Privacitat a l’hora de navegar

Tot moltes vegades que he parlat de la privacitat en tots els aspectes d’Internet, i de la nostra vida, seguiré fent-ho per insistir en la gran importància que tenen les nostres dades i la facilitat que tenen els ‘captadors’ de dades per fer-se amb elles. 

Segur que tots vosaltres heu vist i us heu molestat per l’anunci que surt a pràcticament tots els webs per informar-vos i perquè accepteu l’ús de galetes. Això respon a una normativa comunitària que, sincerament, crec que no ha servit per res més que per ocupar espai de pantalla, ja veureu com, a més a més, és només la punteta d’un iceberg ben gran.

 I us heu preguntat com és que m’estan sortint anuncis a una pàgina de notícies tècniques d’una joguina que vaig mirar fa un parell de dies a Amazon, oi?

Avui em vull concentrar en el que s’anomena browser tracking, o rastreig del nostre navegador, si quan acabo no se us han posat els pèls de punta, voldrà dir que no m’he explicat bé, comencem.

Com funcionen?
Quan visitem un web els trackers o rastrejadors (oficialment anomenats “third party tracking technologies” o “tecnologies de seguiment de terceres parts”) es guarden al nostre ordinador.

És el propietari del web qui decideix quants i quins tipus ens envia perquè guardem al nostre ordinador en funció del que vol fer, per exemple a pensalla.cat enviem quatre rastrejadors, molt senzills que són:

• el botó de twitter, perquè pugueu publicar l’article a twitter
• el Gravatar, la imatge del nostre perfil que ens segueix pels webs i que s’inclou a tots els llocs creats amb WordPress i que, prèviament, hem d’haver pujat a Gravatar o a WordPress, és la foto del nostre perfil quan fem comentaris a un web que suporti Gravatars.
• les estadístiques de Google Analytics, per tenir un seguiment
• i les estadístiques de WordPress, perquè WordPress ens digui qui ens visita

Podeu veure que no tots els trackers són per saber el que feu o analitzar els vostres hàbits, alguns simplement serveixen per saber quants visitants té un web o per saber d’on provenen, i alguns són necessaris per al funcionament del web.

Els del New York Times en posen 15, i no són dels que més en posen, els de holykaw en posen 20.

Com deia a l’inici, hi ha un tracker molt conegut que són les famoses galetes, però les coses no acaben aquí, també hi ha web beacons, flash cookies, pixel tags i altres tipus de tracker. Quan vosaltres accepteu les galetes en l’empipador avís que surt sempre, o ha de sortir sempre la primera vegada que visiteu un web, esteu acceptant TOTS els trackers que té el web, fins i tot els que us segueixen.

Més endavant explicaré com bloquejar tots aquests trackers, però penseu que hi ha webs, com per exemple Wired, que no els agrada que bloquegem els seus anuncis o trackers i no us deixen seguir lliurement en el seu web si no pagueu una subscripció:

Què recullen, i per què?
Els trackers recullen informació de quins webs visiteu i quins dispositius teniu al vostre ordinador, en el fons el que fan és generar el vostre perfil: quina edat teniu, a on viviu, què llegiu i en què esteu interessats per fer un paquet i revendre-ho a empreses de publicitat o qui estigui interessat, el seu negoci és vendre dades de clients.

Aquests trackers no tenen cap relació amb el web que esteu visitant, són ‘venedors d’informació’ amagats amb noms molt macos com DoubleClick, propietat de Google, ComScore, cXense, etc. etc. o bé, directament i visiblement, trackers com la ‘f’ de Facebook, l’ocellet de Twitter o la ‘g+’ de Google.

Com ho fan?
Per explicar com ho fan primer he d’explicar què és l’empremta digital del vostre navegador, que, per similitud amb el nom, és el conjunt de dades que caracteritzant el nostre navegador i el fan diferent del navegador de l’ordinador del costat, com si anéssim deixant l’empremta digital, amb la diferència que sí que hi poden haver dos navegadors amb la mateixa empremta, però això no els preocupa als captadors de dades, un petit error o desviació és insignificant.

