16.02.2025 - 21:40
Trobar habitatge a les Illes és un drama. Ens ho explicaven fa una setmana els caravanistes, que no troben cap lloc per a estar-se amb els seus fills: “Un calvari.” Els preus van creixent més i més i la Xarxa per a la Inclusió Social-EAPN ho adverteix en un dels seus darrers informes: la dificultat per a accedir a un habitatge és un dels principals factors que creen pobresa i exclusió. A tot plegat, s’hi afegeix un altre factor clau per a entendre el problema de l’habitatge: gairebé tot el que es construeix a Mallorca és a preu luxe.
Ho posava de manifest el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes de les Illes (COAIB), en les dades del sector de la construcció del primer semestre de l’any passat (les darreres disponibles). I la tendència continuarà, ara també, cap als habitatges plurifamiliars i no només els xalets. “Es paguen preus desorbitats per coses que no ho valen. Abans podies tenir luxe per un preu raonable, ara el luxe ja és una cosa desorbitada. I els habitatges que es posen a preu normal tenen preu de luxe”, explica el degà del COAIB, Bernat Nadal.
“És difícil trobar obra nova de menys de 400.000 euros”
La portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a les Illes (PAH), Àngela Pons, ho té clar: “Vas a un banc i per un pis d’una habitació ja et diuen que entre 160.000 i 280.000 euros. I es ven com a barat, però no ho són. Ho semblen perquè es comparen amb els 400.000 i 500.000 euros que pot costar un pis”, diu Pons.
De fet, el preu mitjà d’un pis a les Illes se situa a 4.729 euros el metre quadrat, que per un pis de 80 metres quadrats pot ser 378.320 euros. Això és un 14% més que fa un any. Els preus se situaven aquest proppassat gener en màxims històrics. A Eivissa s’enfilen fins als 6.622 euros el metre quadrat i, a Formentera, fins als 8.591 euros. Si parlam d’obra nova, el president del Col·legi i l’Associació Apibalears, José Miguel Artieda, confirma que “és difícil trobar obra nova per menys de 400.000 euros o 500.000. Un tant per cent molt elevat va destinat al luxe i al superluxe.”
L’augment de preus és degut, segons Nadal, a dos factors. D’una banda, hi ha hagut un encariment de la construcció, perquè els requisits que han de complir els edificis són més exigents, tant per habitabilitat com per sostenibilitat. D’una altra, “s’ha desnaturalitzat la funció social de l’habitatge i s’ha convertit en un actiu financer”. És a dir, ara com ara, surt més a compte invertir en un habitatge que no tenir els doblers al banc: “Moltes fortunes han pogut ‘enterrar’ els estalvis en un valor segur”, detalla Nadal.
Fortunes estrangeres
Moltes d’aquestes fortunes són estrangeres. Ja ho adverteix Artieda: “Com més va, hi ha més immobiliàries que venen en origen.” El cost augmenta, perquè ho poden pagar, i finalment esdevenen processos de gentrificació. “Expulses el resident habitual de la zona”, remarca.
Per això les Illes han demanat polítiques de limitació de venda a estrangers. Tot i que per Artieda la solució no és aquesta, sinó incentivar la compra de qui ho necessita amb els beneficis i ajuts adients.
“El que es construeix més ràpidament va dirigit al mercat de luxe. Abans era impensable. Surten a preu de luxe llocs que, a priori, no ho haurien de ser”, insisteix el president de l’API a les Illes. I és que el preu dels solars es manté, però el benefici augmenta de manera exponencial si ho vens a grans quantitats: “Compres a 50.000 euros per habitatge, i tant si ho vens a 300.000 euros com a un milió, es manté el preu. I no hi ha tanta diferència en el cost de construcció de fer-ho d’una qualitat a una altra.”
El luxe va engolint més zones
La Costa dels Pins (Son Servera), el Port d’Andratx, Cala Murada (Manacor), Dalt Vila (Eivissa), Sant Josep de la Talaia… són les zones que més trien els rics, la majoria estrangers, per tenir-hi les seves segones residències. Si bé la majoria són alemanys, també a suecs i britànics els atreu el paradís de les Illes, amb un clima ben contraposat al que tenen als seus països.
