26.06.2023 - 01:00
|
Actualització: 29.06.2023 - 20:18
The Washington Post · Mary Ilyushina
RIGA, Letònia – Abans que Ievgueni Prigojin, cap dels mercenaris de Wagner, enviés el seu exèrcit privat a avançar cap a Moscou, aquest cap de setmana, ell ja havia dit als russos que perquè el país tingués possibilitats de guanyar la guerra contra Ucraïna s’havia de convertir en un estat “a l’estil Corea del Nord”, on la pena de mort és vigent. Ara, fos quin fos l’objectiu de l’efímera revolta encapçalada per Prigojin, probablement no tenia la intenció d’acabar amb ell mateix exiliat a Bielorússia, una dictadura encara més aïllada que Rússia, sovint anomenada “la Corea del Nord d’Europa” i on se suposa que estarà ara per a evitar que el detinguin i el processin.
Gràcies a aquest acord, al final de la seva desafortunada “marxa de la justícia”, Prigojin, de seixanta-dos anys, el cap mercenari per “cuiner de Putin” –pels contractes de càtering estatals que el van enriquir– era viu. I es veia somrient quan sortia de la ciutat meridional de Rostov del Don. I no era a la pressió, una situació, per tant, molt millor que la que molts observadors havien predit per a ell quan va començar la rebel·lió. Literalment, Prigojin havia viscut per lluitar un altre dia.
Les 24 hores més sorprenents de la història moderna de Rússia
Les vint-i-quatre hores més sorprenents de la història moderna de Rússia van començar divendres, quan Prigojin va declarar la guerra al Ministeri de Defensa rus, es va apoderar d’un quarter general militar estratègic prop de la frontera amb Ucraïna, va enviar un comboi de combatents en direcció a Moscou i va ser etiquetat de traïdor pel president Vladímir Putin, que sembla haver perdut gran part de la seva aura d’autoritat després de la maniobra de Prigojin.
Per primera vegada, el cap de Wagner, que temps enrere va jurar lleialtat eterna al dirigent rus, el va desobeir obertament. Després d’haver deixat molt de temps Putin fora de les seves crítiques ferotges sobre la gestió de la guerra per part de Rússia, Prigojin va declarar que el president personalment havia comès un error qualificant-lo a ell i als seus combatents de traïdors i permetent que el Servei Federal de Seguretat, FSB, obrís un cas penal en contra seu.
“Sobre la traïció a la pàtria, el president va profundament equivocat”, digué en un missatge en què anunciava la retirada. I va afegir: “Som patriotes, hem lluitat i continuarem lluitant i ningú no té previst d’anar a confessar-se a petició del president, el FSB o qui sigui, perquè no volem que el país continuï vivint en la corrupció, l’engany i la burocràcia.”
La derrota de Prigojin
Malgrat això, la jugada més atrevida de Prigojin va fracassar clarament: la seva revolta no va acabar amb l’expulsió dels seus grans enemics, el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, i el comandant general de la guerra d’Ucraïna, el general Valeri Gueràsimov. Durant mesos, Prigojin els havia criticats públicament com a incompetents i corruptes. Mentrestant Putin, tot aquest temps, havia permès que la rivalitat entre tots dos bàndols empitjorés, sense intervenir gaire a favor de l’un ni de l’altre, cosa que els analistes ja van predir encertadament que era una bomba de rellotgeria.
Tanmateix, Andrei Soldàtov, expert en serveis de seguretat russos i membre sènior del Centre d’Anàlisi de Polítiques Europees, afirma que Putin havia pres clarament partit per Gueràsimov i Xoigú contra Prigojin. “Crec que ells dos estan realment contents d’haver forçat Putin a intervenir personalment en aquesta situació; de manera que el president ja no és un àrbitre, els fa costat i ells poden romandre callats i mostrar que són els professionals, els que fan la guerra i resisteixen la contraofensiva”, diu Soldàtov.
