Primàries decideix el seu futur en una convenció que es preveu disputada

Després d’unes quantes giragonses, Primàries Catalunya fa una convenció nacional crucial per a decantar el seu futur. Primàries aspira a esdevenir la quarta opció electoral de l’independentisme, tot acomboiant els qui defensen d’aplicar les lleis de transitorietat i els resultats del referèndum del primer d’octubre de 2017 i acomplir una revolta ‘contra la partitocràcia’ que renovi els lideratges del moviment. La faran a Terrassa, i el plat fort serà decidir si presentar-se a les eleccions catalanes vinents, provant de no quedar del tot empetitits i engolits pels partits que desafien. Com els objectius, les lloses que duen a sobre tampoc no són menors.

Sembla llunyà el 20 de març de 2018. Encara faltava un mes perquè Carles Puigdemont ungís Quim Torra com a successor provisional, i més d’un any perquè els vots de Manuel Valls revalidessin la batllia d’Ada Colau. Aquell dia, el periodista Jordi Graupera va convocar una conferència al Teatre Victòria per presentar una de les propostes més ambicioses que han volgut sacsar la política catalana d’ençà que el procés és procés. Unes primàries obertes a tot l’independentisme a les quals pretenia que s’unissin tots els partits per a fer fora els comuns de l’Ajuntament de Barcelona amb una llista unitària que ell s’oferia a encapçalar.

Tot semblava resplendir, llavors. Graupera va haver de pronunciar el discurs dues vegades de tanta gent que no hi va poder entrar. L’imminent president de la Generalitat era a primera fila, escoltant-se’l, la proposta va aconseguir una allau de signatures i voluntaris i els diaris i les xarxes en van prendre nota. Però alguna cosa va fallar, enmig de tot això. Ni Esquerra Republicana ni Junts per Catalunya no es van enfilar al carro, i Primàries, més que no pas en una metodologia, es va convertir en una petita estructura on, a efectes pràctics, l’únic candidat competitiu era el seu promotor.

A final de setembre, Primàries Barcelona va arribar a un acord amb l’Assemblea Nacional Catalana, que tot just estrenava la direcció d’Elisenda Paluzie, més afí a les tesis nacionals de Graupera que no pas a les de Jordi Sànchez. Paluzie i l’ANC van contribuir en l’organització logística del procés de primàries a la capital i a estendre’l a la resta del país. A diferència de Barcelona, en alguns municipis, com l’Hospitalet de Llobregat, sí que s’hi va afegir Junts per Catalunya, però els candidats de partit, sovint amb el suport de Puigdemont, s’hi van acabar imposant i van fagocitar l’espai. El llegat posterior van ser mig centenar de regidors al Principat i Graupera va arribar a les portes de la regidoria.

La pugna interna per la renovació

D’aleshores ençà, el nucli de Primàries que ha sobreviscut prova de navegar a contravent. La ferida de les municipals els ha deixat una càrrega a sobre de la qual s’han de desprendre. Creuen que hi ha d’haver un quart espai i que són els més ben situats per a ocupar-lo, però el poc rodatge, el poc arrelament i el fet que el gran públic encara els associï amb l’intent fallit de Barcelona és Capital són serrells que s’han d’encarar per poder fer net i continuar. Ja ho van intentar amb vista a les darreres eleccions espanyoles, quan, tot i que el sí va guanyar en una consulta oberta per a debatre si l’espai hi havia de concórrer o no, no van aconseguir els avals necessaris. Fa unes quantes setmanes, Primàries es va remodelar amb nous portaveus i nova directiva. Si tot va com s’espera, les següents eleccions seran les del Parlament de Catalunya, i aquí és on, internament, hi ha el moll de l’os de la disputa.

Moltes mirades es dirigeixen, aquesta vegada, a Demòcrates. L’escissió d’Unió encapçalada per Toni Castellà va anar a les llistes amb Esquerra Republicana a les darreres eleccions catalanes, però ara festeja Puigdemont per a afegir-se a la coalició que formuli Junts per Catalunya. Demòcrates ja es va presentar al procés de Primàries que va guanyar Graupera, i d’aleshores ençà que prova de fagocitar l’espai. A l’última convenció, la proposta de bases per a Primàries que presentava l’entorn de Demòcrates incloïa d’adherir-se al Consell per la República. Castellà va tenir una picabaralla a les xarxes amb alguns dels membres més destacats de Primàries perquè va presumir d’haver aconseguit l’acostament al Consell, però el fet és que l’assemblea ho va refusar per una àmplia majoria.

Aquest cop, sembla que el suc de la disputa serà el reglament intern de la formació. Un grup de treball mixt ha presentat una proposta de document que inclou tres propostes que Primàries Barcelona refusa i atribueix a l’entorn de Demòcrates. En declaracions a VilaWeb, Demòcrates ha assegurat que com a partit no té cap opinió sobre el reglament, perquè té confiança en el grup de treball i la convenció nacional. Però l’equip de l’assemblea barcelonina ha fet córrer entre els electors un comunicat amb tres esmenes per a decantar a favor seu la proposta de reglament. La portaveu de Primàries Barcelona, Anna Arqué, explica que ‘les esmenes han sortit de converses amb electors dels barris de la ciutat’, i que ‘potser a Demòcrates els ha sobtat que les fessin públiques per a evitar la partitocràcia’. I convida els partidaris de la versió sense retocs del reglament a defensar-la a la convenció: ‘Estem convençuts que la solució passa per la participació, la igualtat i la transparència, i no pas dinàmiques que perpetuen la partitocràcia.’

La primera esmena és votar a favor de presentar una candidatura pròpia i diferenciada a les eleccions vinents al parlament. La segona, votar contra un esquema de 135 districtes electorals, tants com diputats al parlament, on Primàries hauria de posar urnes per als seus processos interns. És un dels dos punts més polèmics: fonts de Demòcrates han declarat a aquest diari que la mesura serveix per a limitar el pes de les quatre capitals de província i que s’ha cercat un equilibri perquè cada districte inclogui, aproximadament, 45.000 persones. Primàries Barcelona, en canvi, denuncia que la distribució de districtes és feta ‘de manera arbitrària’, que no es correspon amb cap segmentació administrativa i que ‘sobrepassa la capacitat tècnica i humana de Primàries’, i per tant hi ha ‘un risc elevat que molts districtes quedin sense candidats […] i que això generi un descrèdit’ de l’organització. La seva intenció és reduir-ho a quatre districtes o a quaranta-dos, tants com províncies o comarques.

I la tercera polèmica és que el reglament provisional pretén constituir una taula de negociació amb els partits independentistes que tindria el dret d’influir en les decisions internes de l’organització. Primàries Barcelona ho refusa perquè això, diuen, implicaria que ‘actors externs tinguin el mateix poder de decisió […] que els propis electors’ i a efectes pràctics posaria Primàries al servei dels partits, mentre que el seu esperit original és, justament, contraposar-s’hi. Segons que sembla, els últims dies Demòcrates han mostrat indicis que abaixen els seus plans amb Primàries i que preferiran provar de persuadir directament Puigdemont, i la gran incògnita és si intentaran sortir-se amb la seva de totes maneres o no.

Nota: Aquest article s’ha publicat, en un primera versió, sense haver contrastat amb Demòcrates les afirmacions que es feien sobre aquest partit. Això no està d’acord amb les normes de redacció de VilaWeb que exigeixen el contrast de les parts. Per aquest motiu l’article ha estat retirat durant el temps que ha estat necessari per a rectificar l’error i s’ha tornat a publicar un cop s’ha pogut fer el contrast que s’hauria d’haver fet des del primer moment.