Però a aquestes zones més destinades al xalet, s’hi afegeixen unes altres amb habitatges de luxe. Al Jonquet, un dels barris més emblemàtics de Palma, el darrer solar que hi queda lliure albergarà 56 pisos entre 1,3 milions d’euros i 3,6. Tampoc no se’n salva Portocolom (Felanitx), on s’esbuca Ca ses Monges, que durant un segle ha estat convent, escola, local d’associacions i d’activitats culturals, per fer-hi pisos de luxe. “L’especulació ens esbuca el poble, ens expulsa de casa i mata el teixit social”, lamentava l’associació Salvem Portocolom en un piulet. S’ha sabut també que aquesta construcció amenaça la cova submarina més extensa dels Països Catalans, tal com informava El Diario.
Ca ses Monges de Portocolom esbucat per fer pisos de luxe. Durant gairebé un segle ha estat convent, dispensari, escola, local d'associacions, lloc de conferències, foguerons, festes, activitats.. L'especulació ens esbuca el poble, ens expulsa de casa i mata el teixit social. pic.twitter.com/d352ouAsX2
— Salvem Portocolom (@QuinPortVolem) November 26, 2024
Fa uns dies també es va saber que uns inversors de Singapur havien comprat una finca a Manacor per convertir-la en un ressort de luxe, segons que avançava Ara Balears. I la situació no queda aquí: immobiliàries internacionals remarquen com l’illa despunta en el mercat de luxe i és un dels set enclavaments que analitza l’informe Luxury Landscape 2024 –l’únic que es troba fora de l’Amèrica del Nord.
I això també arriba a les barriades obreres, com el polígon de Llevant, a Palma, es van reconvertint cap al luxe i ja es ven com el “nou Portitxol”. Les promotores anuncien amb llengua estrangera els edificis que s’hi han fet i els que s’hi faran.
Manca de sòl
Pons no dubta quin és un dels grans problemes que l’habitatge de luxe sigui el predominant: que es menja tot l’espai disponible. “Hem de pensar que vivim en unes Illes, tenim una manca de terreny. Si dónes permís a les constructores perquè tot el que facin sigui de luxe, lleves un sòl que ja no estarà disponible per a tenir habitatges normals i corrents, entre cometes.”
Nadal diu que no hi ha cap solució immediata perquè no s’han fet els deures: “Vivint en una illa limitada, el tema és fer les ciutats més denses i créixer el mínim possible en superfície. No podem hipotecar ni el sòl rústic ni el nostre paisatge.” Però abans de créixer en densitat, diu, s’ha d’esbrinar si es pot créixer o no: “Em preocupa molt això. És la pregunta que ens hem de fer de manera seriosa, sense tenir por de la resposta.”
Per Pons, el problema no és únicament la construcció de luxe en si, sinó la falta de polítiques i la “falta de lluita” cap als ciutadans per part de les administracions: “Les constructores privades i de luxe fan això perquè no hi ha una política que contraresti allò que el ciutadà necessita. Al govern no l’interessa l’estabilitat o el benestar de qui viu aquí. És així de clar.” De fet, recorda que el batlle de Palma, Jaime Martínez, està vinculat a immobiliàries, igual com l’antiga consellera d’Habitatge, Marta Vidal.
Solucions polítiques?
L’habitatge és un dels grans problemes a què s’enfronta el govern. Els darrers vuit anys, l’executiu de Francina Armengol va executar 1.299 habitatges de protecció oficial. Tanmateix, el PP –que no en va executar cap els anys anteriors– considera que la política d’habitatge d’Armengol és el principal problema de la situació actual. Dimarts proppassat, al parlament, el vice-president Antoni Costa deia: “Si avui es construeixen habitatges de luxe és per la seva política d’habitatge.”
De moment, el govern de Marga Prohens ha posat en marxa un programa de lloguer segur també ben criticat per l’oposició. “Demanar una renda de 60.000 euros per a ser beneficiari d’una política d’habitatge no té cap sentit. Qualsevol ciutadà ho troba demencial”, recordava el portaveu de Més per Menorca al parlament, Josep Castells. La renda mitjana per persona a les Illes, segons les darreres dades estatístiques, és de 15.926 euros. Quatre mesos després d’anunciar el programa, encara no s’ha lliurat cap habitatge. N’hi ha 150 en procés avançat d’adhesió i uns altres 300 es troben en tramitació.
Pons adverteix també que això no són habitatges socials, sinó habitatges en mans de constructors privats que en gestionaran el lloguer fins a 75 anys i amb un preu imposat pels APIS. “Aquest govern té cap política d’habitatge, no se soluciona res”, assegura. Com una de les solucions, la PAH reclama de poder accedir als habitatges buits de grans tenidors. “Tu treus avui dia 20.000 habitatges per ús de lloguer i el preu baixa. No en treuen perquè volen mantenir els preus a l’alça i inflar-los”, denuncia.
