15.12.2023 - 21:40
|
Actualització: 16.12.2023 - 09:01
Avui s’obre la possibilitat a una nova etapa del socialisme valencià. És previst que l’ex-president de la Generalitat i actual secretari general del PSPV, Ximo Puig, anuncie que fa un pas al costat en la direcció del partit durant el comitè nacional. Ho va insinuar ahir en un acte a la seu de la UGT. Era la primera volta que parlava obertament de la seua successió. D’ençà que els dos portaveus a les Corts, Rebeca Torró i Arcadi España, van anar a Madrid, i arran de les absències permanents de Puig al seu escó, moltes veus dins el partit demanaven un cop de timó per a organitzar els anys que els queden a l’oposició.
“Aquests dies, el Partit Socialista prendrà decisions importants per a representar de la millor manera possible l’ambició dels progressistes valencians. És un moment en què es necessiten nous vents, nous canvis, nous lideratges. No seré un obstacle, sinó que ajudaré a la millor solució possible”, va avançar Puig. El lloc on ho va dir és ben simbòlic, la seu del seu sindicat, la UGT, i davant tota la seua gent, que assistia a un homenatge al cantant Joan Manuel Serrat.
Puig va manifestar la voluntat que el partit continue essent útil per a la societat valenciana. Va dir que es prendrien decisions importants per a representar de la millor manera els valencians, i que allò que hagués de dir, ho diria davant els seus companys, a qui es deu. En aquest sentit, a la trobada també serà present el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, la qual cosa pot fer pensar que hi ha una complicitat de Madrid amb la decisió del dirigent valencià. Així, sembla que es farà efectiva una renovació en els lideratges del PSPV.
Una etapa d’estabilitat
Ximo Puig, nascut a Morella (Ports) el 1959, ha estat onze anys al capdavant del Partit Socialista del País Valencià. Després de Joan Lerma, el partit va viure uns anys convulsos, en què es van succeir les secretaries generals. Joan Romero, Joan Ignasi Pla, que amb una gestora entremig va tornar un segon període, i Jorge Alarte. En el congrés del 2012, Puig va saber aglutinar tota l’oposició a Alarte i va accedir a la secretaria general amb un 61% dels vots. Tres anys després, el 2015, va esdevenir el president de la Generalitat. Amb el pacte del Botànic, amb Compromís i el suport extern d’Unides Podem, es creava un govern de coalició que posava fi a vint anys de governs corruptes del Partit Popular, que, malgrat tot, havia guanyat en vots. La figura de Puig va ser clau per a donar estabilitat al govern i al partit i, quatre anys després, va tornar a ser president amb el PSPV com la força més votada.
Però les eleccions del passat 28 de maig van ser un fracàs per al bloc d’esquerres. Tot i que els socialistes van augmentar el nombre de vots, la desfeta d’Unides Podem va fer impossible de revalidar el pacte. El Partit Popular va arrasar i es va convertir en la formació més votada, encara que va necessitar el suport de Vox per a investir Carlos Mazón president de la Generalitat. El govern tornava a les mans de la dreta, amb l’agreujament de l’arribada de l’extrema dreta a les institucions.
El fracàs en les eleccions va implicar una desestabilització en el PSPV, i va començar un procés intern de reorganització de forces tot esperant la successió. La reacció de Puig va ser mirar a Madrid, i se’n va anar al senat espanyol, tot i mantenir l’escó a les Corts Valencianes. Amb la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol, s’esperava que Puig fos un dels noms que optaven a algun ministeri. Tampoc no ha estat així, i s’ha hagut de conformar amb la presidència de la comissió de pressuposts del senat.
Amb la pressió de certes veus del PSPV que veien amb recel la posició de Puig entre Madrid i el País Valencià, ara sembla que ha decidit de deixar càrrecs –probablement, també, l’escó a les Corts– per dedicar-se a fer política des del centralisme de l’estat espanyol.
Qui el succeirà?
Entre els noms que sonen com a possibles candidats a la secretaria general del PSPV, hi ha el de la ministra Diana Morant, ex-batllessa de Gandia, que té el suport tant de Sánchez com de Puig. Qui també és a la travessa és Alejandro Soler, el secretari general del partit a Alacant. Soler ja va dir que veia poc sostenible en el temps que Puig tingués un peu a Madrid i un altre a les Corts, i que era moment de canvis en el PSPV. I va mostrar predisposició a ocupar ell mateix el càrrec: “Estaré a la disposició dels companys per a allò que estimen oportú, i no tinc cap necessitat de ser secretari general, però hi estaria disposat si això fos fruit del consens.”
Un altre dels noms que podrien optar a la secretaria general dels socialistes valencians és el de Carlos Fernández Bielsa, el batlle de Mislata, que va perdre l’opció de presidir la Diputació de València perquè Ens Uneix, el partit de Jorge Rodríguez, ex-membre del PSPV, es va votar a si mateix. Bielsa va centrar els seus esforços en la campanya per la investidura de Sánchez i ha estat defugint la qüestió de la secretaria general, si bé no ho ha descartat. Una vegada investit Sánchez, Bielsa pot ser un dels candidats favorits del president espanyol.
