El primer monogràfic de salut dels sense-sostre d’Arrels revela vulneracions greus de drets

La majoria dels sense-sostre torna a dormir al ras quan rep una alta hospitalària. A més, un de cada quatre no pot prendre els medicaments receptats i un 25 % no té cobertura dins el sistema sanitari públic català. Aquestes són les principals dades que es desprenen del primer monogràfic sobre salut i atenció sanitària a les persones que viuen al carrer a la ciutat de Barcelona, elaborat per la fundació Arrels a partir d’enquestes fetes a sense-sostre i a la informació que es recopila sobre les persones sense llar difuntes.

L’entitat denuncia que el sensellarisme implica una vulneració constant de drets humans. “Volem evidenciar la vulnerabilitat de les persones sense llar en situació de carrer, les seves dificultats d’accés al sistema de salut i el cru impacte que tot això té en l’escurçament de la seva esperança de vida”, explica l’entitat. A Barcelona, un 42% de les persones que viuen al ras valora negativament el seu estat de salut, mentre que en el conjunt de la població de la ciutat, la valoració negativa no arriba al 20%.

Hi ha diferència entre la percepció de malaltia crònica dels sense-sostre enquestats (4 de cada 10) i el conjunt de la població de Barcelona. La malaltia crònica principal que les persones que viuen al ras diuen que tenen és el trastorn mental (33,1%), seguit de malalties infeccioses com el VIH, la tuberculosi o hepatitis víriques (23,5%) i de malalties a l’aparell locomotor (17, %).

Arrels denuncia que hi ha un deteriorament clar de la percepció de l’estat de salut quan fa més de sis mesos que dormen al ras. A partir dels cinc anys, la meitat ja en fa una valoració negativa. L’entitat esmenta que els sense-sostre estan exposats a un alt nombre d’esdeveniments estressants que poden desencadenar en trastorns d’estrès posttraumàtic, depressió i consum d’alcohol o altres substàncies. “Tot plegat, ens confirma la importància de la salut mental en el tractament del sensellarisme”, diu Arrels.

Hi ha més dades que revelen la situació crítica dels sense-sostre. Un 60% de les persones que viuen al carrer ha rebut atenció mèdica aquest darrer mig any, sobretot les que tenen alguna malaltia greu (79%). Gairebé un 30% ha acudit a urgències mèdiques i 2 persones de cada 10 han estat ingressades a l’hospital. D’aquestes, menys d’un terç expliquen que han estat ateses per algun treballador social durant l’ingrés a l’hospital.

“Una conseqüència directa de no rebre la visita d’un treballador social durant l’ingrés hospitalari és no poder preparar una bona sortida en el procés d’alta mèdica. Només a un 13% se’ls va oferir un allotjament quan se’ls va donar l’alta mèdica. Sortir d’un hospital i tornar directament a viure un episodi de carrer suposa un impacte emocional important i és poc eficient en termes d’atenció mèdica si cal seguiment, cures o medicació important”, explica Arrels.

El seguiment farmacològic dels sense-sostre que viuen al carrer també és difícil. “Poder seguir una pauta horària de les preses, guardar els medicaments, fer-ne un bon ús, fer i mantenir un blíster amb la medicació, són accions que es tornen complexes quan es fa vida al carrer”, comenta.

Què proposa Arrels?

Per tot plegat, Arrels reclama que es desenvolupin protocols d’atenció sanitària flexibles que facilitin l’accés dels sense-sostre. “Aquestes persones s’enfronten a més barreres burocràtiques i discriminatòries en comparació amb les persones que no viuen situacions de sensellarisme”, comenta Arrels. També reclamen que es faciliti l’accés a una cobertura sanitària universal perquè la majoria de les persones en situació de carrer disposin de cobertura sanitària; que la vinculació de les persones en situació de carrer a l’assistència sanitària tingui la presència de professionals socials; que es protocol·litzin les sortides d’institucions mèdiques i que s’adoptin enfocaments centrats en la persona “que s’adeqüin a les necessitats i dificultats de les persones sense llar per facilitar l’assistència sanitària és imprescindible”.