21.03.2023 - 13:41
|
Actualització: 21.03.2023 - 14:59
El procés independentista i la llengua són els temes que més polaritzen la societat catalana, segons l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). L’entitat ha presentat els resultats de la darrera enquesta “Convivència i cohesió a Catalunya”, que també mostra un empitjorament dels indicadors de convivència, sobretot en relació amb l’incivisme.
D’altra banda, l’ICIP diu que hi ha un sector significatiu de la població que té percepcions i opinions que poden ser “preocupants”. Un 32% percep que la seva cultura o manera de vida està amenaçada i un 28% desconfia de la resta de ciutadania. Un 24% considera negativa la immigració i un 15% faria servir la violència per defensar el medi ambient, el país o les seves idees.
En l’enquesta de l’ICIP hi han participat 2.000 persones, que han contestat unes quantes preguntes relacionades amb temes de convivència i cohesió al país. Així, tal com mostren els resultats, tot i que la percepció de la polarització de la societat en general es manté al mateix nivell que el 2020, en relació amb els temes de debat analitzats, la percepció de polarització sobre tots ells augmenta, especialment pel que fa a la llengua.
Tal com ha explicat la seva coordinadora, Berta Barbet, el conflicte ha passat de ser més “polític” a “social”. “El conflicte ja no és entre les idees polítiques, sinó que s’ha tornat un problema entre drets de la gent que parla una llengua o una altra”, ha opinat.
Pel que fa al procés, continua sent la qüestió que més polaritza els catalans. Ho ha indicat el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, que ha dit que és “latent”, recordant que “ve de lluny i que va per llarg”. “Els nivells de crispació política han canviat, el debat s’ha traslladat a diferents àmbits, però el tema de fons encara hi és”, ha insistit.
D’altra banda, segons les dades de l’enquesta, tenint en compte el vessant emocional, el respecte continua sent l’emoció que predomina cap a qui pensa diferent. Tot i això, segons els enquestats augmenten una mica la tristesa i la por, i baixa lleugerament la confiança.
Aprovat en convivència i confiança social
La valoració de la convivència a Catalunya (6,3 sobre 10) i al municipi o barri (6,6) es manté en un nivell semblant al del 2021 i lleugerament inferior al dels anys 2018 i 2020. Les persones que s’identifiquen com a únicament espanyoles valoren la convivència de manera més negativa a Catalunya, mentre que les persones que s’identifiquen com a únicament catalanes tenen una percepció més negativa de la convivència al conjunt de l’estat espanyol.
El principal problema de convivència és, amb diferència, l’incivisme (74%), sobretot a les ciutats. A molta distància el segueixen la mala integració dels immigrants (47%), la delinqüència (45%) i la inseguretat (44%). Paral·lelament, la percepció que hi ha bastants o molts problemes de convivència a l’entorn més proper ha augmentat de manera considerable en els darrers quatre anys.
La ciutadania tendeix a confiar en la resta de la gent i el nivell de confiança se situa al voltant de la mitjana europea. Amb tot, creix el nombre de persones que desconfien molt de la resta i que perceben que la seva cultura o forma de vida està amenaçada. Una majoria de la població (68%) creu que s’ha de fer l’esforç de parlar amb tothom, independentment de les seves idees.
Finalment, augmenta lleugerament el nombre de persones que veuen amenaçada la seva cultura i forma de vida. Un terç de les persones enquestades tenen aquesta sensació.
Diversitat sexual
Catalunya se situa entre els països capdavanters d’Europa quant a tolerància vers les persones refugiades, homosexuals i bisexuals. La majoria de les persones enquestades se senten còmodes davant dels diferents grups analitzats, especialment en relació amb la diversitat de tendències sexuals i amb algun tipus de discapacitat, amb una valoració mitjana de 6,6 sobre 10. Amb tot, un 20% afirma no sentir-se gens còmode amb les persones transsexuals.
De fet, segons que ha explicat Barbet: “S’ha identificat un grup amb un creixent malestar pel que fa al canvi social, que implica diferents cultures i formes de vida”. Estan relacionats, per exemple, amb la globalització o amb el feminisme, però ha admès que: “No es tracta d’una superposició clara quan el que mirem és la incomoditat amb qui pensa diferent, on trobem més dispersió”.
Inseguretat i riscos
Finalment, un 70% de catalans perceben les crisis econòmiques com la principal amenaça per a la societat. A més, la gran majoria dels entrevistats identifiquen com a risc alt o molt alt el mal funcionament de la democràcia, el canvi climàtic, la desinformació, l’augment de la desigualtat i l’augment de l’extrema dreta. La creixent influència de Rússia al món i l’increment de la despesa militar també es perceben com a principals riscos per a la seguretat i una majoria de la població (62%) creu que el pressupost militar i de defensa és massa elevat.
“Ens sembla molt rellevant que hi hagi una percepció diferent sobre què entenem per seguretat entre els governs i l’OTAN, que aposten per incrementar la despesa militar, i la ciutadania, que creu que això genera més inseguretat”, ha matisat Herbolzheimer. Pel que fa a la predisposició a utilitzar la violència per defensar el país o les idees, és minoritària (15%). En canvi, és més gran en el supòsit de defensar la família (64%).
D’altra banda, la majoria de la població considera que conviure amb gent de diferents contextos enriqueix la societat. Amb tot, un 24% es mostra bastant o molt d’acord que Catalunya s’ha convertit en un lloc pitjor per a viure per culpa de la immigració. Paral·lelament, hi ha una actitud favorable a acollir i ajudar les persones d’Ucraïna i de Síria. La predisposició a l’acollida de població ucraïnesa és, però, superior a la d’acollida de població siriana.
En matèria de drets humans, gairebé el 90% de les persones enquestades consideren que són importants per a crear una societat justa, i que les institucions han de treballar per tal de garantir-los. Un 43% creu que a Catalunya hi ha vulneracions dels drets humans, mentre que un 21% està bastant o molt d’acord en el fet que no n’hi ha.
