Per què el Pride Barcelona se celebra ara, un mes després del 28 de juny?

  • Els organitzadors ho justifiquen per la voluntat de cercar una data que permeti que Barcelona destaqui com a ciutat referent en els drets LGBTI, però entitats crítiques ho atribueixen a una priorització del turisme

VilaWeb
Participant al Pride Barcelona de l'any passat. Fotografia: EFE/ Marta Pérez
Arnau Lleonart
20.07.2024 - 01:40

Ahir i avui són els dies grossos del Pride Barcelona, la gran celebració de l’Orgull LGBTI que es fa a la ciutat. Ahir ja hi va haver grans concerts al passeig de Lluís Companys i a la plaça de Catalunya, amb actuacions de Tokisha, la Cruz, Sofia Coll, Roser o Villano Antillano, entre molts més. Avui es farà la gran manifestació i desfilada de carrosses, i la festa continuarà amb Jessie J, Nemo, Nebulossa, The Tyets, i més. Els organitzadors esperen que sigui la celebració de l’Orgull més gran de la història de Barcelona, però hi ha una cosa que pot fer aixecar una cella. Com és que es fa ara, 20 de juliol, si la data que es commemora és el 28 de juny, dia de la revolta de Stonewall?

Primer de tot, cal tenir en compte que, en l’àmbit internacional, fa anys que s’ha normalitzat que les celebracions de l’Orgull es facin durant tot l’estiu. Aquest mateix cap de setmana també se celebra a Colònia (Alemanya), Portland (EUA), Belo Horizonte (Brasil) i a Leeds (Anglaterra); però ens en poden trobar cada cap de setmana fins a començament de setembre, quan se celebrarà a Benidorm (la Marina Baixa) i Belgrad (Sèrbia), i fins i tot el 24 d’octubre, a Taipei (Taiwan). Ara bé, a Barcelona no s’havia fet mai tan tard, amb l’única excepció del 2021, quan es va ajornar al setembre per la pandèmia.

Sempre s’acostumaven a fer el cap de setmana més proper al 28 de juny, però l’any passat ja es van concentrar els actes forts el 14 i el 15 de juliol, i enguany ha anat una setmana més enllà. Un moviment de dates que ha anat acompanyat amb un salt endavant en la programació dels espectacles, que d’ençà de fa uns quants anys va farcida d’artistes de gran ressò internacional. Segons els organitzadors, l’any passat hi van participar unes 400.000 persones i enguany esperen d’arribar al mig milió de persones. “El mandat que tenim de les entitats socials és fer el màxim soroll perquè les nostres reivindicacions arribin a tanta gent com sigui possible. Que hem de portar la Jessie J, la Tokisha o si cal la Madonna perquè això s’ompli de gent i rebin el missatge? Ho farem. El llegat que vol deixar el Pride és que Barcelona sigui una ciutat referent al món en defensa del col·lectiu LGBTI”, diu Ferran Poca, president del comitè organitzador de Pride Barcelona i de la Cambra LGTBIQ+, que és qui impulsa l’esdeveniment amb unes quantes entitats socials.

Cada any, el Pride es dedica a una reivindicació concreta; enguany, a l’educació en diversitat sexoafectiva i de gènere, i Poca justifica de cercar la data més adient perquè aquest missatge tingui impacte: “Si emmarquem el Pride en unes dates quan estem fulminats de notícies i hi ha un Pride més gran, com el Madrid, que pot eclipsar el discurs i el focus, al final qui hi perd són les entitats socials.” El missatge social no es limita a aquest cap de setmana, i les darreres setmanes s’han fet tot d’activitats i taules rodones impulsades per les entitats. De fet, Poca defensa que continuen vinculats al dia del 28 de juny perquè aquell dia va ser el tret de sortida de les activitats que s’han fet d’aleshores ençà i culminen avui amb la manifestació i el final de festa.

L’avinguda de la Reina Maria Cristina a vessar durant el Pride Barcelona del 2022. Fotografia: ACN / Natàlia Segura.

El pes del turisme

Malgrat això que diu Poca, hi ha entitats LGBTI que critiquen que el Pride celebri el seu dia fort tan lluny del 28 de juny perquè creuen que en desnaturalitza la reivindicació i el deixa només com un macroesdeveniment orientat al turisme. “Del 18 al 21 de juliol, Barcelona acollirà encara més turistes a causa d’un esdeveniment que ha canviat les seves dates per evitar competir amb el MADO, l’Orgullo de Madrid, ja que no sortia a compte econòmicament”, va escriure Bernat Aragó, activista de la Crida LGBTI, en un article en què detallava la crítica oberta que la seva organització fa al Pride Barcelona. Poca, però, nega que es moguin per atraure més visitants. “Sabem que atraiem gent, però jo no munto el Pride perquè vingui gent de fora”, diu, si bé ho veu una cosa natural per tal com el fan: “Si a Barcelona veus que està ben organitzat, que hi ha concerts gratuïts ben parits i que hi ha oferta complementària, què fas? Per celebrar el meu orgull, me’n vaig on m’agrada més. És Barcelona? Benvinguts siguin.”

