31.01.2019 - 21:50
|
Actualització: 31.01.2019 - 22:20
El Tribunal Suprem espanyol juga a confondre amb la data de començament del judici contra els dotze dirigents independentistes processats per l’1-O. Després de molts dies especulant amb la possibilitat de començar ‘pels volts’ del 5 de febrer, ara sembla que el judici s’endarrerirà una setmana, fins al dia 12. No obstant això, el tribunal de l’1-O no ha descartat que sigui abans ni tampoc que s’acabi ajornant més dies.
L’argument és que els magistrats del tribunal enllesteixen la interlocutòria d’assenyalament, que fixarà l’acceptació i refús dels testimonis, de les proves i dels documents que han demanat les defenses i les acusacions. A més, del retard en fan responsables les defenses, perquè els escrits tenen un volum de 1.800 folis, per 300 de les tres parts acusadores –fiscalia, advocacia de l’estat i Vox. Així mateix, el tribunal vol blindar-se contra les defenses en unes sessions que es preveuen intenses. L’assenyalament també fixarà les sessions del judici oral.
Aquest tràmit pre-judicial és molt important, car refusar una prova que pot ser clau és motiu d’anul·lació de la sentència, teòricament, per part del Tribunal Constitucional espanyol. A més, qualsevol irregularitat pot engreixar la demanda que es bastirà per a portar el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans. La prudència del Suprem, amb un ull aguaitant a Estrasburg, pot continuar durant la fase del judici oral. És per aquest motiu que el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, va avançar que el tribunal de l’1-O acceptaria gairebé tots els testimonis proposats per les defenses, amb la voluntat de ser ‘garantista’.
No saber quan comença un judici pocs dies abans no és gens habitual. A més, si es té en compte la magnitud política i judicial d’aquesta macrocausa contra l’independentisme, el joc que fa el Suprem amb la data encara és més insòlit. Ha estat un element de confusió constant, amb periodistes especulant i fent previsions errònies que han contribuït al joc del tribunal de l’1-O. I el Suprem no ha fet cap comunicació oficial. Tot s’ha gestat amb filtracions selectives a agències de notícies, mitjans i periodistes.
Un trasllat preventiu
Avui la Guàrdia Civil traslladarà els set presos polítics a Soto del Real i les dues preses polítiques a Alcalá Meco, una volta es faci el canvi de custòdia amb els Mossos d’Esquadra a la presó de Can Brians 2. La policia catalana hi conduirà els presoners des dels Lledoners, el Puig de les Basses i el Mas d’Enric, en un trasllat que ha de començar a les set del matí. En sortint de Can Brians 2, no és previst que es facin parades en el viatge a les presons madrilenyes, com sí que es va fer quan els van traslladar a Catalunya.
El president del tribunal, Manuel Marchena, va sol·licitar al Ministeri d’Interior espanyol que els presos polítics estiguessin a disposició del Suprem a final de gener. La incògnita de la data del començament del judici no li ha fet canviar de plans. El trasllat és, doncs, preventiu. Els presoners ja seran a Madrid sense saber quin dia començarà el judici.
Entrebanc per a les defenses
La falta de data també és un element de confusió per a les defenses. Alguns advocats, com Andreu Van den Eynde i Marina Roig, han demanat un marge de tres setmanes entre la interlocutòria d’assenyalament i el dia en què comenci el judici. No hi ha cap normativa que fixi cap termini, però la jurisprudència del TEDH estableix que ha de ser un període de temps raonable per a poder preparar l’estratègia de defensa amb prou garanties, una vegada el tribunal ha establert quins elements entren en joc en el judici, que són els testimonis, les proves i els documents acceptats.
Amb aquests elements, les defenses i els dirigents independentistes processats podran començar a treballar en l’estratègia per als interrogatoris i tot el judici. Fixar una data sense deixar temps a les defenses pot menar a una situació d’indefensió, com ja han advertit els advocats. A més, els processats també han d’estar bé físicament i psicològicament per a afrontar les sessions maratonianes que s’han previst.
La llosa del maig
A mesura que corre el cronòmetre, s’acosta la campanya electoral de les eleccions municipals, autonòmiques i europees del mes de maig. Normalment, el poder judicial evita que es facin judicis de transcendència política en període electoral per a estalviar-se ingerències del procés judicial en les eleccions. Però l’endarreriment del Suprem contribueix a exhaurir el temps.
La voluntat del tribunal és tenir la causa conclusa per a sentència abans no comenci la campanya electoral, al final d’abril. La concentració de les sessions en tres dies de la setmana –dimarts, dimecres i dijous, matí i tarda– respon a aquest interès.
Mobilitzacions pendents
L’ANC i Òmnium Cultural han anunciat que convocaran mobilitzacions contra el judici quan comenci, algunes en ciutats europees i fins i tot a Madrid. Ara mateix tot resta aturat en espera que el tribunal fixi la data. La convocatòria de vaga general la setmana vinent també és en l’aire, atès que si s’endarrereix el judici, com tot fa pensar, perdrà el sentit inicial.
Finalment, resta pendent la sessió de control al govern i el ple del parlament de la setmana entrant. El president de la Generalitat, Quim Torra, va afirmar que volia ser present al tribunal. L’oposició, especialment Cs i el PSC, el collen perquè es mantingui la sessió de control passi què passi. Fingir una normalitat en plena anormalitat, segons l’independentisme.
