04.12.2020 - 21:50
Com canviarà Junts per Catalunya amb Laura Borràs al capdavant? De moment, a Junts tenen bones sensacions. Consideren un èxit la “primera urna” de les primàries: en conclouen que l’elevada participació confirma un consens sobre les posicions i el lideratge de Borràs, que va derrotar Damià Calvet amb el 75,8% dels vots. I intueixen que els acosta més a la victòria electoral per sobre d’ERC, que ara té avantatge en la majoria de sondatges, perquè observen que la seva base està més mobilitzada. Fonts de la direcció neguen que hi hagi dues famílies internes, una de més pro-confrontació i una altra de més pragmàtica, o una d’independents i una altra de neoconvergents, sinó que, diuen, les primàries proven que n’hi ha una de sola que continuarà prenent forma al voltant de la figura del president Carles Puigdemont i, ara, de Borràs.
Com funcionarà la “segona urna”?
El partit encara és a les beceroles, té uns quants fronts oberts on definir-se. I el primer pas és completar el procés de primàries. El reglament preveu dues voltes més un cop nomenada Borràs. La pròxima és l’anomenada segona urna, que es farà el cap de setmana del 12 i el 13 de desembre. Els militants hi triaran les vuit persones que acompanyaran Borràs als llocs de sortida de la llista per Barcelona, els quatre candidats que l’encapçalaran per Girona i els tres que aniran al capdavant per Lleida i per Tarragona. Poden ser candidats els afiliats i fins i tot els simpatitzants que ho sol·licitin i rebin l’aval de l’executiva nacional. Durant la campanya, les agrupacions locals i comarcals del partit han de vetllar per la igualtat d’opcions de cada candidat, però el partit “donarà publicitat entre els afiliats sobre la previsió d’actes de cada candidat”.
Uns primers llocs molt disputats
Qui seurà a la primera fila es decidirà realment en les primàries. A la llista per Barcelona hi ha vuit posicions en joc i desenes de candidats, més d’una dotzena dels quals són pesos pesants de l’espai polític. Hi haurà el conseller de Territori i rival de Borràs a la primera urna, Damià Calvet, que va rebre el suport dels consellers Josep Rull i Quim Forn i del pinyol de Junts que més vincle tenia amb el PDECat i que va maldar perquè no hi hagués la separació. Competirà amb l’ex-consellera i regidora a Barcelona Elsa Artadi, que s’ha erigit amb un paper fonamental en l’estructura orgànica de Junts, essent-ne vice-presidenta; la consellera de Presidència, Meritxell Budó, a qui el president Torra dóna suport obertament; el conseller Jordi Puigneró, que havia sonat com un dels favorits de Puigdemont per a ser el candidat a la presidència; la batllessa de Vic i vice-presidenta de Junts Anna Erra; el també vice-president del partit i ex-cap de gabinet de Puigdemont, Josep Rius; els diputats Aurora Madaula i Pep Riera; l’ex-conseller Ferran Mascarell; la diputada al congrés espanyol i cap del partit a Sabadell, Lourdes Ciuró; l’advocat i diputat al congrés Jaume Alonso-Cuevillas; la presidenta de la JNC, Judith Toronjo; la periodista Pilar Calvo i desenes de militants de base. I, a més, amb un nom que ha pres força des de fa mesos, el del president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell.
A Girona, on es disputen els quatre primers llocs, es presenten a la segona urna la portaveu de Junts per Catalunya al parlament, Gemma Geis, un dels fitxatges del 21-D, molt pròxima a Puigdemont i amb un paper que ha anat guanyant espai dins la formació aquesta legislatura; la batllessa de Girona, Marta Madrenas, a qui Puigdemont ja va pescar el 2011 per fer el salt a l’ajuntament, i ara també diputada i, com Geis, encarregada de la coordinació parlamentària de Junts; el diputat Francesc Ten; més batlles, com el de Borrassà, Ferran Roquer, i el de Cornellà del Terri, Salvador Coll; i altres militants de base, com ara l’ex-secretari nacional de l’ANC, Salvador Vergés i l’historiador Albert Riera. Les darreres hores també va anunciar candidatura per sorpresa Albert Ballesta, que per un període de temps molt breu substituí Puigdemont a la batllia de Girona per petició expressa del president, i que hagué de dimitir després d’un seguit de polèmiques.