De tota manera, intencionadament o no, Prigojin ha demostrat que Rússia no tan sols està en guerra amb Ucraïna, sinó també amb ella mateixa en molts aspectes. Milers de persones han abandonat el país en desacord amb la invasió o per por de ser obligats a anar al front. Unes altres estan empresonades o viuen a l’exili per haver expressat oposició a la guerra o a Putin. I alguns, com Prigojin, donaven suport a la guerra, però no als comandaments militars que sovint semblen fracassar en les seves accions, cosa que origina una frustració que fa créixer la perspectiva d’una guerra civil a Rússia.
I les victòries de Prigojin
No obstant això, Prigojin potser sí que ha guanyat algunes batalles. Si més no, no ha perdut completament el seu exèrcit privat de mercenaris, perquè el Kremlin ha anunciat que els soldats que havien participat en la revolta serien indultats. I, malgrat la manera maldestra d’expressar-se, la brutalitat i els antecedents criminals –va passar la major part de la dècada dels vuitanta a la presó per robatori i més delictes–, Prigojin s’ha guanyat el cor d’una part dels russos.
“Han provat de dissoldre Wagner”, va dir Prigojin abans d’anunciar que feia tornar enrere els seus combatents, quan eren a poc més de cent quilòmetres de Moscou, per “evitar un vessament de sang”. I el comentari fa pensar que la seva principal motivació per a desfermar la revolta era lluitar contra la demanda de Xoigú, amb el suport de Putin, que totes les formacions militars privades (que tècnicament són il·legals a Rússia) signessin contractes amb el Ministeri de Defensa abans del primer de juliol i restessin sota el control de l’exèrcit.
Sota la direcció de Prigojin, Wagner va tenir un paper central en el setge de Bakhmut, a l’est d’Ucraïna, durant mesos. I a final de maig va reclamar el crèdit per haver pres aquesta ciutat, que ha estat l’únic guany territorial de Moscou en el camp de batalla enguany. Per aconseguir-ho, Prigojin va fer servir com a carn de canó milers de delinqüents que havia reclutat a les presons de Rússia.
Després de Bakhmut, la confusió sobre Wagner
Després de prendre el control de Bakhmut, Prigojin va retirar ràpidament les seves forces i va confiar la defensa de la ciutat a unitats militars regulars. De manera que les accions del cap de setmana, en què els combatents de Wagner, fortament armats, van ocupar instal·lacions militars, incloent-hi un aeroport, a Rostov del Don, no van restar tropes de la línia del front.
Però alhora, després de la retirada de Bakhmut, el paper de Wagner a Ucraïna –i la seva utilitat per al Kremlin– es va tornar confús. Diversos mitjans de comunicació russos van informar que hom volia convertir Wagner en una força de policia militar a les regions ucraïneses ocupades per aterrir desertors i residents, una feina poc honorable per a un grup armat que Prigojin havia presentat com la força d’assalt més eficaç i determinada en la guerra.
“Prigojin es va enfaristolar molt, i es va presentar com el salvador de Rússia. Però, una vegada començada la contraofensiva ucraïnesa, l’exèrcit la va acomplir sense ell i Wagner va restar completament en segon pla”, diu Soldàtov. “En aquell moment el Ministeri de Defensa va dir que era hora de signar el contracte que l’havia de posar a les seves ordres, i ell va sentir que l’acorralaven en un tauler d’escacs”.
“Bakhmut ja s’ha superat, però què passarà ara?”, es demana Soldàtov. “Prigojin volia continuar essent notícia, però no era clar com ho faria.”
I Prigojin va emprendre aleshores una campanya de promoció, fent discursos i conferències de premsa per tot Rússia, en què amplificava les seves crítiques als dirigents militars.
