Els preus negatius arriben al mercat elèctric: us poden pagar pel fet d’encendre el llum?

Dilluns, el mercat majorista d’electricitat a l’estat espanyol va viure una situació inèdita i, en aparença, contraintuïtiva: el preu del megawatt/hora (MWh) va caure a nivells negatius (-0,01 euros, l’equivalent a un cèntim negatiu), entre les 14.00 i les 17.00, segons dades de l’Operador del Mercat Ibèric de l’Energia (OMIE).

A efectes pràctics, això vol dir que els productors d’electricitat van haver de pagar, en compte de cobrar, per distribuir energia durant aquesta franja horària. Tot i ser habituals en països europeus com l’estat francès i Alemanya, al mercat espanyol no s’havien registrat preus negatius fins ara. L’evolució a la baixa del cost del MWh aquests darrers mesos i l’augment de la importància de la generació renovable a mitjà i llarg termini fan pensar que els mesos vinents podria tornar a haver-hi preus negatius. Però com funcionen, i quin impacte tenen en la factura de la llum? Pot passar que els usuaris arribin a cobrar per encendre el llum?

Si els preus de la llum són negatius, podeu cobrar per consumir?

Que el preu de la llum es desplomi fins a valors negatius no vol dir que els consumidors puguin arribar a cobrar per consumir, de la mateixa manera que els consumidors han de continuar pagant la factura de la llum quan el preu de l’electricitat cau als zero euros.

Això s’explica per uns quants factors. Primerament, perquè l’evolució del preu de la llum tan sols afecta de manera directa la factura dels usuaris acollits a la tarifa regulada (també coneguda com a preu voluntari per al petit consumidor o PVPC) i a la tarifa indexada del mercat lliure, en què el preu de l’electricitat varia segons les fluctuacions diàries del preu del MWh al mercat elèctric. No és el cas dels usuaris acollits a la tarifa fixa del mercat lliure –aproximadament un terç del mercat espanyol–, que estipula un preu constant de l’electricitat durant el període contractat. Aquesta tarifa protegeix el consumidor d’encariments sobtats en el preu de l’electricitat, però també li impedeix que pugui beneficiar-se de períodes d’abaratiment sostinguts.

Sigui com sigui, el preu de l’energia és tan sols un dels components de la factura de la llum. Més enllà de la potència contractada, la factura també inclou els càrrecs i peatges d’accés fixats pel govern espanyol sobre el consum elèctric. Aquests tributs van destinats a cobrir una sèrie de costs associats al sistema elèctric, com ara el cost de la distribució o el transport de l’electricitat, i els usuaris estan obligats a pagar-los per molt que el preu de la llum sigui igual a zero o inferior.

Per què els productors continuen distribuint electricitat amb preus negatius?

Els usuaris no cobren per consumir electricitat quan els preus són negatius, però els productors sí que han de pagar –en compte de cobrar– per afegir més electricitat a la xarxa en períodes de preus negatius. En aquests casos, els grans productors opten per continuar produint, per la simple raó que deixar de fer-ho (l’anomenat cost d’oportunitat) seria més costós que les pèrdues derivades de distribuir electricitat amb preus negatius. En el cas de moltes instal·lacions renovables, deixar de produir implicaria haver de renunciar a les subvencions del govern, que els obliguen a continuar afegint electricitat a la xarxa amb independència del preu del mercat. En el cas de les centrals nuclears o d’algunes centrals tèrmiques de cicle combinat (que produeixen electricitat a partir de gas), el cost tècnic d’aturar la producció per a reactivar-la al cap de poques hores (és a dir, quan els preus tornin a ser positius) és molt més alt que no el cost de continuar produint durant una franja horària (o unes quantes) amb preus negatius.

