Comencem un nou calidoscopi, el resum mensual de tecnologies i de transició energètica, amb Intel. El tradicional dominador dels xips per a ordinadors torna a ser enmig de la polèmica. Els seus xips Intel Core de la 13a generació i la 14a fallen, cosa que genera inestabilitat en els ordinadors que els incorporen. A final de juliol la companyia va anunciar que n’havia trobat la causa: els processadors experimentaven un voltatge elevat. Es va comprometre a proporcionar a mitjan agost una actualització de programari que resoldria el problema, que era causat per un algoritme que demana voltatges incorrectes al processador. Tanmateix, uns quants dies més tard, la companyia admetia que no n’era l’única causa de les fallades. Uns investigadors independents van advertir que els processadors que hagin tingut aquests voltatges elevats, han quedat afectats de manera irreversible. Uns altres investigadors apuntaven a defectes (oxidació) en el procés de fabricació. Davant aquest fet, la companyia ha allargat dos anys la garantia dels processadors, la qual cosa permet als consumidors afectats (no tots els xips tenen aquest problema) de canviar de franc el xip.

El començament de la fi d’Intel?

Aquests problemes s’han afegit a l’anunci de la companyia d’acomiadar un 15% dels treballadors (vora 19.000 d’un total de 125.000) i una retallada de despeses de 10.000 milions de dòlars després d’haver anunciat unes pèrdues de 1.600 milions durant el segon trimestre del 2024, un fort augment en relació amb els 437 milions que també va perdre durant el primer trimestre. De resultes d’aquest anunci, les accions d’Intel en borsa han caigut més d’un 30%. La companyia confiava en els nous xips per als ordinadors portàtils que ha de comercialitzar a partir del 3 de setembre, els Lunar Lake. Intel fa anys que és criticada per l’elevat consum dels seus xips. Especialment, des que Apple va abandonar Intel per a fer els seus xips basats en l’arquitectura Arm, que han esdevingut la referència del sector quant a eficiència energètica. Microsoft seguia una estratègia similar a la d’Apple quan el maig va anunciar els nous ordinadors amb intel·ligència artificial i xips Arm, de la companyia Qualcomm, la dominadora dels xips per a telèfons mòbils.

Microsoft no va tancar la porta als xips d’Intel i AMD, amb l’arquitectura tradicional x86. Tanmateix, amb les companyies centrades a fer ordinadors amb intel·ligència artificial integrada als processadors, Intel es troba amb un competidor encara més inabastable, Nvidia. La companyia, també nord-americana, es va donar a conèixer amb xips per a targetes gràfiques (GPU), dissenyades fonamentalment per a jocs, àmbit en què no tenia gairebé competència. Actualment, Nvidia és la dominadora absoluta dels xips per a intel·ligència artificial (NPU), malgrat que companyies com ara Tesla i AMD intenten de seguir-li els passos amb xips propis. Intel està per darrere fins i tot d’aquestes altres companyies, sumat al seu fracàs reiterat amb els xips gràfics. És a dir, l’antiga dominadora de la informàtica es troba assetjada en tres fronts (CPU, GPU i NUP), en què la competència té productes clarament superiors.

Per acabar-ho d’adobar, Qualcomm ha anunciat una nova versió més econòmica dels xips Arm Snapdragon per a ordinadors, que fan possible que hi hagi portàtils Windows per 700 dòlars, sense comprometre el rendiment NPU, segons que assegura la companyia. AMD, per la seva banda, acaba d’anunciar que en un any ha doblat la facturació dels xips adreçats a centres de dades (grans servidors). Aquesta mena de xips, i no els adreçats a ordinadors personals, consoles de jocs i xips per a vehicles i industrials, representen ara gairebé la meitat de les vendes. Per una altra banda, les seves vendes de xips per a intel·ligència artificial són lluny encara de les de Nvidia, però AMD també vol transformar-se en una empresa de xips per a AI, que sigui el gruix del seu negoci, l’àrea de més creixement del sector.

