03.02.2021 - 19:50
Hi ha dies que les notícies al món econòmic s’acumulen i no és pas fàcil de posar-les en relació. Aquesta vegada, les dades del mes de gener, lamentablement, sí que es poden relacionar entre si, i el resultat ens diu que comencem malament l’any, en el terreny de l’activitat i del mercat laboral. La notícia d’avui és la revisió a la baixa que ha fet la Cambra de Comerç en la previsió del creixement del PIB de 2021 des del 6,7% fins al 6,1% a Catalunya, a causa d’un empitjorament esperat el primer trimestre. Això fa que la fase de recuperació intensa que tant anhelem s’ajorni fins al tercer trimestre, amb el començament de la temporada turística. De totes maneres, quan s’acabi el 2021, i si tot va bé, el PIB català encara serà d’un 6% inferior al del 2019 i no recuperarà el nivell d’abans de la crisi fins el 2022. Segons la nota, els serveis recuperaran solament part de l’activitat perduda, però la indústria tornarà a tenir el nivell d’abans de la pandèmia.
Comptat i debatut, la Cambra ens diu que el gener comença malament, cosa que fa que el primer trimestre tingui més mal pinta i la recuperació es retardi. Tot això preveient que no surti cap entrebanc inesperat en la gran esperança del 2021, que és la vaccinació de la població. Per exemple, si a l’estiu no tenim una part important de gent vaccinada, no és fàcil que vinguin més turistes, de manera que una part de la recuperació pot endarrerir-se encara una mica més.
He trobat interessant l’estimació que es fa a l’informe sobre el cost de les restriccions adoptades per la Generalitat d’ençà del 16 d’octubre (que, segons la Cambra, es poden allargar fins a final de març) i que, per als sectors afectats directament, serà de 2.071 milions d’euros (sense comptar les despeses de personal que cobreixen els ERTO). A partir d’aquí, la Cambra demana que el sector públic compensi el 80% d’aquestes pèrdues (1.657 milions) amb ajuts directes, perquè “són sectors que s’estan sacrificant per al benestar del conjunt de la població”.
Atès que els ajuts directes aprovats per la Generalitat als sectors econòmics per contrarestar els efectes de les restriccions des del 16 d’octubre es calcula que són de 995 milions (inclòs el darrer paquet del 25 de gener amb vigència fins al 31 de març), l’estat espanyol hauria de cobrir els altres 662 milions que falten amb transferències directes a la Generalitat. Ve’t aquí la qüestió. Com he insistit en aquesta píndola, moltes vegades la Cambra creu que l’estat espanyol ha de ser el principal finançador dels ajuts directes, perquè és el que té accés als mercats amb l’emissió de deute o al MEDE. Per això demana que creï un nou fons autonòmic covid-19 per a ajuts directes a empreses urgentment, que ja es pugui aplicar durant el primer trimestre, per compensar tant les pèrdues passades com les futures.
Tant de bo li facin cas, però em fa molta por que, vista l’actitud del govern espanyol fins ara, els ajuts directes continuaran sense entrar a la seva agenda. Avala aquesta suposició el fet reflectit avui en un informe del Banc Central Europeu (BCE), que situa l’estat espanyol a la cua de la zona euro en despesa feta per a superar la crisi causada per la pandèmia. Segons el BCE, que fa servir dades proporcionades per als estats a la Comissió Europea, la Moncloa va gastar l’any passat un 1,3% del PIB en estímuls fiscals. Aquest percentatge és el més baix de tota la zona euro. Quin error de Madrid! Continuen confiant en els avals de l’ICO. Ja tindrem temps de parlar-ne més i veure on mena finalment les empreses aquesta tossuderia.
Però seguim el fil. Deia que hi ha més informacions que conflueixen avui en el mateix punt negatiu que marca la Cambra de Comerç. Encara tenim fresques les dades d’ahir, corresponents al gener, de la desocupació i les afiliacions a la Seguretat Social. Totes són molt dolentes, sense pal·liatius. La desocupació, per exemple, ja arriba a 508.081 treballadors, i això vol dir 10.470 desocupats més que al desembre. En termes relatius, el creixement és del 2,1% intermensual, que segueix el 2,7% registrat al desembre. Això marca unes taxes anualitzades de ritme superior al 25% aquests dos últims mesos. Em semblen una barbaritat, quan encara hi ha 36.000 empreses amb ERTO, pendents d’un fil. En un any, Catalunya és el territori amb una pèrdua més intensa d’ocupació, que només es pot explicar pel teixit productiu que tenim.
Un altre fet important en el món laboral és que, malgrat la pròrroga dels ERTO, s’ha reduït el nombre d’afectats pels expedients (-1.600 al gener) i s’han perdut molts llocs de feina, tenint en compte les baixes a la Seguretat Social, concretament, uns 26.000. En síntesi, baixen els afectats per ERTO –vol dir que les empreses han recuperat els treballadors o els han acomiadats–, però si alhora puja fort la desocupació i baixen també amb força les afiliacions a la SS, l’encreuament de totes tres dades ens fa pensar que al darrere hi ha el tancament d’empreses, probablement petites o molt petites, de moment. Però no és pas cap dada afalagadora al començament de l’any.
I tenim una tercera font que ens recorda que el gener ha estat un mes dolent, aquesta vegada a tot l’estat espanyol. És l’enquesta dels directors de compres (PMI) que avui hem sabut per al sector de serveis i global. Segons l’informe d’IHS Markit per a l’estat espanyol, al gener ha caigut més acceleradament l’activitat a tot el sector privat, impulsada sobretot pel fort deteriorament del sector de serveis, que s’ha ressentit molt dels nous tancaments i restriccions. Després de tenir en compte els factors estacionals, l’Índex Compost d’Activitat Total va baixar a 43,2 punts, partint dels 48,7 del desembre, de manera que estén el període actual de contracció a sis mesos i situa l’estat espanyol gairebé a la cua de la zona euro. A més, assenyala un futur preocupant, perquè comenta que, “ateses les complicades perspectives a curt termini, és comprensible que les empreses es trobin novament obligades a reduir l’ocupació, especialment perquè els volums de noves comandes continuen essent febles i les despeses operatives van augmentant”.
I la cirereta la posa Comertia. Quan ja enllestia l’article, ha fet públic que les vendes dels seus establiments han baixat d’un 29,5% al gener. I que, sense tenir en compte l’alimentació bàsica, la prolongació de les restriccions discriminatòries al comerç ha causat una davallada del 33,8% respecte del mateix mes de l’any passat. Per una altra banda, comunica que el 80% de les seves empreses ha tingut un descens de vendes aquest mes de gener, i que el 61% manté part de la plantilla en ERTO. Òbviament, segons aquestes dades, el consum també ha fallat el gener.
Ve’t aquí, doncs, que en dos dies i prou, institucions tan diverses com dos ministeris, la Cambra de Comerç, Comertia i l’IHS Markit, amb l’índex dels directors de compres, conflueixen en un diagnòstic molt negatiu per la situació del mes de gener, pitjor que no s’esperava, però coherent amb les dures restriccions a causa de la pandèmia. Això és un mal precedent per al primer trimestre de l’any… i ja veurem si per a una mica més de temps.
