20.03.2023 - 19:50
Aquest matí, l’Idescat ha fet públiques les dades del creixement de Catalunya de l’any passat. L’any 2022, el producte interior brut (PIB) va assolir els 270.710 milions d’euros, xifra que representa un creixement en volum del 5,5%. L’evolució de l’economia catalana és igual a l’estimació avançada per a l’economia espanyola (5,5%) i és dos punts superior a la mitjana de la UE-27 (3,5%). De totes maneres, assenyala que el quart trimestre presenta una taxa interanual del 2,7% i una variació intertrimestral del 0,2%. Així doncs, l’evolució trimestral durant el 2022 mostra un alentiment del creixement del 8% del primer trimestre fins al valor final.
Però sembla que les previsions d’enguany insinuen un tomb positiu, segons que hem anat veient darrerament. Un dels fets que vam passar per alt la setmana passada, plena de notícies del món financer –ensurts inclosos–, va ser la publicació de les previsions d’una sèrie d’institucions importants sobre l’economia espanyola per a l’actual 2023. Totes tenen un denominador comú: han aparegut la mateixa setmana i han millorat les xifres respecte de les previsions que havien fet uns mesos enrere.
D’alguna manera, sense entrar en la bondat de les dades que maneguen, vol dir que tots han intuït que l’exercici actual serà millor que no esperaven, tot just des dels primers mesos de l’any. D’entrada, implica dir pràcticament adeu a la recessió, la qual cosa és una notícia excel·lent, perquè allunya una sèrie de temors que continuaven vius en molts cercles i frenaven decisions empresarials.
I el fet és particularment important en uns moments en què sembla que els fonaments del món financer trontollen –mediàticament parlant–, tot i que les autoritats monetàries respectives han actuat amb rapidesa, contundència i eficàcia. De totes maneres, probablement no han fet prou per a restaurar la confiança dels clients i, sobretot, dels inversors, segons que hem vist en les darreres sessions de borsa, amb un seguit de dents de serra en les cotitzacions dels bancs. Ara bé, tots sabem que la recuperació de la confiança, clau en aquest sector, no és mai qüestió d’un dia.
Però el cas és que, divendres, l’OCDE va tancar la setmana de noves previsions econòmiques, i millorades, amb la publicació de les seves “Perspectives”, la conclusió més destacada de les quals és que ha capgirat positivament la visió tan negativa que tenia de l’economia internacional en la seva darrera tanda de pronòstics. Ara creu que l’economia mundial creixerà més enguany, i l’any vinent, una mica més que no havien estimat.
Ara espera per a enguany una expansió del PIB del 2,6%, quatre dècimes més que no s’havia estimat, i per al 2024 ha millorat dues dècimes el pronòstic global, fins al 2,9%. En la seva anàlisi, l’OCDE destaca l’aparició de més senyals positius, incloent-hi la millora de la confiança d’empreses i consumidors, la reobertura total de la Xina i les baixades dels preus dels aliments i l’energia.
Cal destacar que també ha millorat les previsions de creixement per a l’estat espanyol enguany fins a l’1,7%, un percentatge que significa un increment de tres dècimes respecte de la xifra que l’organisme havia avançat al novembre. Així mateix, la dada dobla la mitjana de la zona euro, per a la qual s’estima un creixement del 0,8%, gràcies, en particular, a una inflació més continguda. Per això, se situarà per sobre de França, que preveu que creixi d’un 0,7%, però també d’Itàlia, per a la qual s’estima un augment al voltant del 0,6%.
Si la inflació és l’argument diferencial que aporta l’OCDE, el Banc d’Espanya, que va parlar dimarts passat per mitjà del seu economista en cap, Àngel Gavilán, va dir que l’economia espanyola creixerà probablement vora l’1,6% el 2023, un 0,3% més que no s’estimava anteriorment, a causa, en gran part, d’una expansió més gran de la prevista l’any passat. La raó la va situar, concretament, en el retoc a l’alça que va fer l’INE per al 2022. “De manera mecànica, aquesta nova informació induiria una revisió a l’alça a la taxa de creixement del PIB el 2023 d’unes tres dècimes”.