Continua el desenvolupament de la intel·ligència artificial, i les sospites de frau

Mentrestant, en el desenvolupament de la intel·ligència artificial, OpenAI finalment lliura a uns quants usuaris de pagament les millores promeses en la síntesi de veu de l’assistent. La veu de ChatGPT ja pot cantar i modular la veu, com ara imitar un pilot d’avió que parla per ràdio. Aquestes millores estaran disponibles en unes quantes llengües, però, de moment, en català, no. En un altre front, Meta, la companyia que agrupa WhatsApp, Instagram i Facebook, ha dit que continuarà amb els esforços inversors per a desenvolupar la intel·ligència artificial generativa. Ja preparen la versió 4 del seu model Llama, amb la pretensió que sigui el model més avançat de la indústria quan es publiqui l’any vinent. Per a desenvolupar-lo, Meta necessitarà deu vegades més potència computacional que l’emprada en el desenvolupament del Llama 3.1. La companyia gasta milers de milions a comprar xips d’IA de Nvidia i més infrastructures necessàries. De moment, la companyia no preveu beneficis a curt termini en aquesta àrea.

Un altre dels grans actors en l’espai de la IA, Amazon, ha presentat Rufus, el seu assistent d’intel·ligència artificial per a compres. De moment, està només disponible als EUA i a la seva app per a mòbils. Els usuaris podran demanar-li detalls sobre els productes, comparar-los i que en mostri les valoracions dels compradors. Un altre dels gegants, Google, ha tingut una iniciativa similar i incorporarà una comparació de productes amb IA integrada al navegador Chrome, de manera que es puguin comparar productes de les pestanyes obertes. Tot això pot ajudar els consumidors a trobar productes més econòmics. O no, segons els experts. Les companyies podrien emprar la IA per detectar quan els consumidors estan disposats a pagar un preu més elevat per un producte o servei, i obtenir-ne així més benefici. Les empreses disposarien de models de preus de vigilància que emprarien informació com ara el dispositiu que fa servir el consumidor (un mòbil d’alta gamma o econòmic, per exemple), des de quina localització (barris de renda més alta o més baixa), informació demogràfica (edat i sexe), l’historial de compres i creditici, així com l’historial de navegació i compra. Amazon, per exemple, disposaria d’un model per a determinar fins a quin valor pot apujar un preu fins que la competència se n’adoni i variï també el preu. El govern nord-americà ha començat a analitzar aquestes pràctiques, amb l’argument que vulneren la privacitat i la lliure competència.

Els advertiments de la UE

Mentrestant, a la UE acaba d’entrar en vigor la Llei de la IA, amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament i el desplegament responsable de la intel·ligència artificial a la Unió. Tanmateix, algunes companyies no s’ho han pres bé. Meta ja havia anunciat uns dies abans que el seu nou model Llama multimodal no estarà disponible a la UE per un entorn regulador massa imprevisible. Apple també havia anunciat que endarrerirà el desplegament del seu Apple Intelligence en els dispositius europeus. Tot i això, les companyies que operin a la UE tindran fins l’agost del 2026 per a complir les noves normes al voltant dels drets d’autor, transparència i en quins casos s’usa la IA.

La UE també ha advertit Meta sobre la pràctica de paga o consent, que pot comportar-li una multa perquè viola les lleis de protecció dels consumidors europeus. D’ençà de l’any passat, i per saltar-se la normativa europea, Meta diu als usuaris que si no volen publicitat han de pagar 12,99 € o, si volen continuar sense pagar, aleshores accepten que la companyia recopili dades seves per a mostrar anuncis personalitzats. Dades que, a més, es poden transferir fora de la UE. Encara que la UE no s’ha posicionat de moment per a unes altres companyies, molts usuaris han experimentat que quan entren en un web que els demana d’acceptar les galetes i, si no les volen, han de pagar una quantitat econòmica, sense poder rebutjar-les de franc, la qual cosa pot violar la normativa europea. Al juliol la UE també ha advertit X, l’antiga Twitter ara propietat d’Elon Musk, que viola la Llei de Serveis Digitals, perquè no compleix les obligacions de transparència quant a la publicitat i perquè es nega a proporcionar-ne dades als investigadors.

Sorpasso renovable a la UE

En el camp de la transició energètica, aquests dies ha arribat una molt bona notícia. Per primera vegada a la UE i durant la primera meitat del 2024, la generació elèctrica eòlica i solar ha superat a la generada amb combustibles fòssils, segons el laboratori d’idees anglès Ember. La generació fòssil ha caigut un 17% (-71 TWh) en relació amb l’any passat, amb una quota del 27% (343 TWh) del total de l’electricitat generada. El carbó (-24%) és la font que ha tingut la davallada més gran, seguit del gas (-14%), malgrat que el consum d’electricitat global va augmentar un 0,7%. Les energies solar i eòlica ara tenen una quota del 30% i la seva expansió és el principal factor que explica la davallada fòssil. Però també hi ha contribuït la hidràulica, amb l’acabament de la sequera a bona part del continent, i unes temperatures més elevades durant l’hivern.

