16.08.2024 - 19:50
L’Organització Internacional del Treball (OIT) va presentar dilluns, en ple mes d’agost, l’Informe de tendències mundials de l’ocupació juvenil 2024. El nou informe revela uns percentatges alts de joves al món que no tenen ocupació i que no estudien ni fan cap formació. També recull esquerdes regionals i de gènere, a més d’una ansietat creixent entre els joves enfront del treball, malgrat les tendències encoratjadores en la desocupació juvenil a escala mundial.
L’estudi examina la situació a partir de tres eixos fonamentals. El nivell quantitatiu dels desocupats; el dels joves que no estudien ni treballen i el dels guanys reals que tenen els qui anomena “joves adults”, en la franja dels 25 anys als 29. L’anàlisi el fa per grans regions mundials i no entra amb detall en cada país, però és útil per a situar-nos i tenir referents dins els nivells i tendències que hi ha avui.
L’aspecte més positiu és el quantitatiu. La taxa de desocupació juvenil mundial el 2023 és del 13%, equivalent a 64,9 milions de persones, i representa el nivell més baix en quinze anys, a més d’un descens respecte de la taxa anterior a la pandèmia, que era del 13,8% el 2019. L’OIT espera que continuï caient fins el 12,8% enguany i l’any que ve. No obstant això, el panorama no és el mateix en totes les regions mundials.
Aquesta és la primera referència que ens podem posar i serveix per a adonar-nos que estem molt per sota de la mitjana mundial, i, no cal dir de la dels països avançats que haurien de ser la guia. Però el cas és que a Catalunya tenim, segons l’EPA del segon trimestre d’enguany, una taxa de desocupació juvenil del 20,1%, que no ens ha de fer sentir orgullosos, malgrat que sigui molt inferior a l’espanyola, que és del 26,6%, segons l’INE.
I no ho ha de ser perquè en el si de la Unió Europea quedem molt mal parats. Recordem que, enguany, l’estat espanyol és un dels països que encapçala la llista de taxa de desocupació juvenil de tota la UE, això sí, amb una millora important respecte del 2023, quan prop del 30% dels menors de vint-i-cinc anys en situació de treballar no tenien l’opció d’integrar-se en el mercat laboral. D’aquesta manera, se situa encara per davant d’uns altres estats mediterranis, com Grècia o Itàlia, on el percentatge de joves desocupats vorejava el 22%. Així mateix, cal destacar que el valor espanyol registrat representa gairebé el doble de la mitjana de la zona euro, que se situava vora el 14,1% el passat mes de juny.
Dins l’estat espanyol, la situació per comunitats és molt diversa. Dins la mitjana estatal del 26,6% del segon trimestre d’enguany, hi podem trobar diferències molt importants. Les més ben situades són Madrid (18,1%), Catalunya (20,2%) i Navarra i Aragó (22,6%), mentre que a l’altra banda de la classificació hi trobem Extremadura i Andalusia, en el llindar del 40%, i Astúries, Castella i Lleó i La Rioja, per sobre del 30%.
De fet, la desocupació juvenil sempre ha estat un maldecap molt gran a casa nostra. Posant l’exemple de Catalunya, podem veure com en moments de màxim creixement econòmic, el 2007, era del 12,7% i en els pitjors mesos després de la gran crisi, el 2013, va arribar al 53%. En aquestes mateixes dates, la taxa espanyola va ser del 18% i del 56%, respectivament.
Tornant a una perspectiva global, cal esmentar que, si bé la taxa mitjana a Europa és lleugerament superior a la mitjana mundial de desocupació juvenil, la UE continua oferint bones oportunitats laborals per als joves, en comparació amb unes altres àrees geogràfiques, segons el parer de l’OIT.
El segon aspecte que cal destacar de l’informe és el dels joves que no estudien ni treballen, això que anomenem “ninis”. Assenyala que hi ha massa joves a tot el món que ni estudien ni treballen, i les oportunitats d’accedir a ocupacions decents continuen essent limitades, sobretot, en les economies emergents i en desenvolupament.
