Primàries Catalunya impulsarà una llista a Barcelona amb la voluntat de trobar nous dirigents polítics

Primàries Catalunya ha engegat la maquinària per a impulsar una llista a l’Ajuntament de Barcelona en les eleccions municipals del 28 de maig del 2023. Ja han obert el cens d’electors i el formulari dels candidats i, per tant, el procés és en una fase embrionària. El moviment també es torna a impulsar amb la voluntat de trobar una nova generació de dirigents polítics, perquè Primàries considera que la classe política actual no ha estat capaç de culminar el procés d’independència i que ha perdut la confiança dels ciutadans.

El portaveu de la coordinadora nacional, Josep Maria Mas, ha explicat en una conferència de premsa que els valors del procés de Primàries seran la democràcia participativa i les noves formes de fiscalització del poder. “No podem permetre que es voti per un acte reflex al cap de quatre anys. És com si t’haguessin segrestat el vot”, ha dit, en referència al sistema actual. Segons ell, d’ençà del Primer d’Octubre s’ha perdut la confiança en els partits independentistes: “Si no ho arreglem, no tindrà remei. No ens han respectat el mandat de les urnes.”

El moviment compta amb el suport de l’associació Nova Política, que s’encarrega d’organitzar el procés electoral. La presidenta, Violeta Gràcia, ha assegurat que la política és òrfena de polítics compromesos: “Han mostrat ceguesa davant de tot allò que vol dir la lluita de veritat pel poder.” A més, diu que s’ha ofert un discurs derrotista i victimista.

Del reglament de què disposen, Gràcia n’ha destacat la gestió del poder i la presa de decisions. Aquesta nova campanya –ha dit– servirà per a trobar nous dirigents: “Que les noves vides arribin a la política. Existeixen, hi són, perquè hem vist professionals exercint les qualitats.”

Una llista en què té cabuda tothom

L’organització assegura que tothom hi té cabuda, en el projecte, pensi què pensi. El primer candidat a apuntar-s’hi ha estat Roger Mallola. Considera que els vots han estat segrestats per ERC, Junts i la CUP, cosa que fa palès que els actuals partits construeixen la llista de dalt a baix: “Amb una estructura de partit i dels favors més privats, han entrat en les llistes.” “Fins el 2017, les coses eren relativament encertades, però des del Primer d’Octubre hi ha hagut una caiguda”, ha afegit. Diu que els candidats han de partir del valor de responsabilitat, apoderament i exercici de poder, i que cal temps perquè tothom sumi. També ha adreçat un missatge a les elits del país: “Es pensen que optant pel projecte espanyol se’n sortiran. I han de mirar la història. Que comencin a pensar no tan sols amb qui estan, sinó en ells mateixos. Són a punt de desaparèixer, si no reverteixen la presa de decisions.”

Hom podria considerar que Mallola ha tingut avantatge a diferència de la resta de candidats, atès que ha pogut intervenir i esplaiar-se durant la conferència de premsa. Sobre aquest fet, ha assegurat que havia fet un acte de responsabilitat i que havia plegat del secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per encarar l’envit. Diu que ha assistit a la conferència per convidar-hi la resta de candidats. En concret, ha dit que són benvinguts de tots els sectors polítics, com ara Aliança Catalana i el Front Nacional Català, que tenen una ideologia clarament racista i xenòfoba. En aquesta línia, Gràcia ha matisat que no marcarien línies vermelles en la presentació de les candidatures: “El candidat ha d’estar disposat a assumir responsabilitats. Serà la ciutadania que decidirà quin serà el líder.”

Un punt de partida complicat

A Granollers ja tenen configurada una llista per a les eleccions municipals del maig de 2023, i a Barcelona ja la van ideant. Hi treballen en una quinzena de ciutats, però, de moment, no tenen cap més procés obert. Tampoc no han començat a debatre si haurien de fer una llista per a les eleccions de Catalunya.

Malgrat l’ambició, el punt de partida no és bo. En les darreres eleccions municipals del 2019, van aconseguir 47.100 vots i 26 regidors. En les del parlament del 2021, només 5.940 vots, un 0,21% del total, sense representació parlamentària. La coordinadora nacional té dos desafiaments. D’entrada, partint de la base dels vots dels darrers comicis, difondre el projecte. I, per una altra banda, guanyar-se la confiança dels electors.