23.03.2024 - 21:40
La sequera ha fet redoblar la pol·linització de les plantes; la quantitat de pol·len recollida fins ara supera les mitjanes històriques registrades d’ençà del 1994. A més, l’augment de temperatura i dels nivells de diòxid de carboni fan que hi hagi més concentració d’al·lèrgens a l’aire. Tot plegat fa que la Xarxa Aerobiologia de Catalunya (XAC) auguri una primavera “complicada” pels al·lèrgics.
El doctor Moisès Labrador, vice-president de la Societat Catalana d’Al·lèrgia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, diu que es donen les circumstàncies per a tenir una primavera molt dura i dolenta, però fa una crida a la calma. Sosté que no es pot fer una predicció a mitjà termini, perquè no es pot saber si les condicions meteorològiques canviaran de manera sobtada.
Així, Labrador diu que cal tenir en compte més factors a banda de la pluja, com ara el vent. “De la mateixa manera que quan plou es neteja l’aire de pol·len, si fa molt de vent, també se’n va el pol·len de l’aire i baixen les incidències per al·lèrgies. Sovint ens posem les mans al cap quan pensem com afecta la sequera a les al·lèrgies, però no pensem que el vent també és un factor clau”, explica. Per això, remarca que, tot i que ara mateix les previsions d’al·lèrgies són dolentes, no es pot saber amb certesa quina serà la situació d’ací a uns mesos.
D’una altra banda, Labrador avisa que és precipitat dir que la sequera origina més pol·linització. Diu que, més aviat, el problema és que la sequera va associada a uns nivells de contaminació més alts: “L’absència de pluja fa que no es netegi tant l’aire i que s’acumuli més la contaminació i el pol·len. I ja se sap que pol·len i contaminació, és una mala combinació.” Tot plegat pot explicar l’augment de la simptomatologia al·lèrgica, perquè les partícules contaminants són capaces de modificar les característiques del pol·len.
Poden desenvolupar al·lèrgia els qui no n’han tingut mai?
Labrador remarca que aquesta primavera no apareixeran per art de màgia nous al·lèrgics. “Qui no és al·lèrgic, no se’n tornarà.” Tanmateix, sí que és possible que la gent presenti més símptomes d’al·lèrgia. És a dir, que aquells que ja eren al·lèrgics potencialment, com que hi haurà més pol·len a l’aire que no és habitual, ara potser en desenvoluparan els símptomes per primera vegada. “Depèn del llindar que tinguis, hi ha gent que només desenvolupa al·lèrgia amb 500 pòl·lens. Si aquella primavera la concentració arriba a 300, doncs no li passarà res. Però, en canvi, si arriba a 1.000, tindrà al·lèrgia”, detalla Labrador.
En tot cas, el problema de fons és que l’augment de simptomatologia al·lèrgica farà augmentar les demandes mèdiques. De fet, les malalties al·lèrgiques són una preocupació de salut pública pel gran impacte en la demanda. Aproximadament un 40% de la població té al·lèrgia, malgrat que menys d’un 5% dels casos són greus i han d’acabar a urgències. L’al·lèrgia més freqüent és la respiratòria, i a Catalunya s’estima que dos milions de persones en pateixen alguna. Aquesta xifra, segons la Societat Catalana d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SCAIC), es doblarà el 2050. Finalment, cal recordar que les al·lèrgies afecten més els infants: “Hi ha un pic en la infància, després tot millora en l’adolescència, i només després de l’adolescència en alguns casos torna a empitjorar la situació”, puntualitza Labrador.
Quines precaucions heu de prendre si teniu al·lèrgia?
El doctor Labrador destaca que, si teniu al·lèrgia, prioritàriament heu de protegir-vos. “Els dies en què hi hagi un nivell alt de pol·linització a l’aire, posa’t la mascareta, agafa les ulleres de sol per a protegir-te els ulls, i intenta d’evitar les zones on hi hagi una alta concentració de plantes.” A més, és preferible d’evitar de sortir al carrer a les hores de mig matí o mitja tarda.
En segon lloc, diu que és important de saber quina al·lèrgia concreta teniu, per poder consultar al web de la SCAIC les precaucions específiques a adoptar. I, a més, cal seguir les indicacions del metge de capçalera i prendre la medicació en cas que sigui necessària. Finalment, Labrador també recomana de consultar les aplicacions o pàgines web que avisen de les zones on hi ha més plantes al·lergògenes. Podeu consultar-ho a polenes.com, que indica el nivell de pol·len de l’aire, o al web Planttes, una eina de ciència ciutadana que permet d’identificar i localitzar sobre el mapa la presència de plantes al·lergògenes i el seu estat (si té flor, si és tancada o oberta, si té fruit…).
En tot cas, Labrador anima a fer vida normal i que prenguem les precaucions necessàries si comencem a notar els símptomes de l’al·lèrgia.
Més enllà de la primavera
Labrador adverteix que els problemes d’al·lèrgies poden durar tot l’any, i no solament durant la primavera. “Les plantes pol·linitzen des del gener fins al novembre. És a dir, que, excepte l’hivern més cru, sempre hi ha plantes que pol·linitzen”, subratlla.
El període d’al·lèrgia va començar al gener, especialment pel xiprer, i es pot estendre fins ben entrat l’abril respecte de les pol·linitzacions hivernals, que inclouen també espècies com ara l’avellaner i el freixe. Les primaverals, especialment el plàtan, la parietària i les gramínies, continuaran també el calendari habitual.
Amb tot, la temporada de pol·len serà llarga i intensa, i exposarà la gent a al·lèrgens que poden desencadenar reaccions pràcticament durant tot l’any.
