07.11.2017 - 02:00
|
Actualització: 10.12.2017 - 20:16
Hilari de Cara
Escriptor i poeta. Llicenciat en Història Moderna i Contemporània. Catedràtic de Llengua i Literatura a l’IES Mossèn Alcover de Manacor des de l’any 1979. Doctor en Filologia Catalana. fa fer una estada de sis anys als Estats Units, a Nova York, com a professor i traductor de les Nacions Unides. Entre els seus últims llibres de poemes hi trobem: Cave Papam, Carrer d’Artà, Nunc i Via Bàltica.
Encara que sé certs noms de certes coses,
el pes del làudan, el volum de l’esperança,
el cop de la maça sobre la innocència
i l’entusiasme, la paciència del vell
i la fam dels quasi infants, a aquest costat
de barricades de les mans obertes,
i de la sang infligida als cossos rodolant per les escales,
les trencadisses dels vidres, la sang de les ferides,
les flastomies de la bèstia,
encara m’és aliè l’odi elemental del negrer,
la seva desraó, encara em costa reconèixer
la imatge de les serps verdes, el verí,
la impossible lògica del botxí,
el seu somriure infaust al mirall dels pous foscos,
les mosques brutes sadolles de ferum,
¿pensen?, ¿que senten? ¿alenen?
Són fills d’un déu que puc anotar
que viu al seu entrecuix i beneeix
la pudor de matador covard.
del capitano d’aquesta llarga, cruel,
tràgica i histriònica commedia dell’arte espanyola.
Així arriba el temps que l’espai et recorda
que la veu que fas servir no és tan sols la teva,
que és una veu vella i rica,
que la fulla humida és una fageda, un bosc,
Ja creix la lluna del quasi novembre; veig
diamants, espurnes, els núvols baixos
llepant llambordes, illes, contrades,
horts de taronges, turons alçats
i dic amb vosaltres, cant amb vosaltres,
em pens com a una gota de sang d’una vena ampla,
com un gra d’arena, l’esclat d’un sí esfèric,
dels innombrables ocells i peixos estelats.
Hilari de Cara