Els analistes deien que Putin no tenia cap més remei que tolerar-ho, en vista de la lleialtat de Prigojin i el seu suport a la guerra. Censurar-lo hauria implicat el risc de donar crèdit als crítics liberals de Putin, com ara Aleksei Navalni, cap de l’oposició política empresonat, que fa temps que diuen que Putin no tolera cap dissidència verídica.
Un advertiment sobre la revolució
Durant gairebé nou anys, Prigojin havia negat qualsevol vincle amb Wagner i havia demandat periodistes i mitjans per investigacions que en provaven la connexió. Però finalment es va descarar l’any passat, quan els seus combatents a Ucraïna van aconseguir guanys els primers mesos de la guerra, mentre l’exèrcit regular havia de suportar derrotes per la mala planificació estratègica.
El Kremlin, que també havia mantingut durant anys la farsa que Wagner era completament independent de l’estat, va confiar en els mercenaris en les batalles més intenses i difícils de la guerra, i Putin va acabar agraint públicament al grup els seus èxits.
Però la tardor passada, quan l’exèrcit regular rus va sofrir derrotes humiliants a Kherson i Khàrkiv, Prigojin va emprendre una campanya de desprestigi contra els comandaments més alts del Ministeri de Defensa.
Les seves enrabiades constants, criticant els rics i poderosos del país per la seva suposada manca de compromís amb la guerra i assenyalant els grans defectes en l’estratègia militar, van enutjar molta gent al Kremlin i aleshores la seva influència va començar a minvar. Alhora, les estripades de Prigojin van fer-lo més i més conegut entre els russos normals i corrents i va guanyar una certa estima entre els soldats de rang inferior, que el consideraven un portaveu de la veritat.
I fou aleshores que Prigojin va advertir que la guerra d’Ucraïna s’havia girat en contra i perillava de desfermar una revolució a Rússia.
I una rebel·lió sorprenent
Dissabte passat Wagner va ocupar instal·lacions militars clau a Rostov del Don, sorprenentment sense resistència de les forces de seguretat ni de l’exèrcit. Encara més sorprenent va ser la reacció pública als combatents emmascarats i fortament armats que es van enfrontar a l’exèrcit i a Putin: cap signe de pànic al carrer i, en alguns casos, aplaudiments i aclamacions.
“No entenc del tot què passa, potser tot és una parany, però el Ministeri de Defensa mira de presentar Prigojin com algú que va contra els russos de peu, i jo sé que no és així”, deia Iekaterina, una resident de Rostov, en una entrevista amb The Washington Post. Té el marit al front, lluitant a Ucraïna.
I afegia: “És clar que Prigojin no els convé. Parla de l’estructura podrida de l’exèrcit rus i voldrien eliminar-lo, però he sentit a dir que Wagner lluita molt bé.”
Algunes altres persones entrevistades a Rostov per The Post van dir que no els importava la presència de Wagner a la ciutat i que s’havien acostumat a coses estranyes enmig d’aquesta caòtica “operació militar especial” declarada pel Kremlin. Alguns van dir que havien deixat de mirar les notícies i tot.
Què passarà ara amb el cuiner convertit en senyor de la guerra és incert. Prigojin continua sancionat del Departament del Tresor dels Estats Units pel seu paper com a propietari de fàbriques de trols a internet que van interferir en les eleccions dels Estats Units. Wagner continua tenint operacions a l’estranger, sobretot a l’Àfrica, on cobra per gestionar la seguretat personal de dirigents autoritaris. I encara no ha estat vist a Bielorússia, on se suposa que ha d’anar després de l’acord que va mitjançar dissabte el president autoritari d’aquest país, Aleksandr Lukaixenko, per evitar que el detinguessin i el jutgessin.
Però a Rússia, si una cosa ha quedat clara és que s’ha guanyat una certa admiració. Poc després de la notícia del seu estrany acord amb Putin, Prigojin va ser acomiadat com una celebritat quan se’n va anar de Rostov del Don dins un cotxe SUV negre.
