Els preus industrials no pugen al juliol, un bon símptoma

Ahir vam saber les dades corresponents al juliol dels índexs de preus industrials (IPRI). I la notícia va ser positiva, perquè en el conjunt de l’estat hi ha hagut un creixement zero respecte del mes anterior. Això vol dir que es frena, de moment, la pressió que exerceixen aquests preus damunt l’IPC. En realitat, d’ençà de l’abril hi ha una certa estabilitat, amb una clara baixada de l’índex general al juliol (40,4%) de 2,7 punts percentuals en la taxa anual i de 0,5 punts en la taxa sense comptar l’energia.

L’explicació que dóna l’INE és que l’energia ha baixat de 10 punts percentuals els preus, fins al 100,6%, a causa del descens en el refinament de petroli i la producció, el transport i la distribució d’energia elèctrica, mentre que havien augmentat el mes de referència, que és el juliol del 2021. Cal assenyalar també, si bé en sentit contrari, les pujades dels preus de la producció de gas i la distribució per canonada de combustibles gasosos, més altes que les registrades l’any anterior. Amb tot, el saldo energètic fa rebaixar la xifra del creixement de preus anual.

La baixada de preus que hi ha hagut en moltes matèries primeres, a causa de la por d’una caiguda de la demanda mundial per una possible recessió, ha afectat una sèrie de béns intermedis, en els quals la taxa baixa gairebé de dos punts i mig, fins al 22,1%. Aquest comportament és conseqüència de les caigudes dels preus de la fabricació de productes bàsics de ferro, acer i ferroaliatges i, en menor mesura, de la producció de metalls preciosos i d’altres metalls no ferris, principalment. En canvi, en els béns de consum no durador hi ha una variació de l’1,0% causada, principalment, per l’increment dels preus del processament i la conservació de carn i de l’elaboració de productes carnis.

A Catalunya, les línies mestres seguides són les mateixes que a l’estat, comptant, això sí, que el creixement anual de l’IPRI ací és del 28,1%, a causa del component energètic, de cost productiu molt més baix que a la resta de l’estat pel fort pes que té l’energia nuclear. L’índex de preus de productes industrials (que no inclou l’energia) augmenta d’un 14,1% interanual a Catalunya al juliol, mig punt menys que el mes anterior. Sense l’energia, l’índex és més baix a Catalunya, però amb una diferència molt menor (14,8%, a l’estat).

De fet, aquesta baixada de l’IPRI al juliol és comuna a diversos països dels quals ja se sap la dada. Ben entès que les diferències d’intensitat en la baixada són importants. Allò que més sorprèn és que hi ha dos països en què aquesta tendència es trenca amb molta força. És especialment preocupant el cas d’Alemanya, on l’IPRI ha pujat de 4,9 punts percentuals, i Irlanda, on ha pujat de 6,4 punts. De la resta, destaquen les baixes als Estats Units i al Japó, als quals s’afegeixen un reguitzell de països europeus, sobretot els bàltics, mentre encara falta saber les dades de dos pesos pesants com són França i Itàlia.

I què significa que els preus industrials baixin? En primer lloc, que sembla que s’ha trencat la tendència seguida aquests darrers temps d’enfilada constant, si bé els energètics ja van marcar un màxim al març. En segon lloc, indica una millora de l’IPC, que tindrà menys  pressió. Això vol dir que l’IPC començarà a baixar immediatament? No, perquè la intensitat de la pressió de l’IPRI sobre l’IPC canvia molt segons els països i entre els sectors. Hi juguen un feix d’altres factors, però aquest n’és un. A més, cal tenir en compte que sempre hi ha un decalatge entre l’un i l’altre, i l’IPRI és al primer esglaó.

De fa anys, moltes universitats i serveis d’estudis de bancs centrals analitzen si pot haver-hi una correlació alta entre els dos índexs, per tal de fer previsions d’un sobre l’altre, aprofitant el decalatge esmentat. Els resultats dels models aplicats no indiquen pas que es pugui quantificar l’evolució de l’IPC amb l’IPRI, però ningú no descarta que hi hagi una relació de causalitat, malgrat que és erràtica i no determinant.

El Banc de França ho explicava molt bé fa un temps. L’IPRI és un indicador avançat que, en principi, permet de preveure el sentit de la inflació abans que els béns arribin als consumidors. De fet, l’augment o la caiguda dels preus de producció s’ha de traslladar, lògicament, al consumidor. Tanmateix, segons la situació competitiva, la relació no és sistemàtica. Per tant, la rellevància de l’IPRI és limitada. De fet, només una part dels preus industrials està directament vinculada a l’IPC. Si el cost varia per als fabricants, el preu al consumidor no s’ha de veure necessàriament afectat per aquesta variació. Per exemple, les empreses poden jugar amb el marge per enfrontar-se a la competència. És a dir, afectarà més com més repercuteixin els costs de matèries primeres, productes intermedis, treball, energia, etc., als seus propis preus de sortida de fàbrica.

A més, cal tenir present que l’IPRI és un índex d’alta volatilitat. Des del punt de vista de la producció, l’evolució dels preus és més sensible a l’oferta i la demanda que no pas en el cas de l’IPC. Tot i això, l’IPRI continua essent un índex privilegiat, atès que ofereix una primera mesura aproximada del nivell d’inflació posterior i, per tant, permet de preveure determinades tendències. És utilitzat, sobretot, pels bancs centrals, que li donen tanta importància o més que a l’IPC, en les seves anàlisis internes.

Precisament, des de començament d’aquesta setmana, totes les mirades dels analistes s’han posat en la reunió de banquers centrals que va començar ahir a Jackson Hole (Estats Units) i que ha tingut el plat fort avui, amb la compareixença del president de la Fed, Jerome Powell. El banquer central no s’ha deixat estovar per les referències que indiquen que el pic d’inflació ja hauria pogut quedar enrere i ha ofert un discurs molt dur que sembla que anticipa una pujada de 75 punts percentuals en els tipus d’interès al setembre. Ha dit que la Fed “farà servir les seves eines de manera contundent per atacar la inflació”, que continua a prop del nivell més alt en més de quaranta anys. “Ho farem fins que estiguem segurs que la feina és feta. Si bé les lectures d’inflació més baixes del juliol són benvingudes, la millora d’un sol mes és molt lluny d’allò que el comitè necessitarà veure abans d’estar segurs que la inflació baixa”, ha advertit.

Les dades de l’IPRI, doncs, indiquen una baixada gairebé a tot arreu, però encara són lluny de canviar els plans dels bancs centrals, que volen estar més segurs que hi ha una millora clara. I aquesta millora, sense dubte, hauria de venir d’una part molt concreta dels índexs: els preus de l’energia, que canvien cada dia per factors externs sense possibilitats de previsió.