A Lleida, Josep Maria Forné, que ja va encapçalar la llista de Junts pel Sí a la demarcació i la de Junts per Catalunya el 21-D, deixa per motius personals una vacant que qui sembla amb més opcions d’omplir és el conseller d’Empresa Ramon Tremosa, que durant el seu temps com a eurodiputat per CDC ho fou com a independent i ara, amb Junts, fa el pas a la dinàmica de partit. Tremosa es disputarà els tres primers llocs de la llista amb la diputada aranesa Anna Geli, pròxima a Borràs; el batlle de la Seu d’Urgell i membre de l’executiva nacional Jordi Fàbrega; un altre dels independents fitxats el 21-D, Xavier Quintillà, ex-director de la Fundació Orfeó Lleidatà, i la també diputada Imma Gallardo.
Al camp de Tarragona es disputen els tres primers llocs el president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Albert Batet, que ja havia passat per CDC i el PDECat; el secretari de la mesa Eusebi Campdepadrós, antic membre d’ERC que va deixar els republicans per a unir-se a Puigdemont el 21-D; l’ex-socialista Teresa Pallarès, ara diputada i secretària de finances de Junts; la diputada Mònica Sales i Irene Negre, totes dues integrants de l’executiva nacional i fitxatges recents del grup; la regidora de Montblanc Núria Besora; i militants de base com Rai López, que va fer-se conegut a les xarxes socials per anar caminant fins a Waterloo com a protesta per la repressió.
La marca pròpia de Borràs i el paper de Canadell
A diferència del president Quim Torra, que va ser investit després d’haver concorregut per primera vegada a unes eleccions i que no va tenir temps d’agombolar des del començament un nucli de confiança propi, Borràs ja fa prop de quatre anys que és en primera línia política, no tan sols com a consellera sinó també com a portaveu al congrés espanyol i membre de la direcció del nou partit, i ella sí que n’ha tingut, de temps. L’ex-consellera té marge per a marcar perfil propi i això implica, entre més coses, que participin en les llistes persones del seu entorn directe. Ho farà, per exemple, Alonso-Cuevillas, que ja ha estat un dels seus principals suports al congrés, i també podria fer-ho el diputat Francesc de Dalmases, que ha dirigit la campanya de Borràs en les primàries i que tindrà un paper important a l’equip de la candidata.
Però un nom que ha sonat amb un to especial és el de Joan Canadell, que va arribar a la presidència de la Cambra amb el suport de l’ANC i la campanya Eines de País. Canadell, que ha mostrat públicament la seva sintonia amb Borràs, ja va suggerir en una emissió per Instagram Live amb la candidata que es presentaria a la segona urna en cas que ella fos guanyadora de la primera. I, efectivament, abans-d’ahir va anunciar que s’hi presentaria per disputar un dels vuit primers llocs a Barcelona “al partit que més ha defensat la unitat”. I envoltat del seu equip, perquè també aspiren a anar a la llista tres membres d’Eines de País més: Roser Xalabarder, Mònica Masramon i Carles Valls.
Tot i que dins del partit hi ha qui avisa que caldrà anar amb cura de preservar el pes de Waterloo si aquí hi ha “lideratges forts”, també hi ha convenciment que si Canadell obté un bon lloc de sortida i Borràs li dóna protagonisme durant la campanya, Junts pot millorar molt les expectatives electorals, que ara com ara són delicades als sondatges. Fonts de la direcció preveuen que la qüestió de les diligències de la justícia espanyola contra Borràs per presumptes adjudicacions irregulars quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes seran molt presents a la campanya, que Gabriel Rufián ja va albirar com “la més bruta de la història”. Però confien que això es podrà neutralitzar amb una llista prou atractiva.
La tercera urna: l’escletxa de Puigdemont i els equilibris interns
La clau de tot plegat, però, és la “tercera urna“, en què, tècnicament, la direcció del partit farà una proposta omplint els 110 llocs restants a la llista, i la militància haurà de decidir si l’avala. Però no serà tan senzill. L’executiva nacional es reserva aquí el dret de “corregir” la llista, d’entrada per a preservar-ne la paritat de gènere i la representació territorial, però també la pluralitat ideològica, a més de “la diversitat professional, l’equilibri entre experiència i renovació institucional, i la diversitat generacional”. Els militants, però, no votaran pas el conjunt de la llista de cop. Les bases preveuen que la votació funcioni amb “llistes obertes”, i que els candidats que no superin el 50% dels vots siguin ressituats. Tan sols se’n lliuraran els dos últims llocs de cada llista, que són típicament simbòlics.
D’entrada, l’ordre dels llocs disputats en la “segona urna” també es respectaran. Però hi ha una qüestió que ho trastoca: Carles Puigdemont. La tercera urna també serà el mecanisme que farà servir el president per anar a la llista. Ell mateix ja va dir a començament de novembre: “La repressió espanyola m’impedeix de ser el candidat a la investidura espanyola, i no ho seré”, però que no renunciava “a liderar el projecte”: “Seré a la candidatura i treballaré a fons en la campanya.” D’aleshores ençà, la fórmula ha estat al centre de força especulacions. La decisió de Puigdemont encara és en suspens, però les fonts consultades per VilaWeb confirmen que el president la farà pública abans de la “tercera urna” i que, ara com ara, la possibilitat que encapçali la llista per Barcelona és la que pren més força, tot i que s’ha especulat que podria encapçalar la de Girona o fins i tot no aparèixer a la llista i limitar-se a fer campanya.