Però els grans productors no són els únics que han de pagar per distribuir electricitat en períodes de preus negatius. Els petits productors en règim d’autoconsum també hauran de pagar en cas que vulguin continuar injectant electricitat al sistema si el preu de la llum cau en terreny negatiu, per bé que la majoria poden optar per deixar de produir electricitat durant aquestes franges horàries per evitar haver de pagar per la distribució. Sigui com sigui, qualsevol pagament hipotètic per distribuir electricitat en franges de preus negatius s’equilibra, en la factura mensual, amb els beneficis de distribuir electricitat en períodes de preus positius; és a dir, durant la resta de franges horàries del mes.

Com és que el preu de l’electricitat pot arribar a ser negatiu?

En termes planers, el preu de l’electricitat és l’incentiu econòmic que tenen els productors per generar i distribuir tanta electricitat com puguin: com més electricitat siguin capaços de generar i comercialitzar, més diners rebran i més rendibles seran les instal·lacions. Els preus negatius atempten directament contra aquesta lògica: en compte de guanyar diners per generar electricitat, els productors són perjudicats (és a dir, obligats a pagar) per distribuir energia.

Així doncs, com és que el preu de l’electricitat pot arribar a ser negatiu? La resposta es troba en el sistema que es fa servir per a fixar el preu del MWh al mercat majorista, l’anomenat sistema marginalista. En el sistema marginalista, el preu de l’electricitat es fixa segons el cost de la font d’electricitat més cara que permet de cobrir la demanda total d’electricitat. Sovint, la tecnologia que marca el preu general de l’electricitat és el gas natural. Aquest preu més car, de retruc, és el que fixa el preu general de l’electricitat per a la resta de fonts, com ara les renovables o bé la nuclear (conegudes col·lectivament com a inframarginals), que produeixen electricitat a un cost molt més baix. El sistema marginalista, per tant, tracta d’incentivar per a la producció renovable, perquè la diferència entre el cost de producció (que sovint és zero) i el preu final en què es pot vendre l’electricitat al mercat és molt més alt que no en fonts com ara els combustibles fòssils i, per tant, el benefici potencial és molt més gran.

En alguns casos, la producció renovable és suficient per a cobrir tota la demanda elèctrica, i per tant el preu final de l’electricitat al mercat majorista queda en zero o bé en valors molt pròxims a zero. És una situació que, enguany, ja s’ha vist més de seixanta vegades al mercat elèctric espanyol a causa de l’augment de la importància de la producció renovable. Els preus negatius tenen lloc quan, en franges horàries en què el preu de la llum cau als zero euros, alguns productors es veuen obligats a oferir la seva electricitat en preus inferiors als zero euros (és a dir, negatius) per poder continuar tenint accés al mercat majorista. És precisament el que va passar el cap de setmana, en què la generació renovable –particularment la hidràulica i, en grau més baix, l’eòlica– es va disparar a tota la península Ibèrica a causa de l’impacte del temporal Nelson, cosa que ha creat una sobreoferta d’electricitat que ha inundat el mercat majorista i ha rebaixat els preus a mínims històrics.

Podria tornar a haver-hi preus negatius els mesos vinents?

Els alts i baixos en la generació renovable són difícils de predir, atès que depenen en gran part de factors meteorològics com ara l’arribada de temporals, però l’augment del pes de les fonts renovables en la generació elèctrica a l’estat espanyol aquests darrers mesos fan pensar que el mercat majorista podria tornar a veure preus negatius en algun moment els mesos vinents. De fet, l’augment de la generació renovable ja ha abaratit considerablement el preu de l’electricitat aquestes darreres setmanes: al març, el preu mitjà del MWh al mercat majorista espanyol va ser d’uns 20 euros, una xifra que representa la meitat dels 40 euros registrats al febrer i un 77% menys que els 90 euros registrats el març de l’any passat. Aquest mes de març, de fet, el govern espanyol va posar fi a la rebaixa de l’IVA de la llum, que feia gairebé tres anys que era vigent, a causa de l’abaratiment del cost de l’electricitat.