Alhora, Poca també diu que tenen molt clar que el Pride no és una festa, sinó un acte de reivindicació: “Mentre la junta organitzadora que hi ha actualment sigui al davant, això no es desnaturalitzarà mai. Tenim claríssim que sense reivindicació no hi ha Pride.” Ara bé, defensa que s’han de combinar actes més divulgatius, encara que siguin de petit format –com una taula rodona amb professors sobre les realitats LGBTI a les escoles–, amb les grans celebracions. Però insisteix: “No es tracta de muntar una festa, sinó que la gent pugui ser qui és i ningú li digui res per vestir com vol o per anar com vulgui, perquè aquell dia som molts al carrer i no li farà mal ningú.”

Una altra de les idees que corren al voltant de l’ajornament del Pride de Barcelona és que els organitzadors d’aquests esdeveniments per tot Europa es coordinen per no concentrar-los tots el mateix cap de setmana i que, qui ho vulgui, pugui viatjar a un pride en qualsevol moment de l’estiu. Poca diu que, fa uns anys, quan ell encara no era el president del comitè organitzador, Barcelona i Madrid sí que parlaven per no trepitjar-se, però que ell no mira quan el fa Madrid ni hi ha cap coordinació amb unes altres ciutats europees.

La Cambra LGTBIQ+ forma part d’organitzacions internacionals com la European Pride Organisers Association (EPOA) i l’InterPride, xarxes d’organitzadors de prides de tot el món, i d’IGLTA, una associació que promou el turisme LGBTQ+ i que acull empreses turístiques de tota mena a una vuitantena de països. De fa anys, Barcelona s’ha posicionat als ulls del món com una ciutat segura per al col·lectiu LGBTI, cosa que afavoreix que hi arribin visitants i que li va valer el premi Gay Travel Awards del 2021. A més del Pride Barcelona, a Catalunya també es fa el Circuit Festival, un macrofestival orientat sobretot a homes gais i en què, segons dades de l’organització, un 80% dels assistents són turistes.

No hi ha dades concretes de l’impacte del turisme LGBTI a Barcelona, però segons l’Observatori del Turisme a Barcelona el volum de reserves hoteleres globals per a aquest cap de setmana a la ciutat i la rodalia és similar al del cap de setmana de l’any passat en què es va fer el Pride, el 14 i 15 de juliol. Per tant, no sembla que hi hagi hagut un increment de visitants respecte de l’any passat. De fet, els organitzadors del Pride esperen que l’impacte de fer un esdeveniment amb un cartell d’alt nivell com el d’enguany arribarà, si de cas, l’any vinent; perquè el visitant internacional necessita més temps per a planificar un viatge.

Enguany, la manifestació passarà pel centre de Barcelona

Tradicionalment, la manifestació i desfilada de carrosses de Barcelona sortia dels jardins de les Tres Xemeneies i recorria l’avinguda del Paral·lel fins a l’avinguda de la Reina Maria Cristina, on es feien els espectacles. Avui serà diferent: començarà a les 18.00 a la plaça de la Universitat i enfilarà la Gran Via fins a arribar a la plaça de Tetuan. Allà farà un tomb i baixarà els darrers 750 metres fins a l’Arc de Triomf. “Passar per la Gran Via era una petició històrica. Si volem posicionar Barcelona al món i que sigui un referent hem de donar-li entitat”, diu Ferran Poca.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
La desfilada de carrosses de l'any passat. Fotografia: EFE/ Marta Pérez.
La desfilada de carrosses de l'any passat. Fotografia: EFE/ Marta Pérez.
La desfilada de carrosses de l'any passat. Fotografia: EFE/ Marta Pérez.
La desfilada de carrosses de l'any passat. Fotografia: EFE/ Marta Pérez.
La desfilada de carrosses de l'any passat. Fotografia: EFE/ Marta Pérez.
La desfilada de carrosses de l'any passat. Fotografia: EFE/ Marta Pérez.
La desfilada de carrosses de l'any passat. Fotografia: EFE/ Marta Pérez.

Al passeig de Lluís Companys, hi espera un gran escenari on es farà la lectura del manifest i, tot seguit, començaran les actuacions musicals de la Prohibida, Alvaro Mayo, The Tyets, Nemo, Nebulossa i Jessie J. Entre els concerts, hi haurà les actuacions dels DJ de festes locals com el Dirty de Razzmatazz, Loco Bondo, Churros con Chocolate i Yass! Party.

A més, enguany també hi ha un escenari a la plaça de Catalunya, on avui a partir de les 20.00 hi actuaran Hidrogenesse, Llum, Rafa Spunky, Habla de Mí en Presente, els artistes drag Kelly Passa, Kika Superputa i King Faraonix, Lapili i Ladilla Rusa.

Demà encara hi haurà oferta per a continuar celebrant l’orgull a l’espectacle del passeig de Lluís Companys. S’hi posaran a les 18.00 amb actuacions de DJ i a les 19.00 començaran les actuacions de Barcelona Rainbow Singers, Pupi Poisson, Rebeca, Soraya, María Peláez, Melody i Belén Aguilera. Com els dies anteriors, entre els concerts actuaran els DJ d’Arena Experience, Misa Pop i Black Room.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor