15.08.2020 - 21:50
|
Actualització: 16.08.2020 - 11:28
El 18 de desembre de 2019 un repartidor del mercat majorista de marisc de Wuhan de seixanta-cinc anys va anar a urgències a causa de la febre alta que patia. Tres dies després va haver d’ingressar a l’UCI per una pneumònia especialment agressiva d’origen desconegut. Un laboratori va analitzar mostres del pacient i el 27 de desembre va comunicar que havien detectat un nou coronavirus que, durant els darrers dies de desembre, també es va trobar a cinc pacients més del mateix hospital. Pocs mesos després el nou coronavirus ja s’havia estès per tot el món amb una facilitat mai vista en la història de les pandèmies i, avui dia, ha contagiat més de 21,4 milions de persones a tot el món i ha causat la mort a prop de 800.000, segons dades de l’Institut John Hopkins.
La propagació de la malaltia es podria haver controlat si en un origen s’hagués actuat amb agilitat, aïllant la població exposada, però, per a fer-ho, calia conèixer el comportament del nou virus. El problema és que el primer mes d’ençà de la detecció del coronavirus, les autoritats xineses es van comportar com si tots els malalts haguessin estat exposats al focus original del contagi i les persones no s’encomanessin entre elles, i no va ser fins el 21 de gener que la Comissió Nacional de Salut de la Xina va reconèixer que el virus es podia transmetre entre humans, circumstància que ha estat determinant per a l’expansió a tot el món. Vuit dies abans, però, Chuang Yin-ching, un epidemiòleg taiwanès que va visitar Wuhan, ja havia vist que era impossible que tots els casos tinguessin el mateix origen i que el virus es transmetia entre humans.
Chuang mateix va explicar la seva història en una entrevista a The Telegraph, deixant entreveure que alguns alts càrrecs xinesos eren conscients que es transmetia entre humans, tot i que encara van trigar dies a prendre mesures de contenció del virus. Chuang és un dels caps del Centre de Control de Malalties de Taiwan i, en veient les informacions d’un nou virus a Wuhan, va viatjar a la zona el 13 de gener per descobrir tot allò que pogués perquè Taiwan prengués les precaucions pertinents. Va formar part d’una expedició amb experts d’Hong Kong i Macau que va ser rebuda per autoritats sanitàries de Wuhan, de la província de Hubei i del govern xinès. Els van explicar que havien detectat 41 casos –dels quals 28 tenien una relació directa amb el mercat de marisc– i que entre els 41 casos hi havia dos brots familiars. A una d’aquestes famílies tots els membres tenien relació directa amb el mercat, però la que li va cridar l’atenció a Chuang va ser l’altra, un matrimoni d’un home i una dona malalts. ‘El marit treballava al mercat de marisc, però la dona era minusvàlida, de manera que la possibilitat que s’hagués infectat directament al mercat era baixa’, explica.
Per a ell, només hi havia dues possibilitats: o bé l’havia contagiada el marit o bé s’havia contagiat per alguna cosa que ell havia portat a casa. Aquesta possibilitat va motivar moltes preguntes dels experts, que es van trobar que, en un principi, la persona qui dirigia les explicacions negava la possibilitat de transmissió entre humans fins que el representant del govern xinès va dir: ‘Per què els donem una conclusió antiga? Actualment la conclusió és que, tot i que limitada, la transmissió entre humans no es pot excloure.’
Automàticament Chuang ja va tenir clar que no podia ser que tan sols hi hagués 41 casos, més enllà d’allò que diguessin les autoritats de Wuhan i Hubei. Tenint això en compte, les preguntes es van dirigir a esbrinar més informació sobre les 13 persones que tenien el virus però no tenien relació directa amb el mercat de marisc, però no van obtenir cap resposta satisfactòria: ‘D’haver estat ells, jo hauria intentat de fer un informe epidemiològic previ a l’aparició de la malaltia, una o dues setmanes enrere. Amb qui havien estat en contacte, on havien anat? És una informació molt important, com una enquesta epidemiològica. Però en aquell moment no hi havia informació.’
L’endemà Chuang i la resta dels experts van visitar l’hospital de Wuhan per entrevistar els metges que tractaven els pacients de la malaltia misteriosa. Van parlar dels símptomes dels pacients i de la manera com els tractaven, però no els van poder veure perquè tan sols es permetia l’accés de metges a la coneguda com a ‘zona bruta’, on eren els pacients. La mera existència d’aquesta ‘zona bruta’ ja constata que existia la sospita d’una transmissió entre humans.
Chuang va avisar Taiwan que el coronavirus es contagiava entre humans
Amb allò que va veure, Chuang va tenir clar que calia prendre precaucions per evitar mals majors. Explica que durant els dos dies que va ser a Wuhan no va sortir gaire de l’hotel, més enllà de les trobades amb les autoritats i la visita a l’hospital pel risc que podia haver-hi a l’exterior. ‘Van mirar de persuadir-nos per fer un tomb i fer turisme, però sempre els vaig contestar que no’, diu.
Un cop a Taiwan la informació recavada per Chuang va arribar al govern. L’endemà al matí es va fer una reunió d’urgència per adoptar mesures de contenció del virus, que es van anunciar aquella mateixa tarda. Va ser llavors quan el Centre de Control de Malalties va posar en marxa un control fronterer, que es va fer més estricte progressivament. La ràpida resposta del govern taiwanès s’explica per l’experiència del SARS, a partir del qual es va preparar per la següent epidèmia.
D’ençà del començament de la pandèmia a Taiwan només s’hi han detectat 480 casos i s’hi han mort 7 persones a causa de la covid-19.