 La forma de diferenciar el nostre navegador consisteix a analitzar la configuració del nostre ordinador,  la configuració que tenim del navegador com per exemple la zona horària, la mida de la pantalla, l’idioma, els tipus de lletres instal·lats o els plugins que tenim instal·lats (un plugin són les extensions al navegador que amplien la seva funció i permeten que faci coses per les quals no estava programat), això el fa força individualitzat. Si voleu saber com és de diferent el vostre navegador aneu a Panopticlick un web de l’EFF (Electronic Frontier Foundation) especialitzats a ajudar als internautes a mantenir la seva privacitat, feu clic a ’TEST ME’, espereu una estona i sabreu quants navegadors han de passar per un lloc per trobar-ne un d’igual al vostre, com més alt sigui el número, més fàcil és que us tinguin identificat.

En el meu cas, era un diumenge i portaven pocs analitzats, així que em va dir que era únic entre tots els que havia analitzat: “Your browser fingerprint appears to be unique among the 135,033 tested so far.”

Si una empresa de les que recullen dades tenen el seu tracker a diferents llocs, poden identificar-vos fàcilment i saber que sou vosaltres els qui esteu en aquell moment al web.

I com saben qui sou?, això és la part més senzilla, si us heu identificat a un lloc o bé feu servir xarxes socials ja esteu identificats.

Qui m’està seguint?
Tenim molts programes no només per saber qui ens segueix però també per evitar que ho facin, a mi m’agrada el Ghostery perquè és una extensió disponible per a Firefox, Chrome, Safari, Explorer i Opera, els principals navegadors.

Quan visiteu un web, veureu exactament qui us està seguint i podreu bloquejar-lo. Tenen una base de dades de més de 2.000 trackers.

Aquest són els trackers que Ghostery ha trobat al seu propi web:

Si voleu saber què passa quan llegiu les notícies online, hi ha una web que us ho ensenyarà, i ho farà gràficament amb un mapa a on dibuixarà com viatja la informació de les notícies i com viatja la vostra informació als diaris i als anunciants, són els de Trackography  i només heu d’anar al seu web, seleccionar el país i el diari que llegiu per veure què passa.

Aquest és el tràfic de Vilaweb:

Els nois de lalibertaddigital tenen 107 ‘unintended connections’ cada vegada que llegiu una notícia seva.

Què saben de mi?
Les empreses de captura de dades són molt opaques a l’hora de facilitar la informació que tenen d’un usuari, si l’empresa està a Europa, i vosaltres també, estan obligades pel principi del Dret d’Accés a dir-vos totes les dades que tenen sobre vosaltres i és d’obligat compliment.

Com es fa efectiu això ja és un altre debat i ens portaria moltes hores, només deixeu-me citar que un estudiant austríac ho va intentar amb Facebook la primavera del 2011 i encara hi són. Fins al punt que fins i tot s’ha creat una organització ‘Europe vs Facebook’ que lluita per aconseguir la transparència de les dades pels usuaris. En aquest temps les autoritats irlandeses, a on Facebook té la seu central per Europa, han aconseguit canvis en les polítiques de privacitat.

 En aquesta pàgina teniu el procediment, llarg, per protestar davant de la Comissió Europea, perquè les queixes davant del Comissionat Irlandès de Protecció de Dades són ‘oblidades’ al son dels justos.

 Els de Google tenen moltes pàgines a la nostra disposició perquè nosaltres sabem el que ells saben de nosaltres. Només cal que ens identifiquem amb el nostre compte de Gmail, i anem a la pàgina ‘sobre mi’ i, a més, hi trobarem el link per comprovar la privadesa de les nostres dades. Lògicament, les dades principals els hi hem introduït nosaltres en crear el compte, així que si heu contestat ‘honradament’ sabran força coses i molt exactes sobre vosaltres.

Per ‘ajustar’ els anuncis que Google us fa, només heu d’anar a la pàgina de control d’anuncis a on podeu seleccionar, per exemple, que no voleu anuncis de ‘Cotxes de joguina de ferro colat’ mai més.

Si feu servir un Android, a aquesta pàgina Google us ensenya a on heu estat.

 I, és clar, Google recorda totes les cerques que heu fet i els anuncis en els quals heu fet clic, si voleu veure-ho, aneu a aquesta pàgina.

 YouTube, que és de Google, també guarda les vostres cerques que podreu veure aquí.

 Un resum de tots els serveix de Google que esteu fent servir, per si de cas no els teniu tots controlats, el teniu a aquesta pàgina i us ofereix la possibilitat d’enviar-vos recordatoris mensuals.

I, per acabar amb Google, una relació de totes les aplicacions que tenen drets, i us diu quins drets tenen, a les dades que Google té de vosaltres.

 Hi ha per espantar-se oi?, seguint les passes que us he indicat us estalviareu més d’un disgust.