La reforma del codi penal s’aplica per primera vegada a un manifestant del procés

La reforma el codi penal s’ha aplicat avui per primer volta a un manifestant que s’enfrontava a gairebé cinc anys de presó arran dels disturbis en les protestes contra la sentència del procés. La fiscalia espanyola ha aplicat la reforma del delicte de desordres públics i li ha rebaixat la mena, i això li has permès d’evitar la presó.

Segons que han informat fonts jurídiques a EFE, l’activista va ser jutjat ahir a l’Audiència de Barcelona acusat de calar foc a una paperera prop d’una línia policíaca que protegia la seu de la Prefectura Superior de policia espanyola, a la Via Laietana de Barcelona, la matinada del 19 d’octubre del 2019.

La fiscalia l’acusava d’un delicte de desordres públics –redactat d’acord amb l’antic Codi Penal– i un altre de danys. En total, li demanava una condemna de quatre anys i deu mesos de presó. En concret, el ministeri públic sol·licitava per al processat tres anys i set mesos de presó per desordres en aplicar-li l’article 557 bis.3 del Codi Penal antic, que preveia penes d’entre un i sis anys de presó quan els disturbis fossin en el marc d’una reunió nombrosa.

Aquesta circumstància s’omet en el nou redactat del Codi Penal, cosa que ha permès que la fiscal atribueixi al processat el delicte de desordres en el tipus bàsic, que preveu penes de sis mesos a tres anys de presó. La nova modalitat agreujada –de tres a cinc anys de presó– està reservada als disturbis que siguin perpetrats per una multitud.

D’aquesta manera, el manifestant ha acceptat una condemna d’un any i nou mesos de presó pel delicte de desordres i una altra de tres mesos de presó pel de danys qualificats amb agreujant, atès que se li ha aplicat l’atenuant de reparació en haver pagat la responsabilitat civil pels desperfectes causats.

La derogació del delicte de sedició i la substitució pel de desordres públics ha concitat el rebuig de Junts i de bona part de l’esquerra independentista, així com d’alguns moviments socials, que consideren que el nou redactat implica una amenaça al dret de protesta i obre la porta a endurir les penes.