10.10.2017 - 02:00
|
Actualització: 11.10.2017 - 12:23
Cada dia publicarem a VilaWeb l’expressió poètica i creativa d’un poeta o d’un artista que s’aventura a traslladar el seu ara i aquí artístic sobre la revolució que vivim, sobre la il·lusió col·lectiva i els estralls emocionals i físics que deixa la violència d’estat.
encolatge del desencolatge (= collage del desenganxar-se)
la follia del mal príncep prengué i empresonà la saviesa del seu poble
(llull, arbre exemplifical)
en temps de la transacció/ vaig escriure aquest sermó (que és al llibre començament dels començaments i ocasió de les ocasions, p. 23 de la primera edició i 26 de la segona):
la por de tots
i tot de por
no deixen lloc
al meu sermó
que es fa petit
petit i prim
prô decidit
a estar-se aquí
per dir-ho a tots
i a mi tot sol:
no tingueu por,
no tinguis por.
després al principi del segle vint-i-u vaig treure aquesta cobla, publicada en un llibre de diversos autors que no recordo com es diu:
la cultura catalana
presentant-se com a tal
tindrà un lloc a la rotllana
i animarà el personal,
que sense la nostra plana
a europa li falta sal.
i ara, avui, cinc d’octubre de l’any disset, amb aquests intents d’insurrecció catalana per treure’s el jou de la corona de castella del damunt, s’han complert profecies:
1. la del comte de lautréamont, que la poesia serà feta per tots i no per un.
tots, dels llenyataires als furoners (= hackers).
2. allò que deia una àvia barcelonina: els castellans no ens entendran mai a nosaltres els espanyols.
i encara hi podríem afegir: per què parlen de la unitat d’espanya si no hi tenen ni portugal?
3. si els anys de la transacció
vaig escriure aquell sermó
que us he citat fa un moment,
l’avui, l’ara, és diferent,
ara allò «petit i prim»
ha agafat molt de volum
per transmetre un senzill clam,
treure ningú no ho volem,
volem que acceptin que hi som.
4. els detentors del poder a les espanyes em fan pensar en una frase que vaig escriure cap al 1982 (v. de la nota del preu del sopar del mosso, p. 126): «tota una generació de notaris obsessivament dedicats a aixecar acta detallada de llur pròpia defunció mentre a fora plou en un altre idioma.»
5. i els proverbis de llull (al seu arbre exemplifical), que en té unes quants, d’aquest tema: «mal príncep fa confusa la consciència del seu poble».
enric casasses
(en minúscules, en senyal de dol pels ferits per la brutalitat policíaca, i de protesta per l’estat d’excepció que patim de fet)
