La processó dels Armats de Vic dedica per primera vegada una pregària a demanar que plogui

La tradicional processó dels Armats de Vic de diumenge de Rams ha tornat a omplir els carrers de nit, enmig del silenci trencat només pel ritme de tambors i les llances dels soldats romans marcant el pas. Enguany i per primera vegada a la història, el bisbe Romà Casanova ha dedicat una pregària a demanar que plogui. Ho ha demanat just quan la Mare de Déu ha passat davant l’església de la Pietat. Els portants l’han encarada al temple –fins ara passava sempre tot seguit–, dirigint-se a Sant Llucià i Sant Marcià, copatrons de Vic, que són els que s’invoquen tradicionalment per demanar la pluja. La comitiva, que ha sortit a les 21.00 de l’església dels Dolors, tenia més de 500 participants.

“Per la pluja, per la necessitat de l’aigua, pels nostres camps, pel nostre poble i per la vida del país.” Amb aquestes paraules, el bisbe de Vic ha convidat tots els assistents a participar en la pregària, un parenostre, davant el temple de la Pietat. Enguany ha estat un dels punts més concorreguts. Centenars de persones han esperat, pacients, un dels esdeveniments més tradicionals de la Setmana Santa, que recorre el nucli antic de la ciutat. Aquesta ha estat l’única novetat i la resta ha transcorregut tal com marca la tradició.

Al capdavant de la processó, una de les més antigues de Catalunya, han desfilat els dos cossos d’armats (soldats romans) –el grup més nombrós, amb 75 membres– equipats amb vesta i atxa i fent picar les seves llances a terra. Al mig, els portadors d’improperis, sibil·les o inscripcions. Tot seguit, els portants del Sant Crist crucificat i la imatge del davallament de la Creu, en què la Mare de Déu té el seu fill Jesucrist en braços, mort després de la crucifixió. També inclou tres cors cantaires.

La processó de la Penitència de Vic, popularment coneguda com la dels Armats, va sortir per primera vegada pels carrers de la ciutat l’any 1750. Ha conservat el caràcter sobri, sense música afegida i amb el silenci com a tret distintiu. Tan sols hi ha el so dels timbals, les campanes, els armats que piquen amb les llances i el cant coral de l’Stabat Mater.

Enguany, els organitzadors demanaran que sigui declarada patrimoni immaterial de la humanitat amb l’objectiu d’aconseguir-ho l’any vinent, bo i coincidint amb els 275 anys d’història.