27.02.2022 - 18:24
|
Actualització: 27.02.2022 - 19:24
Avui s’ha disparat a la plaça de l’Ajuntament de València la primera mascletada d’ençà de fa dos anys. Ha estat amb públic, sense limitació de cabuda, i amb la màscara obligatòria com a únic element que recorde la pandèmia de coronavirus. Hi ha moltes ganes de festa, i a la ciutat ja fa dies que es respira l’aire de les vespres d’alguna cosa que se sap que serà gran.
Aquesta mascletada, que ha disparat la pirotècnia Mediterráneo, forma part del programa d’actes de la Crida de les Falles, la porta d’entrada a les festes que s’obri el darrer diumenge de febrer. És un dia ple d’activitats festives i convocatòries institucionals. Amb música, cercaviles, petards, focs, i una macrodespertada per tota la ciutat. Un aperitiu ben sucós de tot allò que ha de venir d’ací al 19 de març. Enguany, sí.
El director de museu faller, Gil-Manuel Hernández Martí, explica que el món de les falles viu aquestes festes com un retorn a la normalitat. “Encara que en setembre se’n plantaren, els fallers han estat dos anys sense una festa completa i moltes comissions en els seus lemes o en els llibrets de la falla fan servir conceptes com ara renaixement.” Renàixer de les cendres i més tòpics relacionats amb el foc purificador és allò que fan un any darrere un altre les Falles, quan no hi ha una pandèmia que ho estronca tot.
La Crida del 2020
El darrer record d’un dia com el d’avui és del 2020, quan la covid ja era un fantasma que es passejava pel món, però era tan desconegut que costava d’imaginar amb quina potència sotmetria la humanitat, amb quina força llançaria contra les cordes i esbucaria vides i projectes.
El darrer diumenge de febrer del 2020 era dia 23. A la Crida hi va haver molta gent, a les torres dels Serrans. I també música i festa i il·lusió. I també hi va haver gent a la mascletada. Encara que està fora del cicle de les dinou que es fan el mes de març, la de la Crida és especial: és la primera, és diumenge i marca el final del mes de febrer i, per tant, de l’hivern més cru.
Amb tot, malgrat l’afluència, ja hi havia una petita ombra de pesar i d’incertesa. Les notícies que arribaven d’Europa i de la resta del món sobre la covid no eren gens tranquil·litzadores. Així i tot, la festa va començar, el batlle va donar la clau de la ciutat a la fallera major, que va cridar “Ja estem en Falles!”, van sonar els himnes i tots els protocols anaven complint-se.
Tornaran les multituds a la plaça i als carrers
Amb la mascletada d’avui tornaran les imatges, ara oblidades i quasi inèdites, de milers de persones frec a frec, sense grups bambolla, sense distància de seguretat, parlant en veu alta. Tornaran les imatges de la gent bevent cervesa, dels barrets de palla, de la música que sona de l’ajuntament per fer més agradable l’espera, les empentes per trobar un lloc on veure-ho de ben a prop o, si més no, que la vibració de l’asfalt durant el terratrèmol siga tan intensa com siga possible.
Gil-Manuel Hernández Martí explica que, a més, les falles d’enguany seran molt esplendoroses. “Els monuments seran més grans que mai perquè les comissions han rebut moltes subvencions. Serà un renaixement per a deixar enrere els moments més foscos de la festa, s’ha de fer una mena d’exorcisme per a dir que la situació tan dolenta s’ha acabat.”
Molts municipis del país que també tenen festes multitudinàries posaran la mirada sobre el transcurs de les Falles. Voldran saber si és cert que les coses poden tornar a ser com eren abans de la pandèmia, si la màscara és una mesura de protecció eficient. Vigilaran si aquest renaixement festiu té cap influència sobre una corba d’infeccions que va a la baixa.
Dos anys en blanc per a repensar, o no, el model de festa
Fa dos anys que això no passa. Les Falles de setembre van tenir mascletades, però no a la plaça de l’Ajuntament. El consistori va decidir que, durant els cinc dies de festes, es fessen disparades pels diferents barris de la ciutat. Era una manera d’evitar grans aglomeracions i, a la vegada, s’acostava la festa a la gent que no pot anar a la plaça o té algun impediment. Quan tot va acabar, el batlle Ribó va considerar que havia estat una bona idea i que havia tingut molt bona rebuda. I que, potser, valia la pena de continuar descentralitzant la festa. Però no ha estat així.
No hi ha hagut canvis importants. L’assemblea de presidents es va negar, per exemple, a incorporar una tanda matinal a l’ofrena de flors a la Mare de Déu, que hauria alleugerit els horaris nocturns i hauria evitat aglomeracions de públic. Segons Hernández Martí, s’ha desaprofitat una ocasió d’or per a repensar coses. L’expert n’atribueix la responsabilitat a certs sectors de la festa i no tant a l’ajuntament. “Hi ha uns grups de poder que dominen i controlen la festa. Han volgut tornar a la normalitat d’abans de la pandèmia i no s’han adonat que vénen problemes molt greus.”
Alguns d’aquests inconvenients tenen a veure, per exemple, amb la situació en què es troben els tallers dels artistes fallers. D’una banda, l’exercici del 2023 ja no rebran les subvencions públiques que els van concedir per mantenir el sector durant la pandèmia. D’una altra, la crisi de materials i subministraments i l’encariment tant de l’energia com de les matèries primeres farà que els seus negocis siguen insostenibles.
Quant a la modernització del reglament per a permetre, per exemple, que els fallers i les falleres puguen elegir la indumentària que empren, Hernández Martí diu que és més fàcil canviar la constitució dels Estats Units que el reglament faller. Fa vint anys que no es convoca cap congrés faller. És previst que es faça el mes de maig vinent. Sobre les esperances d’introduir canvis que modernitzen o flexibilitzen la festa, el director del museu faller dóna una pista: “L’assemblea de presidents de falla va votar fa uns dies si el grup de treball que ha de preparar els textos per al congrés ha de ser paritari o no. El resultat de la votació va ser que no, que no era necessari contemplar-ho. Amb això ja pots veure per on van les coses.”
El 10 de març de 2020, el dia més difícil
La darrera mascletada es va disparar a la plaça de l’Ajuntament el dia 10 de març d’aquell mateix any. La pirotècnia Crespo va cremar 180 quilos de pólvora per oferir un repertori de traques, aeris i grans colps, a més, és clar, del terratrèmol terrestre. Segons les cròniques publicades aquell dia, durant la disparada hi va haver alguna aturada no desitjada, però al final va agafar el ritme… I el pirotècnic va saludar el públic i va pujar al balcó de la casa de la vila per continuar rebent felicitacions i abraçades. La plaça es va omplir, però no del tot. La gent començava a veure que la taca dels contagis s’escampava exponencialment, i la covid, aquella malaltia que va començar a la Xina, ja obria els informatius de les televisions. Una de les poques certeses que es tenia era que el virus tenia molta capacitat d’infecció i que les grans multituds eren els millors escenaris.
La mascletada es va disparar, però les reunions en els despatxos tant de l’ajuntament com de la Generalitat se succeïen de manera vertiginosa. No era fàcil de prendre la decisió de suspendre per primera volta la festa. El darrer precedent que hi havia era el de la guerra del 1936-1939. Hi havia la por dels efectes econòmics, que serien multimilionaris, de l’opinió pública, de la reacció del món faller, que té molta força i influència a la ciutat. Tots aquests càlculs es feien sense saber que la suspensió de la festa, que finalment es va anunciar a última hora de la vesprada, seria una anècdota microscòpica enmig del tsunami que congriava i que va donar la cara pocs dies després.
