De la terra al paper: quan un diccionari és capaç d’explicar un territori

Hi ha indrets especials al món on passen coses molt singulars. El Priorat n’és un. Molt més enllà de la imatge de vins de preus impossibles de pagar per a la majoria de les economies normals –que no us enganyin, també hi ha vins excel·lents d’aquesta denominació d’origen que es poden posar a les taules del país quan l’ocasió s’ho val–, aquesta terra revalorada aquests darrers temps és allò que és sobretot pels qui l’habiten i l’estimen. I de vegades, amb empenta, il·lusió i idees clares, els projectes tiren endavant.

El Centre Quim Soler, la literatura i el vi, una entitat cultural ben arrelada a aquesta comarca amb l’objectiu principal de dinamitzar-hi la cultura i molt especialment la literatura, va engegar fa deu anys Priorat en Persona, un projecte multidisciplinari que ha fet passar per la comarca un total de vint-i-nou escriptors que durant uns quants dies coneixen la terra gràcies a gent de la contrada i que, en canvi d’aquest descobriment, escriuen texts que han anat conformant un singular diccionari.

Els autors, en grups de sis i d’arreu dels Països Catalans, passen quatre dies al centre i quatre adalils els fan veure i viure el Priorat en persona: els ensenyen la comarca i els parlen del seu Priorat personal, de l’intransferible. Si els texts que escriuen tenen forma de diccionari és perquè així ho van triar els primers participants. Totes aquestes entrades es poden trobar online, com també els vídeos de totes les estades i de les trobades dels escriptors amb alumnes i lectors i més materials. De manera que el diccionari és només una part d’un projecte molt més extens, el del retrobament entre la terra i la paraula. Els texts parteixen en cada cas del mot triat per l’autor, però el desenvolupament de cada entrada del diccionari és absolutament lliure. El projecte és biennal. El primer any els participants descobreixen el territori i a la tardor següent es presenta a la comarca l’objecte de la creació, tant a la biblioteca com a centres d’ensenyament.

Roser Vernet, directora del centre, diu: ‘El nostre projecte neix tocant de peus a terra i no seria possible sense la terra, però té una primera transcripció en una web perquè és un projecte que sempre és en construcció i el format digital dóna flexibilitat per a anar-lo alimentant. Si el féssim en paper seria molt més complicat, però sempre havíem pensat que aquesta elecció del format web no havia de descartar la possibilitat de fer una edició en paper. Ara que hem arribat a deu anys i amb el venturós atzar que ha fet que la Montserrat Serra sigui sòcia nostra i sigui l’editora d’aquesta col·lecció de llibres vinculats amb el vi, semblava que tot anava encaminat a fer aquesta antologia. Però, és clar, com que el projecte va més enllà del text literari i es complementa amb els vídeos d’allò que passa a les nostres trobades, la xarxa continua essent fonamental. Així i tot, ja teníem moltes ganes de tenir una publicació en paper.’

No ha estat pas un camí senzill perquè s’ha hagut de fer la feina de triar els texts i adaptar-los al format d’editorial. Això ha obligat a fer molta tria. ‘Sort que hi ha hagut dues sòcies que s’han encarregat d’aquesta tasca per garantir que tots els autors i totes les lletres hi fossin. I com que alguna entrada era molt llarga però molt bona i no hi volíem renunciar, les hem hagudes d’escurçar, i us puc assegurar que no ha estat una tria fàcil. Ja sabeu que en totes les tries sempre hi ha un punt d’insatisfacció malgrat que estem molt contents amb el llibre’, diu Vernet.

La transformació de la comarca aquests darrers anys gràcies al redescobriment dels vins ha estat important i l’ha situada en el mapa. Però Vernet adverteix: ‘Que la màgia no sigui tramposa. Aquest és un dels punts fonamentals del nostre projecte. El Priorat ha estat una comarca pràcticament invisible durant moltes dècades i encara ho és dins el món literari malgrat tota la història associada al redescobriment del potencial vinícola. Érem un territori invisible i ara ens associen al glamur. Aquest ressorgiment té perills i és molt més relatiu que no pensa la gent. Passar d’un territori inexistent a un d’esplèndid és fals; tot és molt més complex que no veiem, lluny dels estereotips que es transmeten. Per això, més enllà de la façana i de l’atracció que hi pugui haver, amb un coneixement parcial, calen iniciatives culturals que transmetin què és el nostre territori. Optàrem, doncs, per aquesta fórmula amb escriptors passejats per la gent d’allà, perquè descobreixin la gent molt diversa que pobla el Priorat, la complexitat que hi ha, i ens ho retornin amb els seus textos.’

La presentació de l’edició en paper de l’antologia Priorat en Persona també té un punt solidari. En lloc de servir un vi de la denominació d’origen que dóna nom al projecte s’ha optat per servir vins del Celler Rendé Masdéu, assolat fa poc per la riuada del riu Francolí, a fi d’ajudar a fer-lo ressorgir. Les ampolles formaven part de les rescatades entre el fang, que hi havia emmagatzemades al celler. Servint aquest vi s’ha contribuït a l’onada solidària amb el celler i el poble de l’Espluga de Francolí viscuda aquestes darreres setmanes.

Sobre això, Vernet diu: ‘La cultura pot ajudar en tots els àmbits, en tots els camps i en tots els sentits. Com va explicar Maria Bohigas, la cultura és els camps de conreu, fa de tallafoc de la barbàrie i és indispensable. En canvi, normalment és relegada als àmbits perifèrics i accessoris sense entendre que hauria de ser al moll de l’os i de la quotidianitat de la vida de cadascú, que és una cosa que aporta valor afegit a l’activitat de la gent i per això és cabdal que amb una activitat cultural s’ajudi a tota una cultura, a tota una manera de fer, com la de la gent de Rendé Masdeu.’