El primer Sant Jordi de pagament a Barcelona obre esquerdes en el sector

Fa poques setmanes, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra del Llibre van anunciar un acord que havia de canviar el funcionament de Sant Jordi i que ha causat molta polèmica i ha obert esquerdes en el sector. Per primera vegada, qualsevol editorial, llibreria, entitat o associació que vulgui posar una parada a la superilla literària del passeig de Gràcia o en algun dels dotze espais delimitats a la ciutat per a vendre llibres durant la diada de Sant Jordi haurà de pagar. El preu oscil·la entre vuitanta euros i quatre-cents (més IVA) depenent dels metres de parada que es vulguin, i varia segons si s’hi instal·la una entitat agremiada o no: els paradistes agremiats tenen un 20% de descompte sobre la quota de servei. Per exemple, per una parada de sis metres, l’opció més petita, s’ha de pagar una quota de 80 euros més IVA, 96,8 euros en total. I per la més grossa, de vint-i-quatre metres, 320 euros més IVA, és a dir, 387,2 euros en total. Aquestes dues últimes opcions només són disponibles per a les llibreries. Per als no agremiats, les quotes són més altes: 121 euros per una parada de sis metres i 484 per una de vint-i-quatre metres. Enguany serà la primera vegada que s’haurà de pagar per posar una parada de Sant Jordi a la ciutat. Les parades de roses pagaran menys.

Aquestes quotes, la Cambra del Llibre –que inclou el Gremi de Llibreters i d’Editors– les farà servir per pagar, tal com ha acordat amb l’ajuntament, una part del cost d’habilitar les parades amb punts d’electricitat i seguretat. Un cost que, fins ara, anava a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Aquest matí, el Gremi de Llibreters es reunirà per donar explicacions sobre aquesta qüestió que ha indignat una part del sector.

L’any 2021 es van impulsar certs canvis del model de Sant Jordi de la ciutat per poder complir les restriccions per covid i d’aleshores ençà s’han mantingut. Una de les mesures que es van dur a terme aquell any, per exemple, va ser crear la superilla literària, que engloba el passeig de Gràcia i els carrers del voltant, com ara l’avinguda Diagonal, el carrer de Pau Claris o la rambla de Catalunya, que aquell dia són solament per a vianants.

Sant Jordi, una diada feta a mida per a qui?

En vista de l’anunci d’aquest nou model de diada, alguns editors, llibreries i activistes del sector van impulsar el manifest “Volem un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal”, en què denuncien “un procés d’externalització i privatització de la diada de Sant Jordi, gestada amb opacitat entre l’Ajuntament de Barcelona i els aparells gremials del sector del llibre, tergiversant el seu esperit, empobrint-lo, usurpant el seu caràcter popular i convertint-lo definitivament en una fira de pagament”. Al comunicat diuen que la Cambra del Llibre i l’ajuntament van aprofitar la covid i les restriccions sanitàries del moment per crear les “superilles literàries” i transformar la diada en un recinte tancat i privat “fet a mida per a ells, on només podien accedir els seus agremiats”. Un model que no solament s’ha consolidat sinó que, a més, s’ha endurit amb el pagament de la quota d’enguany. “Tot plegat ha generat un absurd procés d’estratificació d’una diada el caràcter de la qual fins ara era popular i divers (llibreries i editorials, però també casals, col·lectius, ateneus, entitats socials…), tant quant a participació com pel que fa a distribució urbana”, diuen. Reclamen que es revisi el procés, que s’anul·li el copagament perquè no sigui una gestió privada i que es torni a fer un Sant Jordi “popular”. I afegeixen: “En lloc d’incidir en un Sant Jordi més popular i més obert en tots els termes, sembla que el seu Sant Jordi vol ser un espai més tancat, més excloent, més uniforme i més regit per la capacitat econòmica dels participants, augurant un futur d’exclusió i apropiació sota criteris purament de mercat.”

Marc Garcés i Arnau Carné, editors de Tigre de Paper, signants del manifest, opinen que Sant Jordi és una festa popular. “Com a editors i membres del sector del llibre, vivim aquest dia amb molta emoció. Ens permet d’entrellaçar la nostra activitat, que és la producció de llibres, amb el contacte directe amb la gent.” Una cosa que, diuen, és difícil de trobar en unes altres fires o actes en què participen. Tot i ser agremiats i, per tant, tenir un 20% de descompte en la quota de pagament –pagaran la quota més alta per a tenir una parada gran–, són rotundament contraris a aquest nou model de la jornada. “Creiem que aquest model va encaminat a una mercantilització de la diada”, diuen. I afegeixen: “Sembla que es vulgui fer expressament perquè les grans empreses del món del llibre tinguin facilitat per a fer el seu desplegament i anar aïllant els més petits. Recordem que Sant Jordi és una diada que no és tan sols representativa dels professionals del llibre, sinó que múltiples entitats o col·lectius polítics, socials, etc. també poden sortir al carrer amb una parada per explicar el seu projecte.”

