04.01.2025 - 09:44
|
Actualització: 04.01.2025 - 11:37
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que prop de 75 milions de persones al món necessiten una cadira de rodes i tan sols un 10% se la poden permetre. Aquestes xifres van inspirar el professor associat de la UPC Adrià Sallés, del Ripollès, a crear un disseny un 50% més barat i fàcil de construir amb material de ferreteria.
La iniciativa va sorgir el 2016, quan era estudiant de la mateixa universitat. Ara, ha ajudat a construir una vintena de cadires a Tororo, un poble d’Uganda, i el projecte es vol estendre a més zones rurals de països en vies de desenvolupament. Per això, i conjuntament amb l’equip que ho impulsa, treballen en la creació d’una pàgina web d’on distribuir de franc les instruccions per a fer les cadires.
Ofereix la possibilitat de construir una cadira de rodes de baix cost amb material senzill que es pot trobar a qualsevol ferreteria. El projecte té d’objectiu millorar la vida de les persones amb problemes de mobilitat que viuen en països en vies de desenvolupament.
Materials de ferreteria
La cadira es pot construir amb materials bàsics. Per a l’estructura, tan sols calen tubs de PVC, que s’encolen entre si perquè la cadira sigui més ferma; dos plafons de fusta i tela per a recobrir-los. A més, cal afegir-hi dues rodes de bicicleta i dues més de carretó, que s’uneixen entre si amb dues vares metàl·liques, i uns quants caragols i femelles per a collar-les a l’estructura principal.
A més, el material és fàcil de tallar a mida i muntar gràcies als plànols que distribueixen de franc els impulsors del projecte. “Els enviem les instruccions perquè sàpiguen a quina mida han de tallar els tubs, que es fa amb serres manuals”, detalla Sallés.
Una vegada es té tot a mida, tan sols cal encaixar les peces i encolar-les. Per acabar, es col·loquen els plafons de fusta que conformen el respatller i el cul de la cadira i es collen les rodes amb les vares metàl·liques.
A banda de les cadires de mida estàndard, ara també han creat unes plantilles que els permeten d’adaptar-les a cadascú. “Els demanem les mides de qui necessita la cadira i quan ens ho envien, els contestem amb les mides a què han de tallar els tubs”, explica Sallés, que afegeix que també hi ha l’opció d’afegir reposacaps per a qui no el pot aguantar o cinturons per als qui no tenen força per estar asseguts.
Les cadires també poden adaptar-se al terreny per on circularan o a la capacitat motriu de cadascú. Per això, en fan amb les quatre rodes de carretó, en comptes de posar-ne dues de bicicleta, per a usuaris que no poden autopropulsar-se. El preu de fabricació ronda els setanta euros per unitat, la meitat del cost que tenen les cadires de rodes més senzilles del mercat.
Impulsat el 2016
La iniciativa va néixer el 2016, quan Sallés era estudiant de la UPC i va dissenyar, juntament amb el company de curs Bernat Vila, una cadira de rodes de baix cost. La DIY Wheelchair, com la van anomenar en el moment de presentar-la, va ser el seu projecte de fi del grau en enginyeria en disseny industrial i desenvolupament del producte. Els plànols del primer prototip es van penjar a internet perquè es distribuïssin de franc, però el projecte no va aconseguir una gran difusió.
En paral·lel, una alumna de Sallés, Carlota Regales, va detectar una necessitat en aquesta línia. “Em vaig posar en contacte per primer cop amb Tororo (Uganda) quan feia el treball de recerca; va ser a través d’un professor de l’institut que em va dir que els calien productes ortopèdics”, detalla Regales, que ja en aquella ocasió va aconseguir recollir sis mil euros i enviar a Tororo no solament elements per a construir cadires de rodes, sinó també productes d’higiene íntima per a les dones i mosquiteres per a prevenir de contraure la malària per picades de mosquit.
Ara, tots dos projectes han unit esforços i ja s’han fet dos viatges a la localitat per ensenyar com fabricar cadires de rodes mitjançant tubs de PVC sobre el terreny. “Ens vam unir per adaptar els dissenys del prototip a les necessitats de Tororo i permetre que els infants amb problemes de mobilitat del poble en poguessin tenir. Les cadires milloren molt la salut física i mental d’aquestes persones, perquè els permeten adquirir una postura més bona i participar en activitats com anar a l’escola”, diu Regales. A més, recull que les cadires també milloren la vida dels cuidadors, perquè és més fàcil transportar els malalts.
La construcció de cadires de rodes a Tororo es fa amb la col·laboració d’un hospital de la localitat, que detecta els infants que necessiten una cadira de rodes i ho comunica al projecte. També hi col·labora una escola amb un cicle de fusteria, en què els alumnes aprenen a fer les cadires. De moment, se n’hi han construït una vintena.
“Tororo és un entorn rural on costa que arribin ajudes i el propòsit del projecte és, precisament, ajudar localitats com aquesta a tenir les cadires de rodes que necessitin”, explica Sallés, que detalla que en aquest cas també ajuden els alumnes de l’escola, en què hi ha infants amb diversitat funcional (sobretot sords), a aprendre un ofici que els pugui servir per al futur.
Expandir-se a més zones rurals
Una vegada implantat a Uganda, el projecte vol expandir-se a més zones rurals. La idea és fer-ho accessible per a tothom. “Treballem en una guia i un web perquè qualsevol persona del món pugui fer-se la cadira de rodes”, detalla Regales, que diu que l’objectiu és que sigui fàcil d’entendre i no calgui desplaçar-se. De fet, fa poc han ajudat a fer cadires de rodes a distància al Nepal. I també tenen previst de fer arribar dues cadires de rodes desmuntades i unes quantes guies de com construir-les al Marroc mitjançant l’UniRaid, el Dakar universitari que es fa entre el 8 i el 15 de febrer.
Per expandir-se, es posen en contacte amb organitzacions sobre el terreny perquè coneguin el producte i recullen fons de donacions d’empreses i particulars per poder assumir els costs del projecte. Per a això, venen diferents productes de marxandatge com ara bosses i samarretes, que es poden encarregar al seu perfil d’Instagram Cadires x Tororo, i també recullen diners per al projecte amb un micromecenatge en línia.