Qui no serà pas a la primera línia és el president Quim Torra, forçat a abandonar el càrrec per la inhabilitació espanyola. Torra sembla còmode amb el paper d’ex-president actiu però allunyat de la brega política, i s’espera que, si participa en la campanya, serà amb de manera secundària. El 131è president ha estat poc present en les primàries de Junts, però sí que va donar reiteradament el seu suport a Borràs, amb qui té molt bona relació. En el seu discurs de victòria, de fet, la candidata va agrair-li-ho “especialment”. L’altra persona que ha rebut públicament el suport explícit de Torra és la consellera Meritxell Budó, a qui el president va agrair que li fes costat durant “els moments més difícils de març i abril”.
Debats pendents: l’adscripció ideològica de Junts i l’arrelament del partit
Amb la victòria de Borràs i la força preponderant del sector dels independents del 21-D, hi ha qui considera que es dilueix o, pel cap baix, que s’aparca la concreció de la ubicació de Junts en l’eix ideològic tradicional. L’ex-consellera ha dit públicament més d’una vegada que es considera una persona d’esquerres, i així mateix ho han fet uns quants dels pesos pesants de l’espai polític que no provenien de Convergència i Unió. De fet, fins i tot entre els qui sí que en provenien hi ha un sector força ample que defensa que sempre ha estat més “socialdemòcrata” i d’esquerres que molta gent d’Esquerra Republicana.
Amb tot, també hi ha un sector del partit que es considera desacomplexadament de dretes o “d’ordre”, i que alerten que aparcar aquest debat sine die pot acabar perjudicant el partit si la qüestió nacional perd pes entre les prioritats dels electors durant els cicles vinents. El conseller d’Empresa Ramon Tremosa, que s’ha postulat per encapçalar la llista per Lleida, és un dels perfils més sovint en consonància amb les tesis liberals. Aleix Sarri, que fou assessor seu durant set anys al Parlament Europeu i després del president Torra, també s’emmarca en aquest sector. Sarri s’ha considerat sovint un dels actius de futur del partit, i també ha anunciat que es presenta a les primàries de segona urna. Així mateix, s’hi presentaran dirigents com Elsa Artadi, a qui s’ha catalogat sovint de liberal per la seva trajectòria en grans entitats econòmiques internacionals, i Joan Canadell, que tampoc no s’ha definit a si mateix en aquest sentit però que ha dit que concorria a les primàries per a “defensar el món empresarial al parlament”, aclarint que això incloïa els treballadors, i que advocava per una “economia de valor afegit, el màxim d’internacionalitzada, sostenible mediambientalment i socialment responsable”.
Cap on s’inclina la balança és una altra de les qüestions que es definirà amb la segona urna. Sigui com sigui, fonts del nucli dur del partit expliquen que el debat ideològic no s’obrirà, almenys no pas per iniciativa pròpia del partit, tot i que són conscients que Esquerra el farà ressonar durant la campanya. El missatge per a les eleccions, segons que expliquen, serà que Junts per Catalunya és un projecte de país, “progressista i transversal”, i que l’eix esquerra-dreta és obsolet, un argument que ja han emprat unes quantes vegades dirigents com Artadi o Puigdemont mateix amb anterioritat. De fet, un dels factors correctius que es tindrà en compte durant la tercera urna és, com hem dit, la “pluralitat ideològica”.
Així mateix, un altre dels grans objectius pendents és endreçar el nou partit a efectes orgànics i d’arrelament territorial. D’això no tan sols en són conscients els qui han begut més de la tradició de gran estructura de Convergència i el PDECat, sinó també alguns independents, que alerten que Esquerra ha fet molta feina logística d’estructuració i publicitat els darrers quatre anys en l’àmbit municipal i comarcal i la reordenació de l’espai de Junts ha fet que en el seu cas quedés com una tasca més pendent. Les fonts consultades per aquest diari creuen que Borràs no serà qui se n’encarregui, perquè se centrarà en la campanya i les eleccions, i que és difícil que Carles Puigdemont o Jordi Sànchez ho facin des de l’exili i la presó. Però la feina és pendent, i noms com Artadi o Budó, que fins ara han tingut força pes coordinatiu –una al partit, l’altra al govern– podrien encarregar-se’n.
