29.09.2022 - 19:50
|
Actualització: 29.09.2022 - 19:52
La inflació anual estimada de l’IPC aquest mes de setembre és del 9%, d’acord amb l’indicador avançat, elaborat per l’INE. Aquest indicador proporciona un avenç de l’IPC que, si es confirma, implicarà una disminució d’un punt i mig en la taxa anual, perquè a l’agost aquesta variació va ser del 10,5%. Principalment, aquesta evolució és deguda als preus de l’electricitat, que van pujar molt el setembre de l’any passat. També hi influeix, en menor mesura, el descens dels carburants, en contrast amb la pujada d’ara fa un any, que fan baixar el cost del transport. La taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) baixa de dues dècimes, fins al 6,2%.
Aquesta és tota la informació que aporta l’INE sobre l’avanç de l’IPC del setembre. Em sembla una bona notícia la sotragada per a la tendència alcista dels preus aquests darrers temps. Una moderació d’un punt i mig en la taxa anual en un sol mes és molt important. Però hi ha dos fets addicionals, també tranquil·litzadors, que haurien d’acompanyar aquesta dada positiva, enmig de la mar de problemes que ens envolten. La primera és que la inflació subjacent trenca una sèrie de tretze mesos a l’alça i marca una inflexió a la baixa, després del màxim del mes d’agost. Caldrà veure quins productes han frenat el creixement al setembre, quan tinguem les dades definitives de l’índex a mitjan mes. Mentrestant, fruïm de la notícia, encara que la millora hagi estat de dues dècimes i prou.
I l’altre fet que ens hauria de fer mirar amb un cert optimisme l’horitzó immediat –en aquest cas el mes vinent– és que l’octubre de l’any passat la taxa mensual fou inusualment alta, de l’1,8%. Recordem que en aquell moment, dins l’IPC, l’habitatge va tenir una variació anual del 20,5%, sis punts per sobre de la registrada el mes anterior, a causa de l’augment dels preus de l’electricitat. En canvi, la taxa del transport va pujar de dos punts i mig, fins al 12,3%, a conseqüència de l’encariment dels carburants. Tot plegat, si el mes vinent els preus es comporten una mica millor que fins ara –cosa factible si es manté l’evolució del setembre– ens podríem trobar amb la sorpresa agradable d’un IPC per sota del 8%. Ben entès que en aquests temps de guerra no s’hi val a fer gaires previsions, però…
Malauradament, no tenim referències exteriors, per a poder contextualitzar l’evolució dels preus al consum de l’estat espanyol. Només l’avanç dels alemanys, que s’ha fet públic a migdia. I la dada no ha estat gens bona. L’IPC es dispara al setembre i arriba al 10%, segons la dada preliminar publicada per l’Oficina Federal d’Estatística. L’índex puja d’uns 1,9 punts percentuals, en comparació amb l’agost, que fou del 7,9%. És la xifra més alta d’ençà de començament dels anys cinquanta. Crec que d’alguna manera aquesta dada influirà en les decisions que ha de prendre el BCE sobre l’augment dels tipus d’interès.
Tornant a l’estat espanyol, una referència interior és la de l’índex dels preus industrials (IPRI), del qual abans-d’ahir es va saber el corresponent al mes d’agost. Els resultats van ser heterogenis: l’energia s’enfila amb intensitat i els productes industrials frenen la pujada, per segon mes consecutiu. A Catalunya han baixat del 13,8% al 13,2% i a tot l’estat espanyol, del 14,6% al 14,4%. Recordem que són els productes fabricats per la indústria i venuts al mercat interior a la primera etapa de la comercialització.
A Catalunya trenquen aquesta moderació global dels preus industrials alguns sectors, com ara el dels productes alimentaris (18,4%), la fabricació de paper (27,3%) i la indústria de la fusta (13,3%). En canvi, hi ha una baixada molt important –del 22,8% al 18,2%, malgrat que encara es troba en nivells molt alts– en les indústries químiques. Cal destacar que la fabricació de paper ja fa més de vint mesos que no cessa de pujar. És la que presenta un creixement més alt entre tots els sectors industrials –més del doble que la mitjana.
El cas d’aquest sector em sembla important i en parlo amb Joan Vila, director executiu de LC Paper SA i una de les persones d’aquest país que més sap d’aquest àmbit. Em situa amb poques paraules: “El preu de la cel·lulosa s’ha doblat i el de l’energia s’ha multiplicat per sis. Si tenim en compte que els dos productes avui representen el 80% del cost total de la fabricació, ja s’explica per què la variació en el preu del paper és tan alta.” I m’aporta una dada addicional sobre el sector del cartó reciclat –cosí del seu: “Fa dos mesos que el preu cau en picat”, em diu. L’explicació és negativament raonable. L’embalatge sempre s’avança un parell o tres de mesos a la marxa de l’activitat general. I és un bon indicador dels mesos que vénen per a la nostra economia.
En definitiva, la moderació en el creixement inflacionari de l’estat espanyol és una bona notícia, i més si pensem que a l’octubre pot seguir la mateixa tendència. Però em preocupa molt aquest salt tan fort cap amunt que ha fet l’IPC d’Alemanya. Això vol dir que l’arrel del problema internacional continua intacta –i pot empitjorar– per la via de l’energia. Els sabotatges que hi ha hagut al gasoducte del Bàltic i la decisió que demà prendrà Putin arran dels referèndums dels territoris ocupats a Ucraïna són dos factors de pes.