Ara mateix, tretze estats membres generen més energia amb solar i eòlica que no pas amb fòssils. Alemanya, Bèlgica i Hongria s’han incorporat a aquesta divisió per primera vegada. L’estat espanyol va assolir un 50% de generació elèctrica amb solar i eòlica per primera vegada el maig, i Polònia n’assolia un 33% també per primera vegada. La cosa no quedarà aquí. Alemanya ha fet rècord de producció fotovoltaica al juliol, amb 10,3 TWh, un 27% de l’electricitat generada. I malgrat aquestes xifres, el país germànic vol prémer encara més l’accelerador: el govern federal acaba d’aprovar un esborrany per a la simplificació del procediment d’aprovació per a l’energia solar i eòlica, i bateries, com a implementació de la Directiva d’Energies Renovables de la UE.

De fet, amb el rècord del juliol va haver dues notícies negatives que marquen la necessitat d’implementar bateries: durant 80 hores hi va haver preus negatius d’electricitat (per a incentivar que les plantes no injectessin més electricitat atès l’excedent renovable), la qual cosa va fer que només 9,5 TWh dels 10,3 produïts acabessin a la xarxa elèctrica del país. La resta es van perdre. Els preus negatius desincentiven la creació de noves plantes perquè dificulten la recuperació de la inversió. La nova legislació alemanya vol accelerar el desplegament d’energia eòlica terrestre, i la creació de plantes híbrides, que estan conformades tant per plaques solars com molins de vent i bateries.

L’Oficina Europea de Medi Ambient, per la seva banda, va publicar el 24 de juliol un informe que determina que només cal un 2,2% de la superfície de la UE per a abandonar els combustibles fòssils i l’energia nuclear i substituir-los per energia solar i eòlica, cosa que permetria d’assolir la neutralitat climàtica l’any 2040 i sense comprometre la producció de menjar. L’estudi determina que amb les àrees urbanes i industrials no es poden cobrir totes les necessitats d’espai per a plaques solars, i que cal fer centrals solars en terrenys rurals, però preservant els terrenys agrícoles i naturals de més valor. L’organisme també defensa l’agrivoltaica, la combinació de plaques solars i conreus.

I sobre l’impacte de les plantes solars, nous estudis demostren que faciliten l’augment de la biodiversitat. A Hongria, en una planta de 138 MW dissenyada per a ser respectuosa amb la natura, els experts en ecologia han trobat que durant el primer any hi ha augmentat el nombre d’espècies d’aus, sense afectar la nidificació dels falcons i les àligues que ja hi havia. Tampoc no ha alterat significativament la composició d’insectes, però sí que hi ha augmentat el nombre d’individus. A Xile, en una planta de 10,8 MW els investigadors han comprovat que les plaques solars actuen de refugi per les aus, i també hi ha augmentat la qualitat del sòl.

El govern espanyol aprova de cop 28 GW de renovables

Mentrestant, l’estat espanyol continua amb el seu pla per a esdevenir la primera potència renovable europea. El mes passat expiraven els permisos obtinguts per a 283 projectes a causa de la lentitud de l’administració. El govern espanyol, amb una mesura extraordinària, ha garantit els permisos de construcció, que afegiran 28 GW renovables, amb una inversió de 17.000 milions i la creació de 300.000 llocs de treball. La majoria corresponen a plantes solars (283 projectes i 24,9 GW), seguit d’eòlica (43 projectes i 2,7 GW) i una planta hidroelèctrica de 0,6 GW. Tots els projectes poden començar la construcció de manera immediata i han d’estar en servei en un temps màxim de tres anys. El govern espanyol no ha donat detalls sobre la localització dels projectes aprovats, per tant, no sabem quants n’hi haurà als Països Catalans. Convé de recordar que les comunitats autònomes poden aprovar plantes fins a 50 MW de potència. Per sobre d’aquest valor, correspon al govern espanyol.

Al nostre país, mentre al Principat continua la paràlisi renovable, com us explicàvem fa poc, el govern del País Valencià va aprovar a final de juliol 23 plantes solars amb una potència total de 738 MW, la qual cosa permetrà gairebé de triplicar els actuals 469 MW instal·lats i en funcionament.