29.08.2024 - 19:50
La inflació anual estimada de l’IPC de l’agost del 2024 és del 2,2%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’Institut d’Estatística espanyol (INE). Aquest indicador proporciona un avanç de l’IPC que, si es confirma, significaria un descens de sis dècimes en la seva taxa anual, atès que el mes de juliol aquesta variació va ser del 2,8%. Aquesta evolució és deguda, principalment, al descens dels preus dels carburants, enfront de la pujada de l’agost de l’any anterior. I també, encara que en grau més baix, a la disminució dels preus d’alimentació i begudes no alcohòliques, que baixen més que no pas el mateix mes del 2023.
Per la seva banda, la taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) disminueix d’una dècima, fins al 2,7%. A més, els preus de consum registren a l’agost una taxa del 0,0% respecte del juliol, segons l’indicador avançat de l’IPC. Aquesta és la nota que ha proporcionat l’INE sobre l’avanç del creixement dels preus aquest matí.
Em sembla una notícia excel·lent per a començar el dia. Per una banda, el creixement dels preus al consum a l’agost es col·loca, per primera vegada en un any, per sota del mateix mes del 2023. Per una altra banda, el creixement zero del mes vol dir que la pressió del consum, pròpia de l’arribada de milions de turistes, no ha afectat gaires productes. En tercer lloc, perquè ens situa 4 dècimes per sota de la inflació de la zona euro, registrada el mes de juliol. I, finalment, perquè significa una millora en el poder adquisitiu dels nostres diners, fet que sempre és positiu.
La nota oficial de l’INE parla dels carburants com a artífexs principals de la desacceleració anual dels preus i dels aliments, però no va més enllà. Caldrà esperar a mitjan mes per saber en detall quins són els productes que han millorat o –més exactament– que no han empitjorat la seva situació. Ara ens hem de conformar amb el que sabem i, per descomptat, amb el que paguem cada dia al mercat o al súper.
La valoració del ministre d’Economia, Comerç i Empresa espanyol, Carlos Cuerpo, ha estat molt positiva, i ha escombrat cap a casa, és clar, entre més coses, perquè poc pot haver fet amb la baixada dels carburants, per exemple. Ha comentat: “Aquestes bones dades reflecteixen que les mesures de política econòmica del govern són eficaces, perquè permeten de compatibilitzar una de les taxes més altes de creixement de la zona euro amb aquesta progressiva moderació dels preus i la recuperació del poder adquisitiu de les llars.”
Hi ha un aspecte col·lateral que també és important. A l’hora de calcular l’IPC de la zona euro, l’Eurostat pondera el pes de cada país segons uns estàndards que varien cada any. Per al 2024, el pes atribuït a Espanya és el quart, després d’Alemanya, França i Itàlia, amb 114 punts sobre els 1.000 que té l’índex total. Això vol dir que la desacceleració de l’índex espanyol tindrà un pes rellevant en el càlcul de l’IPC de la zona euro.
No cal dir que el pes d’Alemanya és molt superior, de 271 punts sobre 1.000, per tant, també és una molt bona notícia que la inflació d’agost hagi assolit una taxa interanual de l’1,9%, enfront del 2,3% de juliol, la qual cosa la situa ara en el nivell més baix d’ençà del març del 2021. En clau encara més positiva, la caiguda mensual del 0,1% és la primera caiguda mensual a l’agost d’ençà del 2020. Per altra banda, entre els IPC alemany i espanyol, sumen gairebé el 40% de ponderació en l’índex de la zona euro, que sabrem demà. Cal esperar una altra bona notícia, i que la tingui en compte el BCE per a la seva decisió del 12 de setembre.
Tornant a l’àmbit domèstic, i com a punt referencial, dilluns passat vam saber l’índex de preus industrials (IPRI) general, que va ser del -1,4% el mes de juliol, 1,8 punts per sobre del registrat al juny. Entre els sectors industrials que van tenir influència positiva en l’evolució de la taxa anual de l’IPRI general, l’INE destacava l’energia, que va augmentar la seva variació 5,3 punts percentuals, fins al -6,6%, conseqüència de la pujada dels preus de la producció, el transport i la distribució d’energia elèctrica i, en grau més baix, de la producció de gas i distribució per canonada de combustibles gasosos, que havien baixat el juliol del 2023. Cal destacar, encara que en sentit oposat, que l’augment dels preus del refinament de petroli va ser menor que el del mateix mes de l’any anterior.
Entre els sectors industrials amb influència negativa, van destacar els béns de consum no durador, amb una variació anual del 2,7%, és a dir, 0,8 punts per sota de la del mes anterior. Aquesta evolució va ser causada, sobretot, per la baixada dels preus de la fabricació d’olis i greixos vegetals i animals, enfront de l’increment el mateix mes del 2023. Cal que fem cinc cèntims sobre l’oli.
L’oli d’oliva, que ha estat el producte inflacionari per excel·lència d’ençà de fa molts mesos, ha començat a afluixar (del +68% anual a l’abril fins al +38% del juliol). Però sempre amb l’ombra de la sospita d’haver pujat més que no tocava. De fet, l’organització de consumidors FACUA recordava abans-d’ahir en una nota que al juliol havia presentat una nova denúncia a la Direcció General de Consum en què assenyalava pujades i baixades paral·leles de preus en les marques blanques d’oli d’oliva de vuit grans cadenes de supermercats: Mercadona, Hipercor, Eroski, Carrefour, Alcampo, Dia, Aldi i Lidl, i les acusava de fer “un pacte de no-agressió”.
Les anàlisis de l’entitat posen de manifest que, de manera continuada, quan una de les cadenes modifica els preus de la seva marca pròpia d’oli d’oliva, la resta la imita per igualar-lo o reduir-ne les diferències en uns pocs cèntims per litre. Encara que aquesta setmana hi ha hagut baixades en les modalitats d’oli suau i intens de quatre cadenes, en els olis d’oliva verge extra els preus no han variat aquestes setmanes, d’ençà de la baixada que totes les grans cadenes de supermercats van aplicar, també alhora, a mitjan passat mes de juliol.
El fet és que enguany hi pot haver una bona collita, la qual cosa motivarà una caiguda important de preus. Això sí, encara que l’oli ja comenci a baixar, molts analistes preveuen que aquesta caiguda la notem, sobretot, a partir del gener, quan entri al mercat la nova collita.
“És important destacar que la inflació acumula tres mesos consecutius de descensos, la qual cosa ens permet de dir que som a les portes del final d’aquesta etapa inflacionista”, ha assegurat aquest matí el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy. “Això ajudarà que en la pròxima reunió del BCE es prengui la decisió d’iniciar el procés de relaxament de la política monetària, tot permetent una baixa dels tipus d’interès”, ha afegit. Així sigui!