Garcés i Carné consideren, a més, que és important d’introduir el debat sobre qui fa ús de l’espai públic per a activitats comercials. “S’ha de repensar el model. Si s’ha de tenir en compte que hi ha unes despeses públiques per tot el manteniment que implica, o si s’ofereix infrastructura –d’electricitat o amb recursos dedicats als talls de carrers–, s’ha de reformular amb un sistema d’impostos més equitatiu.” Carné assegura contundentment que Tigre de Paper s’ha adherit al manifest perquè comparteixen la crítica al model de ciutat en què es va convertint Barcelona: “Un parc temàtic on les grans cadenes de diferents sectors econòmics es lucren i les iniciatives de caràcter popular cada vegada són més arraconades.”

La llibreria la Carbonera, del barri del Poble-sec de Barcelona, fa uns quants dies que també va emetre un comunicat a Twitter, en què assenyalaven que aquesta quota no solament era desigual sinó també injusta. “Des de la Carbonera creiem que fer pagar qui es lucra ocupant l’espai públic és una mesura raonable. Si més no, pot ser-ho si es fa bé. Però aquesta quota ens iguala injustament amb grans cadenes, per a qui el preu a pagar és absolutament irrisori.” “Un tarifari que no preveu el volum de negoci o els privilegis comercials fa que projectes com el nostre es tornin encara més petits davant els gegants comercials. Per això, ara més que mai, reiterem les nostres reivindicacions de sempre.” Demanen que, més enllà del dia de Sant Jordi, es pensi en un comerç de proximitat que beneficiï i valori el petit comerç.

Com sabeu, Sant Jordi és una data clau per a llibreries petites, on la majoria ens hi juguem la viabilitat economica. Som projectes nascuts per contribuir a l'accés lliure de la cultura, sense més intencions lucratives que la sostenibilitat del projecte i les seves treballadores. pic.twitter.com/gl3tr7Mang

— La Carbonera Llibreria (@_LaCarbonera) March 22, 2024

No totes les editorials són crítiques amb aquesta mesura. Per exemple, l’editora de Raig Verd, Laura Huerga, explica per què no ha signat el manifest tot i estar d’acord amb alguns punts. “El text –diu– desdibuixa una mica la realitat per donar més solidesa als seus arguments. I això no és just.” També explica que les mesures que es prenen són per a beneficiar als assistents. “Que es tanqui el passeig de Gràcia permet que s’hi pugui passejar més còmodament. Això també és un benefici, no?” Alhora, considera que tant la Generalitat com l’ajuntament ja dediquen una part del pressupost a habilitar aquests carrers i facilitar punts d’electricitat a les parades. Per tant, no li sembla desmesurat haver de pagar una quota. “Per a mi, tenir electricitat dóna molts avantatges i facilitats. Hi passem moltes hores, necessitem carregar el mòbil, el datàfon per a cobrar… És normal que hi hagi un cost”, diu. Huerga tampoc no passa per alt que cada any el nombre de paradistes és més alt –l’any passat hi va haver 320 parades a tota la ciutat, un 11,5% més que el 2022– i que, per tant, el cost per a l’ajuntament i la Generalitat també és més elevat. Així doncs, li sembla raonable pagar un import per a tenir parada i que variï segons la mida. “Ara, és veritat que ho han decidit representants del gremi que no representen tothom. No hi ha hagut espais de decisió”, denuncia.

Huerga és crítica amb el fet que les quotes siguin iguals per a tothom –únicament separant entre agremiats i no agremiats–, perquè no és igual una editorial com Raig Verd que una com Planeta. “Però això també passa amb la quota que pago al gremi”, afegeix.

Per una altra banda, Judit Pujadó, d’Edicions Sidillà de la Bisbal d’Empordà, veu amb mals ulls el caràcter professional que va agafant Sant Jordi: “Quan es premia els agremiats, quan es parla de sector professional, llavors ja podem parlar de Fira del Llibre, i el Sant Jordi és una cosa diferent”, explica. En el seu cas, com que no són una editorial de Barcelona, enguany els han pres el lloc que tenien d’ençà del 2013 al passeig de Gràcia, un espai on, durant molt temps, no es va tallar el trànsit i on no hi havia tanta afluència de gent. Ara, des que el passeig de Gràcia s’ha convertit en un dels punts neuràlgics de la jornada, els n’han expulsat pel fet de ser una editorial de fora de Barcelona. “Abans, al passeig de Gràcia hi havia molt poques parades. El centre era la Rambla. A partir de la covid ens van fer fora per posar-hi els professionals per ordre de preferència si eren de la ciutat.” Així doncs, explica que, en part, està “molt d’acord” amb moltes de les coses que es diuen al manifest, tot i que no l’han signat perquè no creuen que s’hagi convertit en una festa “tancada” tal com afirma el manifest. Amb tot, assegura que continuaran posant parada a Barcelona perquè “és la capital del llibre” i “s’hi ha de ser”.