Primeres novetats literàries d’aquest 2019

L’any literari s’obre molt aviat i amb altura, la primera setmana de gener, després de Reis, amb la presentació dels seixanta anys de Club Editor. L’editora Maria Bohigas, propietària de l’editorial i néta del fundador, Joan Sales, defineix la fita d’aquesta manera: ‘Si no ens fallen els càlculs, és l’editorial independent més antiga de Catalunya. S’ha adaptat al segle XXI seguint a la seva manera els postulats del decreixement: fa catorze anys que va sortir del grup Planeta. Amb una programació de deu títols l’any, ha conegut una particular renaixença que procura eixamplar la literatura catalana en diverses direccions.’ Maria Bohigas promet un programa de traca i ja ha anunciat tres novetats de tres autores per començar: Fugir era el més bell que teníem, de Marta Marín-Dòmine (22 de gener a les llibreries); La mesura dels nostres dies, de Charlotte Delbo i traduït per Valèria Gaillard (6 de febrer); i ¿Qui et penses que ets?, d’Alice Munro, traduït per Dolors Udina (20 de febrer).

La mateixa setmana es presenten a Barcelona els Premis Literaris de Gandia (que a la primavera també es presentaran a Gandia, dins les activitats que organitza la Biblioteca Central de la ciutat). Els premiats han estat Teresa Pascual, amb Vertical (premi Ausiàs March de poesia), i Víctor Labrado, amb Veus, la mar (premi Joanot Martorell de narrativa). Tots dos llibres els publica Edicions 62. I durant el mes de febrer apareixeran el premi Ramon Llull, el Josep Pla i el Mercè Rodoreda, que ja coneixem: El país dels cecs, de Víctor García Tur. Al març arribarà el premi Documenta, La mort lenta, de Xavier Mas Craviotto, que publica l’Altra editorial.

Del gener al març més de cinquanta novetats dels segells del Grup 62 (Edicions 62, Proa, Empúries, Columna, Pòrtic, Destino) arribaran a les llibreries. Entre tanta oferta, es destaca el nou llibre de Maria Barbal, A l’amic escocès  (Columna), que sortirà el 23 de gener i que es presenta com la novel·la en què Barbal retorna a l’ambient pirinenc de postguerra, que és el paisatge literari de la seva gran obra, Pedra de tartera, traduïda a una quinzena de llengües.

El 2019 també ens portarà novetat literària de dos dels autors més atractius del panorama literari català: Toni Sala, amb Persecució, que no havia publicat cap altra ficció d’ençà d’Els nois, obra amb què va fer el salt internacional. La novel·la arribarà al febrer editada per l’Altra editorial. I Jordi Lara, que publicarà Sis nits d’agost amb Edicions de 1984, el 6 de març. Lara és autor de La màquina d’espavilar ocells de nit i Mística conilla, totes dues a la mateixa editorial. I Amsterdam Llibres publicarà al març una nova novel·la detectivesca de l’escriptor i mosso d’esquadra Marc Pastor, Els àngels em miren. L’autor situa el seu protagonista, Abraham Corvo, en la República Catalana, acabada de proclamar. Després de la proclamació, el decret d’estat d’excepció, la intervenció de l’exèrcit i els morts al carrer, el cos dels Mossos d’Esquadra necessita recompondre’s i guanyar el prestigi i l’autoritat perduts. També torna Joan Benesiu –després del seu èxit amb Gegants de gel, premi Llibreter i premi Crexell–, perquè Periscopi publicarà l’11 de febrer Serem Atlàntida, una obra que tracta del perill de transformar-nos en testimonis externs de la història.

El Grup 62 també publicarà la primera novel·la de Gerard Quintana, cap visible del grup musical Sopa de cabra, titulada Entre el cel i la terra, que arribarà a les llibreries el 20 de març, amb Columna. També publicaran novel·les: Sílvia Soler, El fibló (Columna, el 13 de febrer); Ramon Solsona, Disset pianos (Proa, el 30 de gener); i David Cirici, L’olor del desig (Proa, el 23 de gener). A Catedral, Flavia Company publicarà el 13 de febrer Magokoro, la continuació de Haru, una novel·la que va crear comunitat. I Simona Skrabec publica Torno del bosc amb les mans tenyides, un recull d’impressions, reflexions i sensacions que l’autora ha tingut durant els viatges que ha fet arreu del món; l’edita Llibres de l’Avenç i serà a les llibreries el 14 de febrer. En aquesta mateixa editorial, el poeta Víctor Sunyol publicarà Amb Nausica dins la col·lecció de narrativa catalana.

