29.01.2023 - 21:40
Primàries Catalunya no té la mateixa atenció mediàtica ni desperta les mateixes expectatives que ara fa quatre anys. Impulsat originalment per l’ANC, Primàries Barcelona –promogut pel filòsof Jordi Graupera– i Primàries per la República, va presentar desenes de llistes locals, amb uns resultats més aviat minsos, de vint-i-sis regidors, 47.000 vots i una tinença de batllia. No obstant això, el projecte no claudica i ara es prepara per a les eleccions municipals del mes de maig.
Quan es va formar, l’objectiu era bastir llistes independentistes unitàries per aconseguir el màxim nombre de batllies, amb la idea que els candidats fossin votats en primàries obertes. Ara sembla un propòsit inassolible. L’ANC ja se’n va desmarcar l’abril del 2019, una vegada s’havien configurat les llistes, i va anunciar que donaria suport a totes les llistes independentistes. I aquests anys han anat perdent adhesions. Se’n va desvincular Jordi Graupera i l’any 2020 també Demòcrates de Catalunya i Solidaritat Catalana per la Independència. En les eleccions al parlament del 2021, van aconseguir 6.017 vots (0,21%).
El portaveu actual de la coordinadora nacional de Primàries Catalunya, Josep Maria Mas, treu ferro als resultats d’ara fa dos anys, pel context i pel fet de ser d’àmbit nacional, i diu que va ser un èxit i no pas un fracàs. De cara a les eleccions municipals d’enguany preveu que s’impulsin entre vint candidatures i vint-i-cinc, i destaca que ara tenen una situació molt més favorable, amb gent desencisada amb els partits tradicionals que hi contacta disposada a promoure candidatures o assemblees locals.
Coalicions i el pacte de no-agressió amb el Front Nacional
Primàries Catalunya remarca que no demanen cap mena de carnet de partit i que tothom s’hi pot presentar i votar. Sobre la possibilitat de fer coalicions amb uns altres partits, recorden que la crida feta als partits per Graupera va fracassar, i que no hi hauria aliances a escala nacional. Tot i això, cada assemblea local pot decidir si fa coalicions, sempre que es respecti el mecanisme de primàries obertes.
Tot i la distància amb els partits, i dir que no els interessa cap tracte amb Junts, ERC o la CUP, que troben processistes o autonomistes, sí que reconeixen que tenen una relació de “respecte absolut i de no-agressió” amb el Front Nacional de Catalunya (FNC). Josep Maria Mas, que també és vice-president del Cercle Català de Negocis, considera que el Front és de centredreta i que en cap cas es pot considerar que siguin “extrema dreta, ni feixista ni xenòfobs”. L’any 2021, el cap de llista del FNC va ser Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis, i el cap de llista per Manresa en aquestes eleccions municipals, Sergi Perramon, n’és el secretari general.
Tot i els vincles de membres i fundadors del FNC amb la ultradreta, Mas deixa clar que no li fa por que li diguin que festegen amb el Front i diu que l’etiqueta d’extrema dreta és per la voluntat de fer mal: “La història és carregar-se la dissidència.”
La maquinària, activada
Primàries ja ha començat el procés de configurar les candidatures en alguns municipis. A Granollers, la votació es va fer el mes d’octubre i Joan Ricart n’encapçalarà la llista. A Sant Vicenç de Montalt, la campanya dels candidats s’acaba el 29 de gener i, en el cas de Barcelona, amb sis candidats, les votacions començaran el 4 de febrer i s’acabaran l’endemà.
L’any 2019, més de la meitat dels vots van provenir de Barcelona, amb 28.230 vots (3,74%), per davant de Vox i frec a frec amb la CUP, que en va obtenir el 3,89%. No obstant això, el portaveu actual explica que, enguany, no tenir suport ni recursos els penalitza a les grans ciutats, atès que cal una forta inversió i milers de vots. En canvi, és més factible en poblacions més petites, on amb pocs centenars de vots es pot obtenir representació.
Tot i això, l’estratègia política del partit diu que es vol provar d’entrar a l’Ajuntament de Barcelona, perquè troben que podria ser un primer impuls per a entrar al parlament en un futur.
En tot cas, Mas diu que no són resultadistes i que l’èxit electoral no és una condició necessària per a continuar la tasca de promoure aquest model de fer que sigui la ciutadania qui triï els candidats: “Mentre hi hagi una sola persona amb aquesta idea, la pot tirar endavant.” També remarca que, si aporten cares noves i noves maneres de fer, són “una pedra en el camí, un escull per a tots aquells que volen un relat únic, una sola manera de fer política”. “Som un problema”, rebla.
