“Contra els professors agressors”: vaga a favor d’unes aules feministes

El Sindicat d’Estudiants pels Països Catalans (SEPC) convoca avui els estudiants universitaris i de secundària a una vaga contra les agressions masclistes dels professors i en defensa d’unes aules feministes. Amb el lema “Contra els professors agressors i per la coeducació, sortim als carrers i fem sentir la nostra veu”, s’han organitzat manifestacions a Barcelona, Girona, Lleida, València i Castelló a les 12.00.

🟣 #VAGA14D | Aquest dijous, les estudiants fem vaga! Contra els professors agressors i per la coeducació, sortim als carrers i fem sentir la nostra veu.

Si necessites ajuda amb la convocatòria al teu centre, posa’t en contacte amb nosaltres! pic.twitter.com/Ye3DMOxx7C

— SEPC (@SEPC_nacional) December 11, 2023

La portaveu del SEPC, Júlia Portet, diu que han fet una crida a sortir als carrers perquè ja han perdut la confiança en les institucions universitàries, i es mostra convençuda de l’èxit que tindrà la vaga a tot arreu. De fet, ahir, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ja es van organitzar piquets i es van fer barricades per a evitar l’accés a les aules, en la primera de les dues jornades de vaga que havia convocat aquest centre universitari, si bé la resta d’universitats només farà vaga avui.

Segons el SEPC, fa molts anys que denuncien la manca d’efectivitat dels protocols en casos de violència masclista. “Les universitats no han estat capaces de fer-hi front, tot i que és la seva obligació”, diu Portet. I afegeix: “Sobretot, aquests darrers mesos, han sortit casos que constaten que això forma part d’una violència estructural i no aïllada.”

Dimarts passat, l’Assemblea de Lletres de la UB va mostrar a les xarxes socials unes pintades aparegudes a les parets de la facultat en què s’acusava un professor d’agressor. A més, el col·lectiu considera que la universitat ha encobert aquests casos i que els protocols aplicats són ineficaços.

🟣 Aquest matí la facultat s'ha llevat denunciant la impunitat i l'encobriment d'un professor agressor.

El moviment estudiantil s'organitza i planta cara al patriarcat dins i fora les aules 🔥✊🏼#destapemlos pic.twitter.com/dBKc7KlcrG

— Assemblea Lletres UB (@asslletres_ub) December 11, 2023

Per una altra banda, Balma Lopez, membre del col·lectiu feminista Subversives de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI), diu a VilaWeb que l’any 2021 van destapar més de cent agressions que alguns professors havien comès a la universitat. Segons ella, quan es van reunir amb el vice-rectorat per denunciar-ho, els van respondre que ja ho sabien, però que si no els donaven els noms de les alumnes que se’n queixaven no podien fer-hi res. Va ser llavors –afegeix Lopez– quan van entendre que aquells professors havien agredit alumnes de feia molts més anys que no es pensaven. De fet, molts d’aquests casos ja es cometien d’ençà del 2010, tal com va destapar posteriorment un documentari de la periodista Núria Garrido.

Falta de dades oficials

El fet cert és que no hi ha prou dades per a fer una radiografia acurada del nombre d’agressions masclistes comeses per professors al conjunt del país. Moltes universitats al·leguen confidencialitat de dades. Ara, el mes de febrer passat, el Departament de Recerca i Universitats i el d’Igualtat i Feminismes van començar a aplicar un protocol-guia contra l’assetjament sexual a les universitats catalanes, que ha de servir de referència per a estandarditzar la resposta de les universitats a l’hora d’abordar els casos de violències masclistes i LGTBI-fòbiques a les aules, i hauria de permetre de fer-ne un recompte global.

Barbara Biglia, professora de la Universitat Rovira i Virgili (URV) especialitzada en violències masclistes a les universitats, celebra aquest document, però adverteix que tan sols és una guia. És a dir, que no té caràcter d’adhesió obligatòria i, per tant, cada universitat pot adaptar els protocols a la seva realitat i seguir-ne les indicacions com consideri adient. “Falten recursos, falta poder-ho avaluar, falta control extern…”, afegeix.

A més, diu que amb les dades de les denúncies i prou no es pot saber la magnitud real del problema: “L’única dada que poden recollir les unitats d’igualtat són les de les persones que arriben a fer una queixa o una denúncia, però difícilment es podrà saber el nombre de casos reals de la universitat.”

Per què diuen que els protocols no són efectius?

Biglia assegura que hi ha molts estudiants que no saben que hi ha uns protocols. I, igualment, els qui n’estan al cas no sempre es decideixen a denunciar, sovint per la revictimització que implica fer una denúncia. A més, considera que els rols d’autoritat que caracteritzen les institucions universitàries frenen moltes víctimes a l’hora de denunciar.

Per la seva banda, Portet diu que els protocols no protegeixen les agredides: “Condicionen els estudis i les forcen a sortir de l’anonimat.” En relació amb això, Lopez explica que moltes vegades les represàlies als agressors també són insuficients. Així, recorda un cas de l’UJI: “En una de les poques denúncies que van prosperar, la universitat va suspendre de sou el professor durant dos mesos, que van coincidir amb l’estiu. I el curs següent va tornar com si res.” En tot cas, Portet reivindica la importància de fer públics els casos perquè la resta d’alumnes sàpiguen que comparteixen aula amb un agressor.

Per tot plegat, Biglia considera que caldria crear un espai extern a les universitats que s’encarregués de gestionar les denúncies per violència masclista. “Hi hauria menys ingerència de la universitat i les afectades s’atrevirien a denunciar més.” I, de retruc significaria una millora per a totes aquelles persones dels departaments d’igualtat que han rebut violència masclista quan provaven d’ajudar les denunciants, afegeix Bigilia.

Trencar el silenci davant les violències és, com més va menys tabú, sobretot, entre les generacions més joves. Però Portet considera necessari sortir als carrers, sobretot tenint en compte l’auge dels discursos de l’extrema dreta: “Els discursos a les xarxes socials de personatges misògins, d’influenciadors com Elxocas o Naim Darrechi, es reflecteixen a les aules.” Per això, el SEPC ha preferit, en el cas de secundària, de centrar la reivindicació a treballar per aconseguir una educació feminista.