Males Herbes recupera l’última obra de ficció que va escriure Aurora Bertrana quan ja tenia setanta-nou anys. Aquesta edició ofereix la versió íntegra d’una novel·la que la censura va mutilar: La ciutat dels Joves, que arribarà el 4 de març. També Males Herbes publicarà el 18 de març la novel·la de Joaquim Carbó La vorera. El testament.

Veus emergents
Entre les obres d’autors emergents es destaca Ariel i els cossos, la segona novel·la de Sebastià Portell, que finalment publicarà a Empúries i arribarà a les llibreries el 13 de febrer (s’havia especulat molt sobre el segell on acabaria aquesta novel·la, després d’El dia que va morir David Bowie, la seva primera obra, plena de sexe, provocació i ambició literària). També Ramon Mas, que es va estrenar amb la novel·la fragmentària Afores, continua explorant el món de realisme màgic de Puigsec amb la seva segona novel·la, Enigmes, editades totes dues per Edicions de 1984.

Alba Dalmau, després del recull de contes Estàndards (Angle), ara torna al gènere amb El camí dels esbarzers (també d’Angle Editorial, a les llibreries el 28 de gener). Aquests contes entrellaçats situats als Estats Units a mitjan segle XX, els editors els vinculen amb la construcció literària d’Elizabeth Strout i el seu Olive Kitteridge. I els lectors que van gaudir amb els contes de La biblioteca fantasma del pianista i escriptor Jordi Masó Rahola, a partir del 14 de gener, amb l’editorial Males Herbes, tindran l’oportunitat d’endinsar-se en una novel·la del mateix autor, L’hivern a Corfú. I de la mateixa editorial però de caràcter completament oposat, l’11 de febrer arribarà Blasfèmia, de Ferran Garcia.

Literatura estrangera
El 28 de gener Periscopi posarà a l’abast dels lectors un nou llibre de José Eduardo Agualusa, La societat dels somiadors involuntaris, traduït per Pere Comellas, que és una novel·la sobre l’Angola contemporània, però també sobre la imaginada i somniada. Al març arribarà Final, el darrer volum de La meva lluita de Karl Ove Knausgard, que publica l’Altra Editorial. Julian Barnes passarà per Barcelona també el mes de març. D’aquest escriptor britànic, Angle Editorial publica la seva darrera novel·la, apareguda l’any passat, L’única història, traduïda per Alexandre Gombau i Arnau. Periscopi presenta La passió de Jeanette Winterson, amb una nova traducció de Dolors Udina, que arribarà el 25 de febrer. I la traducció més primerenca serà la de la novel·la de David Monteagudo Si vols que t’estimin, publicat per Rata i que arribarà la setmana vinent a les llibreries. Raig Verd continua publicant les novel·les del neerlandès Gerbrand Bakker, el primer autor del seu catàleg, que es va estrenar amb A dalt de tot s’està tranquil, i que va aconseguir el premi Llibreter 2012. Ara arriba Juny, la seva última novel·la. També Raig Verd oferirà La revolució vertical o per què els humans caminen drets, de N’gugi wa Thiong’o, amb il·lustracicions d’Agustín Comotto, traducció de Josefina Caball i cançó de Clara Peya. És un llibre especial, un conte que Thiong’o va regalar a la seva filla. Es publicarà amb edició bilingües en kikuiu i català (també amb kikuiu i gallec, asturià, èuscar, occità i castellà, en coedició amb unes altres editorials).

I l’editorial Amsterdam opta per recuperar una de les obres devastadores d’Agota Kristof, publicades originalment a la Magrana. La nova edició manté la traducció de Sergi Pàmies. Arribarà al febrer a les llibreries. Llibres de l’Avenç continua recuperant les obres de Joseph Conrad i publicarà la primera novel·la que va escriure, La follia d’Almayer, en una traducció de Josep M. Muñoz Lloret. Aquesta obra va fer que Conrad abandonés la mar per dedicar-se a la literatura. D’un altre clàssic, aquest de les lletres russes, Nikolai Gógol, arriba Vetlles en un veïnat de Dikanka, traduït per Miquel Cabal Guarro (Males Herbes, el 4 de febrer). I Labreu, en la col·lecció la Intrusa, publicarà El dolor de Marguerite Duras, traduïda per Arnau Pons i Blanca Llum Vidal.

