Primer Nadal amb els pares separats: com hem d’actuar amb les criatures?

Sempre s’associen les festes nadalenques amb la il·lusió i la felicitat de la mainada, però a vegades les circumstàncies dificulten que les criatures gaudeixin de cada Nadal de la mateixa manera. Que els pares s’hagin separat aquell any i que siguin les primeres festes amb canvis familiars notables en aquest sentit pot originar alguns inconvenients i els infants poden sentir-se trists, desubicats o enfadats. Tanmateix, els experts en psicologia i educació donen algunes eines per a dur aquesta situació de la millor manera possible. En parlem amb la consultora de criança conscient Míriam Tirado i la psicòloga especialitzada en educació Sonia Kliass. Destaquen algunes claus generals que poden ser útils, malgrat que cada família és un món i no tot es pot aplicar a totes les situacions.

Mantenir la millor relació possible

El primer consell sembla obvi, però fer un esforç per mantenir una relació amable i cordial entre els progenitors és molt important sempre, i també cal tenir en compte que en el primer any de separació la situació pot ser més delicada i els nervis poden ser més a flor de pell, tant en els adults com en els infants. “Encara que sigui difícil, cal que hi hagi una bona comunicació entre els adults, respecte per l’altre”, diu Kliass. “Els nens capten tot el que viuen els adults per dins. Potser no dic res, però expresso la ràbia amb el to de veu, la mirada, el gest o l’actitud. No passa res perquè no és qüestió de reprimir allò que sentim, però sí que hem de buscar un punt de respecte per l’altre, que els infants vegin que hi ha respecte i empatia.” Tirado hi coincideix: “No necessiten res que no necessitin la resta de l’any. El que els fa més bé és que els pares tinguin la màxima cordialitat i benestar.”

Escoltar els infants i no forçar les situacions

Tenint en compte que és Nadal i que els infants poden passar per un moment delicat, els pares poden pensar que és una bona opció forçar-los a fer moltes activitats perquè estiguin contents, activitats que potser no feien els anys passats. Però cal entendre que ells també passen un dol i l’hem de respectar. “Tenen dret de sentir el que senten i poder expressar-ho, sigui verbalment o d’unes altres maneres. Potser és Nadal i no estan feliços. Si estan tristos o enrabiats, han d’entendre que tenen un espai per a poder expressar-ho i que l’adult ho rebrà amb empatia i escolta, sense haver de reprimir-ho”, afegeix Kliass.

Tirado tampoc no comparteix aquest mandat de la felicitat obligatòria durant aquestes festes: “No sempre cal ser feliç per Nadal. Si viuen un moment de separació segurament no serà el Nadal més alegre de la seva vida, però això també ho hem d’aprendre a acompanyar. Per compensar-ho no els hem d’inflar a regals o dur-los a Lapònia, no es pot compensar l’estat emocional amb coses materials. Cal acompanyar la tristesa amb amor i comprensió i acceptar el seu procés sense pressa: validar les seves emocions i ajudar-los a posar els límits quan facin coses que no toquen.”

No canviar gaire les tradicions

Després d’una separació és possible que la tradició familiar de dinar o sopar amb una família o una altra canviï. “És difícil generalitzar perquè això dependrà molt de com ho visquin els adults. Potser hi ha gent a qui sembla impossible ser en la mateixa festa amb la seva ex-parella, però n’hi ha una altra a qui no. Els infants no volen gaires canvis, agraeixen que les coses continuïn com sempre, i més en una situació que ja ha implicat canvis, però caldrà valorar-ho segons com ho visquin els adults, també. No han de pagar un preu molt alt perquè al final això és tòxic”, diu Sonia Kliass.

Míriam Tirado recomana que, si la situació ho permet, és important que en dies assenyalats, com el dia de Nadal o la nit de Reis, el nen vegi tots dos progenitors. “Potser podem ser una mica flexibles i fer el matí i el dinar amb una família i la sobretaula amb una altra. A la cavalcada, és fantàstic quan la poden viure amb tots dos, perquè s’ha separat la parella, però allò continua essent una família. Hi ha gent que pensa que això els confon, però no. Els nens veuen perfectament que els pares continuen separats perquè hi ha un altre tracte entre ells. I no parlem de fer-ho cada dia, sinó en dies importants.”

No donar-los gaire responsabilitat sobre les decisions

Perquè la mainada visqui més bé la situació i per ajudar-los a ubicar-se, pot ajudar explicar-los, uns dies abans, en què consistiran els canvis d’enguany, perquè a poc a poc vagin assumint que les coses seran diferents. També és important no donar-los gaire responsabilitat sobre decisions que poden ser difícils de prendre segons l’edat. Per exemple, amb qui volen passar el dia de Nadal. “És ideal que els adults puguin arribar a decidir entre si què és el millor per al conjunt de la família. A l’infant li expliquem, i si hi té res a dir, l’escoltem. Han de poder-ho expressar, si no tenen ganes de fer alguna cosa, però això no vol dir que s’hagi de fer allò que ells volen”, recomana Kliass.

“A vegades els nens no volen anar amb un dels progenitors perquè significa d’estar-se dies i dies sense veure l’altre”, indica Tirado. “Si podem ser més flexibles i els diem: ‘De tots aquests dies, una tarda estarem junts’, se’ls pot fer menys feixuc. Hem d’escoltar-los, però a vegades volen coses que no poden ser i els hem d’acompanyar en la frustració.”

Fer pactes amb els regals

Un dels errors comuns en aquestes situacions és augmentar el nombre habitual de regals. Fins i tot, si la relació entre els pares no és bona, es pot arribar a entrar en una mena de competició. És per això que arribar a pactes sobre els regals és important, que continuï essent una qüestió que es pugui gestionar entre totes dues persones, sempre que sigui possible. “L’ideal és que les famílies pactin els regals, o fins i tot fer-los conjuntament, igual que s’havia fet sempre. Per donar-los, es poden trobar tots junts i donar els regals dels nens, no el regal de la mare, el regal del pare…”, afegeix Tirado. “Tot ha de partir sempre del bon ambient, la cordialitat i el pacte. Si hi ha molt de conflicte i rancúnia, hi ha el perill d’acabar en una competició per qui fa el regal més car o qui en fa més, per a tenir l’aprovació del nen.”

Cercar un equilibri entre la presència i l’absència

Tenint en compte que són dies molt especials per als infants, apareix la temptació de fer videotrucades constantment per explicar les festes, si un dels dos progenitors no hi és. Però cal mirar de trobar un equilibri. “A vegades hi ha un excés d’absència en què estaria bé que hi hagués alguna trucada, però a vegades també hi ha una invasió constant perquè la tecnologia ho permet. Cal trobar un equilibri entre les necessitats de l’adult d’estar en contacte amb l’infant i també la necessitat de l’infant de comunicar-se”, conclou Kliass. En definitiva, arribar a pactes entre els adults en tots els àmbits i fer equip per acompanyar emocionalment la criatura són els eixos més importants i cal tenir-los ben presents més enllà de les festes nadalenques.