Quin procediment s’ha de seguir per acollir refugiats ucraïnesos?

Avui s’ha sabut que Barcelona i Alacant tindran dos grans centres de recepció i primer acolliment de refugiats ucraïnesos. Encara no se’n sap la localització exacta. Sembla, això sí, que seran espais on es farà tot el procés documental. A tothom qui arribi li faran una entrevista per a assignar-li els recursos més apropiats. D’ençà que va esclatar la guerra, més d’1,7 milions de persones han fugit d’Ucraïna, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Segons les previsions n’hi haurà quatre milions si la situació no millora.

Catalunya té la comunitat d’ucraïnesos més alta del país, uns 24.000, la majoria dels quals a Guissona (Segarra). Al País Valencià n’hi ha uns 20.000, més de la meitat a les comarques del sud. Aquestes darreres hores, molta gent s’ha adreçat a l’administració per demanar què cal fer per acollir refugiats. Quin procediment s’ha de seguir?

Quins passos s’han de seguir al Principat?

La consellera d’Igualtat i Feminismes de Catalunya, Tània Verge, va explicar dissabte al programa Preguntes freqüents de TV3 que vora 800 ucraïnesos ja havien arribat al Principat aquests darrers dies. La Generalitat ha rebut força trucades i peticions de ciutadans que s’han ofert a acollir refugiats. “Prioritzem que tinguin accés a recursos públics, però també podria ser que necessitéssim els recursos que ens ofereixen”, subratllava Verge.

El primer pas que ha de seguir qualsevol interessant a acollir refugiats és posar-se en contacte amb la Generalitat, concretament amb el servei especial habilitat al telèfon 012 o bé al correu comiteacollida.igualtat@gencat.cat, detallant de quina manera vol ajudar. A final del mes de febrer, el govern va crear un comitè tècnic per coordinar l’acció d’ajut i resposta a la situació d’Ucraïna.

En l’àmbit de l’adopció internacional, l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) n’és l’organisme competent. A la web detalla quin procediment s’ha de seguir per acollir un infant. Qualsevol interessat s’ha d’adreçar directament a l’ICAA o bé concertar una cita amb una institució col·laboradora d’integració familiar (ICIF).

Del punt de vista legal, el sol·licitant ha d’estar en ple exercici dels drets civils. Així mateix, ha de tenir més de vint-i-cinc anys i, pel cap baix, catorze anys més que la persona acollida. Una vegada presentada la sol·licitud, s’ha de seguir un procés de valoració, que comprèn un mínim de dues entrevistes individuals i una altra a casa seva. També cal assistir a unes sessions formatives específiques per a famílies acollidores. A la web de la Generalitat hi ha detallats tots els passos a seguir.

El procediment al País Valencià

Al País Valencià, la Vice-presidència i Conselleria d’Igualtat de la Generalitat s’encarrega d’organitzar i canalitzar els oferiments que arriben d’entitats locals i organitzacions per ajudar la comunitat ucraïnesa. Els interessats a acollir refugiats, primer de tot, han d’omplir un formulari.

Segons el govern, és important de saber la disponibilitat de llocs físics per a l’acolliment. “Aquests llocs s’haurien de cedir o llogar temporalment a l’administració o a entitats social”, diu el text del formulari, en què es demanen les dades personals, el lloc de residència, el recurs que s’ofereix (pis, alberg, hostal, col·legi, complex residencial) i si el recurs és cedit o de lloguer.

Quant a l’acolliment d’infants i adolescents sense cap familiar a càrrec seu, el govern diu que el procediment s’ha de fer per les vies legals del sistema de protecció de la Generalitat. D’acord amb la llei de drets i garanties d’infància i adolescència, s’estableixen unes quantes modalitats d’acolliment familiar.

La Generalitat en destaca tres:

• Acolliment familiar d’urgència. Tindrà una duració màxima de sis mesos i té per objectiu determinar les circumstàncies que permeten de decidir la mesura de protecció més adequada, especialment en menors de sis anys. Un cop hagi passat aquest període de mig any, l’acolliment d’urgència no es podrà prorrogar.
• Acolliment familiar temporal: Té caràcter transitori perquè es preveu que el menor torni amb la seva família o bé perquè s’adopta una mesura de protecció més estable. Té una duració màxima de dos anys, tret que l’interès superior del menor aconselli de prorrogar-lo.
• Acolliment familiar permanent: Es constituirà quan s’acabi l’acolliment temporal perquè la reintegració familiar no és possible, o bé directament en casos de menors d’edat amb necessitats especials o quan les circumstàncies i la de les famílies ho aconsellin.