13.12.2023 - 13:32
|
Actualització: 13.12.2023 - 16:09
El president Carles Puigdemont i el president espanyol, Pedro Sánchez, han coincidit en el plenari del Parlament Europeu, a Estrasburg, durant la compareixença per a fer balanç de la presidència espanyola de torn de la UE. Ha estat la primera vegada que han coincidit d’ençà del pacte per l’amnistia i la negociació sobre la resolució del conflicte polític que va permetre la investidura de Sánchez. I han tingut un intercanvi en l’escenari del Parlament Europeu, en una sessió en què la dreta ha creat tensió per la tramitació de la llei d’amnistia a les corts espanyoles. Puigdemont li ha fet un advertiment sobre les conseqüències “de deixar passar oportunitats”, en relació amb la no-aprovació de l’oficialitat del català a la UE; Sánchez li ha concedit protagonisme en la seva intervenció, i s’ha compromès a fer possible aquesta demanda.
“President Sánchez, les oportunitats s’han d’aprofitar quan passen; si es deixen passar de llarg per por o per incapacitat, les conseqüències mai no són agradables”, li ha dit Puigdemont, que ha denunciat que encara ara ell no pugui fer la seva intervenció en català: “El problema d’Europa és l’incompliment de les promeses, perquè pot fer perillar el projecte de la UE. Jo avui li parlo en la seva llengua materna, però no ho puc fer en la meva. Milions d’europeus que tenim el català com a llengua materna no podem exercir drets fonamentals en la nostra llengua perquè aquesta Europa de les persones que havia de defensar durant la seva presidència no ens inclou si parlem en català. La nostra llibertat d’expressió en aquesta cambra val menys que la seva.”
Sánchez s’ha adreçat a Puigdemont en el torn de resposta als eurodiputats. “Senyor Puigdemont, és a les nostres mans d’aconseguir-ho [millorar la situació a Catalunya], ho hem de fer per les vies de la política, la negociació i la constitució, i jo crec que la llei d’amnistia és un pas important en la bona direcció. Una llei que té el suport d’una àmplia majoria del congrés, 178 diputats, és a dir, dotze milions de persones representades en aquests escons, que és constitucional i que tan sols respon a una finalitat, que és superar un conflicte i ajudar a sembrar la concòrdia entre els nostres compatriotes.” I sobre la situació del català: “Puc garantir que continuarem promovent l’ús de llengües cooficials reconegudes en la nostra constitució i que expressen el sentiment i les emocions de tretze milions d’habitants del nostre país.”