15.02.2018 - 14:24
|
Actualització: 15.02.2018 - 14:55
El comitè d’Afers Econòmics del Parlament Europeu prefereix l’irlandès Philip Lane com a nou vice-president del Banc Central Europeu per davant del ministre espanyol Luis de Guindos. Tots dos van comparèixer ahir al vespre davant del comitè, en una sessió a porta tancada.
En un comunicat, el president del comitè d’Afers Econòmics, Roberto Gualtieri, ha dit que ‘la majoria de grups polítics van considerar el governador Lane més convincent’. A més, ha remarcat que alguns partits ‘van expressar reserves sobre el nomenament del ministre De Guindos’ i que els eurodiputats ‘lamenten’ que no es presentés cap dona candidata pel càrrec, tal com s’havia demanat des de la cambra.
L’eurodiputat d’ICV Ernest Urtasun, membre del comitè d’Economia de l’Eurocambra, ha dit que les conclusions d’aquest òrgan sobre les compareixences de dimecres suposen un ‘cop per Luis de Guindos’. ‘Cada vegada és més evident que la seva candidatura genera dubtes a Brussel·les i Frankfurt. La seva pèssima gestió en matèria financera a Espanya, els possibles conflictes d’interès pel seu passat com a banquer d’inversió i la seva negativa a dimitir com a ministre són un llast cada vegada més evident per a la seva candidatura, com es va constatar ahir’, ha dit Urtasun en un comunicat.
L’opinió del Parlament Europeu, tot i que no és vinculant, té un pes polític important en el procés de presa de decisions. Ara, els ministres d’Economia i Finances de l’Eurozona hauran de debatre sobre la qüestió en una reunió prevista a Brussel·les pel dimarts vinent. La decisió final, l’hauran de ratificar després els caps d’estat i de govern.
Luis de Guindos va assegurar es manté ‘optimista’ pels suports que té entre els ministres europeus per esdevenir el nou vice-president del BCE. En cas que, finalment, De Guindos no fos escollit vice-president del BCE, seria la segona vegada que la Unió Europea rebutja la seva candidatura a un càrrec. La darrera vegada va ser el 2015, quan l’holandès Jeroen Dijsselbloem va ser reelegit com a president de l’Eurogrup després de superar De Guindos en la votació. Aquest fracàs va deixar l’estat espanyol sense cap representació rellevant dins la Unió.
