30.06.2016 - 02:00
|
Actualització: 30.06.2016 - 02:51
L’Èlia és una jove arquitecta de la Ribera d’Ebre, que en fer divuit anys es va traslladar a Barcelona per estudiar arquitectura a la Universitat. En llicenciar-se va trobar feina en un estudi, on va treballar uns anys fins que la crisi va fer estralls.
Poc després es va retrobar amb un noi del seu poble, a qui no veia des de feia anys, però que coneixia prou bé, perquè havien anat a la mateixa escola. No us estic explicant la novel·la de la Marta Rojals, Primavera, estiu etc. sinó la vida de l’Èlia Vaqué. L’altra Èlia, l’encarnada, que amb 26 anys, i estant a Barcelona, sense saber què volia fer un cop acabés els estudis, va decidir comprar la casa dels seus avis. No volia que la casa on havia dormit tantes vegades de petita passés a unes altres mans. Anys després en aquell solar hi va edificar un hotelet amb totes les exigències de l’arquitectura sostenible.
Podeu llegir l’article sencer ací.