Per al primer trimestre del 2023, Gavilán també va dir que esperava una taxa de creixement superior a la prevista, com a mínim, semblant a la del quart trimestre de l’any passat. Tot això, esperant que el Banc d’Espanya publiqui les darreres previsions oficials dins aquest mes de març. L’economista també va deixar entreveure una revisió a la baixa de 0,15 punts percentuals de les seves previsions d’inflació per al 2023.
També dimarts el BBVA Research va millorar la previsió, i les explicacions eren més completes que en les institucions anteriorment esmentades. El seu informe assenyala que l’economia espanyola continua resistint millor que no es preveia, cosa que redueix la probabilitat d’una contracció. De fet, el servei d’estudis estima que el PIB podria créixer entre un 0,3% i un 0,5% el primer trimestre del 2023. S’espera que aquesta resiliència continuï i que, en la hipòtesi més probable, el PIB espanyol creixi d’un 1,6% el 2023 (1,2% era l’anterior previsió), gràcies, també, a un entorn global més favorable.
Destaca tres qüestions clau per a l’actualització a l’alça de les previsions d’enguany. Per una banda, la desaparició dels colls d’ampolla a la indústria és un dels factors que ajudaran que l’economia continuï mostrant taxes de creixement positives. Però insisteixen molt en la forta recuperació del sector serveis després del confinament (principalment, del turisme) i també en altres sectors particularment afectats per les restriccions. I esmenten, concretament, que la recuperació de celebracions, el tèxtil, el calçat, la joieria i les begudes expliquen bona part del diferencial positiu amb altres països. Sense oblidar l’evolució particularment favorable del sector exportador.
Finalment, l’informe destaca que durant el 2023 podrien arribar a executar-se entre 15.000 i 20.000 milions d’euros relacionats amb els fons Next Generation EU després d’un 2022 en què haurien arribat a l’economia real uns 13.000 milions d’euros.
El dia abans, dilluns, es va publicar l’enquesta del S&P Global Spain Business Outlook referida al febrer, d’acord amb les opinions dels directors de compres (PMI), en què es destacava una recuperació notable del sentiment general. Les previsions de les empreses mostraven un optimisme renovat a començament del 2023, atès que les condicions de la demanda apuntaven signes de millora. De fet, fan que ja hi hagi uns quants indicadors de l’enquesta que tornen a entrar en territori positiu.
Però, sobretot, l’informe insisteix en la importància de l’esvaïment de la pandèmia i com les dades turístiques comencen a créixer. Un fet que les empreses esperen que es mantingui i que les tendències positives actuals del mercat continuïn i impulsin el creixement de la producció durant els mesos que vénen. Alhora, també s’indica un cert optimisme renovat en relació amb l’ocupació, la inversió i els beneficis.
Potser caldria afegir a les quatre institucions que van parlar la setmana passada les estimacions que fa l’AIReF sobre la marxa del PIB real, i que té actualitzades fins divendres passat, dia 16, en què el creixement estimat del primer trimestre, en taxa intertrimestral, arriba al 0,6%, i en taxa interanual al 3,3%, en línia amb el que hem dit, però potser amb una dosi d’optimisme superior.
Finalment, només recordar que aquestes millores en les previsions per a l’estat espanyol s’afegeixen a les que van fer el mes passat la Comissió Europea, el CaixaBank Research i Funcas, totes en el mateix sentit positiu. Ja sé que una flor no fa estiu, però com a mínim crec que és ressenyable que un ram de quatre entitats i institucions de pes coincideixin a dir que l’any el comencen a veure amb ulls menys negatius. Potser sí que anem una mica més bé que no pensen molts.
