, perquè cada dia fem mitja hora de lectura. Podem restar d’aquí i les cares dels docents d’assignatures concretes no variaran gaire per als alumnes”, diu Yolanda Cárdenas, la directora. Tanmateix, considera que fer aquests canvis a mitjan curs no se sosté amb cap argument pedagògic i repercuteix en l’ensenyament.
Alguns altres centres, com l’institut Manuel Sales i Ferrer d’Ulldecona, han tret les hores lectives dels professors de la franja de projectes. “Treure una hora d’aquesta franja és més senzill, però el problema el tindrem amb els nous professors o els que passen de mitja jornada a jornada sencera, perquè hauran de fer un poti-poti, i veurem quin horari els queda“, diu Lluc Ulldemolins, docent d’aquest centre. Patrícia Adell, professora de l’institut Júlia Minguell de Badalona, diu que en el seu cas tot ha quadrat força bé i sense embolics: “Com que en principi l’horari és millor, a tothom li pareix bé.”
Segons on, ha calgut fer modificacions més profundes, com ara canviar el professor d’una assignatura sencera del segon trimestre, una situació que a vegades també s’esdevé quan hi ha baixes. En alguns altres centres, les matèries s’han hagut de repartir entre dos professors. “A partir del gener m’hauré de coordinar amb dos, tres o quatre professors diferents perquè faré una hora de la seva assignatura; això és un enrenou”, explica Aleix Mestre, professor de l’institut el Foix dels Monjos. “Les optatives també s’hauran d’adaptar a les especialitats del professor que passarà a encarregar-se’n.”
Per evitar situacions com aquestes, Raquel Casas explica que hi ha professors que han preferit de mantenir l’hora lectiva: “Per no trencar grups algun professor ha preferit renunciar a aquest dret perquè no sigui un desgavell.” Ramon Graells, director de l’institut Bernat el Ferrer de Molins de Rei, diu que professors del seu centre li han demanat de restar una hora de les que els corresponen a les guàrdies –no lectives– i no restar-los una hora lectiva: “Perds molt de temps posant-te d’acord amb l’altre, explicant-li com ha quedat el grup, quina activitat feies… És més complicat.” Són casos puntuals i acordats amb els professors, atès que la direcció no pot decidir de no restar l’hora lectiva per norma general.
La conselleria ha recomanat que els nous professors cobreixin hores de desdoblament –en què el grup es parteix per atendre millor els alumnes–, però Yolanda Cárdenas explica que a la pràctica això no és tan simple: “A nosaltres ens han dit que ens corresponen tres professors, fent la mitjana a la baixa, i que quadrin els especialistes amb les hores que queden lliures no és tan fàcil; per tant, no sempre es podran mantenir els desdoblaments.”
Algunes mesures que ja s’aplicaven
Els sindicats assenyalen que, tot i que fer el canvi a mitjan curs no és la situació idònia, la introducció de nous professors és positiva. La Intersindical-CSC diu que, en general, aquests canvis es poden fer bé en la majoria de centres. “Qüestions com ara tenir dos professors per a una assignatura no són mesures extraordinàries, ja passava abans, són coses que a vegades s’han de fer per quadrar horaris”, explica Bernat Pèlach, portaveu d’Educació del sindicat. Diu que hi ha hagut problemes en casos concrets: “En alguns centres volien reduir les hores que els tutors tenien per a reunir-se amb pares i alumnes. Com que igualment havien de continuar fent aquesta tasca, això no és cap reducció horària. També hi ha centres que han decidit de dur-ho a votació per no aplicar-ho de manera general, però s’ha d’aplicar.”
Atesa la manca de professors per a cobrir certes matèries, especialment català, matemàtiques i informàtica, es permet que professors sense el màster de professorat obligatori acabat facin classe en alguns casos. La Intersindical considera que la situació és semblant a la de sempre: “Pot ser que en algun cas faltin especialistes. A vegades s’agafa un especialista i li posen l’assignatura que no és la seva especialitat si té una mínima capacitat per a fer-la. Però això ja passava. En el cas de l’FP, sempre hi ha hagut mancança en tecnologia i informàtica.”
“Haurem de fer la feina durant les vacances”
Els canvis s’implanten amb més facilitat o menys i més repercussions o menys segons el centre, però la majoria de professionals coincideix que aplicar aquesta mesura a partir del gener significa una sobrecàrrega de feina considerable per als equips directius. “Hem de repartir les hores de professorat i després fer els horaris, assignar espais i carregar els horaris nous a les aplicacions. A vegades, per canviar una hora a un professor n’has de moure quatre o cinc més i tres grups d’alumnes. Repetim allò que fem al juny, i és una feina que haurem de fer durant les vacances de Nadal”, explica Ramon Graells. “No hem fet la distribució prèvia perquè encara van nomenant professors i s’ha de pactar amb la gent; és lent. I alguns nomenaments s’han quedat sense professor perquè no n’hi ha, d’aquella matèria.”
Els nomenaments no s’han fet fins aquesta setmana, i amb molts problemes informàtics: “Vam demanar que es nomenessin les vacants a part per poder tenir en compte els interins, perquè el nomenament se’ls acaba. Dilluns van haver d’anul·lar els nomenaments perquè no s’hi havien pogut incloure aquests professors. Dimecres també es van haver d’anul·lar i finalment no es podran tenir en compte aquestes persones”, explica Iolanda Segura, portaveu del sindicat USTEC-STEs. Els nomenaments s’havien de fer dilluns i s’acabaran completant avui.
“En general, els centres han tingut temps per a provar de fer horaris durant el novembre i el desembre. A mitjan novembre, els Serveis Territorials ens van dir que la majoria ja ho tenien planificat“, diu Bernat Pèlach, de la Intersindical. “Pot ser que en alguns casos que no ho volien aplicar i al final els han dit que han de fer-ho ara vagin justos, però encara hi ha marge.”
Alguns docents sostenen que hauria significat menys sobrecàrrega de feina i complicacions anunciar aquesta mesura al juny, o bé començar a aplicar-la el curs vinent. “Et canvien les regles del joc a la meitat del partit. Valorem molt haver guanyat aquest dret, però fer-ho a mig curs repercuteix sobre els alumnes i és un remei populista“, diu Yolanda Cárdenas. Raquel Casas també ho entén així: “És un desgavell. Ens han tornat l’hora que reclamàvem, però de la pitjor manera.” “Si es podia modificar a sis mesos vista, per què s’ha hagut de fer de pressa i corrents?“, es pregunta Erola Ramis, professora de l’institut Montserrat Roig. “Fa la sensació que, en comptes de treballar en equip, s’intenta enfrontar direccions, departament i sindicats.”
Més demandes per a revertir les retallades
Tot i que els sindicats consideren que aquesta mesura és positiva, assenyalen que encara cal que el departament prengui més mesures per a revertir del tot les retallades que van començar el 2010. “Allò que ha deixat de pagar el departament aquests anys supera gairebé els 150 milions d’euros”, diu Pèlach. Els sindicats reclamen també el dret dels professors de més de cinquanta-cinc anys de fer dues hores lectives menys o de disminuir l’interval d’anys per a rebre complements d’antiguitat.