L’OIT estima que, el 2023, un jove de cada cinc del món, és a dir, el 20,4%, era “nini”. A més, la taxa mundial de dones joves que ni estudiaven ni treballaven va duplicar la dels homes joves (28,1% i 13,1%, respectivament) el 2023. Per altra banda, adverteix que la persistència d’aquestes taxes elevades i el creixement insuficient d’ocupacions decents “causen una ansietat creixent entre els joves d’avui, que, per altra banda, representen la joventut més formada de la història”.
En aquest aspecte, aquí la situació ha millorat els darrers anys. L’estat espanyol ha aconseguit de reduir la proporció de joves que ni estudien ni treballen –entre 15 anys i 29– en més de deu punts aquesta darrera dècada, la qual cosa significa que ha passat de ser el 22,5% del total el 2013 al 12,3% el 2023, una millora que no ha permès de deixar de ser entre els països cuers de la Unió Europea. Segons les darreres dades publicades per l’Eurostat, la mitjana de joves que ni estudien ni treballen d’aquesta franja d’edat a la UE se situa en l’11,2%, encara per sobre del 9% que s’ha marcat com a objectiu la Unió per a l’any 2030.
Els països amb més proporció de joves que ni estudien ni treballen són Romania (amb un 19,3%), Itàlia (16,1%), Grècia (16%), Bulgària (13,8%) i Xipre (13,8%), als quals segueix Espanya. En els millors llocs de la classificació se situen els Països Baixos (amb tan sols un 4,8%), Suècia (5,7%), Malta (7,5%), Eslovènia (7,8%) i Luxemburg (8,5%). Com és fàcil comprovar, les diferències són molt fortes entre els uns i els altres.
He deixat per al final la qüestió que potser tracta menys l’estudi, però que representa un cop de puny directe a l’estómac de la nostra societat. Són els guanys dels joves. És una de les poques excepcions que fa l’informe quan fa referència a l’estat espanyol. Concretament, destaca que, malgrat la recuperació econòmica que ha experimentat aquests darrers anys, els salaris reals dels joves, ajustats per la inflació, no han mostrat millores. Això significa que, segons l’OIT, en termes de poder adquisitiu, els joves avui guanyen pràcticament tant com fa deu anys o, fins i tot, menys. Em sembla un fet gravíssim veure-ho plasmat en l’informe, malgrat que qui més qui menys n’és ben conscient, aquí.
Entre les causes d’aquest estancament, l’informe esmenta l’alta taxa de temporalitat i la proliferació de contractes a temps parcial, que afecten de manera desproporcionada els joves. A més, la crisi econòmica del 2008 i les seves seqüeles han deixat un llegat d’ocupacions mal remunerades i unes condicions laborals inestables.
Les conseqüències d’aquesta situació són múltiples, assenyala. No solament es limita el poder adquisitiu dels joves, sinó que també s’incrementa la desigualtat intergeneracional. Els joves es veuen forçats a ajornar decisions clau en la seva vida, com l’emancipació de la llar familiar, a causa de la incertesa econòmica.
Per això, l’OIT subratlla la necessitat d’implementar polítiques públiques que abordin de manera urgent la situació. Entre les recomanacions, s’hi inclou la promoció d’ocupacions de qualitat, amb salaris dignes i contractes estables, a més de la millora de la formació i les oportunitats per als joves en el mercat laboral. De totes maneres, reconeix que, ara com ara, no hi ha prou ocupacions d’alta qualificació per a l’oferta de joves que tenen estudis, especialment als països d’ingressos mitjans.
En definitiva, un problema global, però que aquí ens toca molt de prop, amb un mercat laboral que, històricament, presenta unes taxes de desocupació –generals i juvenils– més elevades que no pas en els països que hauríem de tenir com a referència. Una desocupació estructural que no té ni cap ni peus. I d’això, fa molts anys que en parlem, però sense trobar-hi solucions… I de l’estancament o pèrdua en termes reals dels sous dels joves, un fet imperdonable, en parlarem un altre dia.