Els seguidors de Murakami han de saber que el 16 de gener arribarà a les llibreries la segona part de La mort del comanador (Empúries). Més traduccions: el premi Pulitzer 2017, Andrew Sean Greer amb Less (Edicions de 1984, el 13 de març), traduït per Marc Rubió; Petersburg, d’Andrei Beli, considerada per Nabokov com la tercera obra literària més important del segle XX, arriba el 16 de gener traduïda per Miquel Cabal Guarro; ha guanyat el premi de traducció Vidal Alcover i és publicada per Edicions de 1984. La mateixa data i editorial ofereix El secret de Joe Gould, de Joseph Michell, periodisme literari traduït per Grisalda García amb pròleg de Bernat Dedéu. L’Altra Editorial continua publicant Maggi O’Farrell; aquest febrer presenta Soc, soc, soc, en una traducció de Marc Rubió: són unes memòries de l’autora en disset episodis personals amb instants dramàtics. I Periscopi, al març, publicarà Benedicció, de Kent Haruf, l’autor de la Trilogia de Holt, en una traducció de Marta Pera.

No-ficció
En l’àmbit de no-ficció, Raig Verd proposa dos llibres vinculats a l’àmbit social i molt contemporanis: el primer, Per què les dones salvaran el planeta. Traduït per Josefina Caball, conté assajos i entrevistes ecofeministes de Vandana Shiva, Yayo Herrero, Maria Mies i fins a vint. I el segon, Humanitats en acció, un projecte dirigit per Marina Garcés, en què diversos autors exposen la seva mirada sobre unes humanitats transformadores.

Proa publicarà el 23 de gener un volum que aplegarà Tres assaigs de Jaume Cabré: El sentit de la ficció (1999), La matèria de l’esperit (2005) i Les incerteses (2015). I en assaig polític tornen a quatre mans Joan M. Tresserras i Enric Marín amb Obertura republicana (Pòrtic, a la venda el 23 de gener), una proposta per al futur de Catalunya, després del nacionalisme. I Llibres de l’Avenç oferirà Perseguint la llibertat. La construcció de l’espai socialista a Catalunya (1945-1982), obra de Jaume Muñoz Jofre. També publicaran llibres Ramon Cotarelo i Jaume Collboni.

En la col·lecció ‘El far’ d’Angle Editorial es destaquen dos títols que es publicaran aquest mes: Matar l’àngel, de Virginia Woolf –en una edició i traducció de Mireia Vidal-Conte–, que és un recull de texts de l’autora sobre el fet de ser dona i la creació; i un clàssic, El llibre del te de Kakuzo Okakura, en traducció i presentació de Ricard Vela.

Al març arribarà amb Ara Llibres Els arxius de Stieg Larsson, de Jan Stocklassa, el periodista que va tenir accés a aquests arxius i va descobrir el gran projecte d’investigació de Larsson, la recerca minuciosa de l’assassinat del primer ministre suec Olof Palme, un dels polítics més reconeguts d’Europa que el 1986 va ser abatut al mig del carrer a Estocolm.

Lolita Bosch i el dibuixant Oriol Malet proposen Aquí està l’esperança que estaves buscant, que publicarà Ara Llibres al març. El tàndem reivindica vint-i-nou personatges de la història universal que ens poden ser útils per a repensar el món on vivim. Tanquem la no-ficció amb un nou capítol de la Guia sentimental, aquesta vegada dedicada a l’Eixample i que signa Bernat Dedéu, un escriptor que no deixa mai indiferent. Amb Pòrtic, el 20 de febrer.

Poesia
El 18 de gener arribarà a les llibreries el tercer volum de poesia de Paul Celan, traduït per Arnau Pons i publicat per Labreu Edicions dins la col·lecció Alabatre. És Reixes de llengua.  En la mateixa col·lecció també es publicarà aquest gener Altres semidéus d’Anna Gual, Beatriu o la frontera de Susanna Rafart i Terra Llarga de Pau Vadell. Edicions de 1984 ens oferirà a partir del 6 de febrer una Antologia poètica de Margaret Atwood, en una traducció de Montserrat Abelló, amb motiu del centenari del naixement d’Abelló. Arribarà el premi Carles Riba, obtingut per Carles Rebassa amb Sons bruts, que aplega seixanta-vuit sonets i que publica Proa en la col·lecció de l’Óssa Menor. En la mateixa col·lecció, arribarà el 16 de gener Abans del vespre, una antologia de la poesia d’Enric Sòria; i també Cap vespre, del jove poeta Marc Rovira.